D'entre els diferents gens que s'expressen en el neocortex humà, s'ha analitzat en primer lloc quins no estan presents en el ratolí. Es van trobar 54 gens dels quals van destacar un: ARHGAP11B. Neandertals i denisoveses també ho tenen. Segons els investigadors, es va formar després de separar als homínids de la línia de ximpanzés, amb el doblatge parcial d'un altre gen. La influència del gen en el neoortex es va veure reflectida en els cervells de ratolí que s'estaven desenvolupant i va provocar la proliferació de cèl·lules del neoortex, la qual cosa va provocar un notable augment del neoortex.
D'altra banda, investigadors de la Universitat de Duke (els EUA) han descobert que un regulador de gens té un efecte similar sobre el cervell humà, segons ha publicat recentment en la revista Current Biology. Els reguladors gènics són petites seqüències d'ADN que regulen l'activitat dels gens. Van buscar reguladors en humans i ximpanzés que s'expressen durant el desenvolupament del cervell, parant esment als que presenten majors diferències entre totes dues espècies. I han vist que en el cas del regulador gènic, conegut com HARE5, la varietat humana fa que es generin més neurones en el neocortex.
Els experiments realitzats amb embrions de ratolí han demostrat que el regulador HARE5 humà s'activa més ràpid en el desenvolupament que el dels ximpanzés, i que continua sent més actiu en el futur. Els cervells dels embrions de ratolí que van créixer amb el regulador humà van augmentar un 12%, concretament el neocortex.