Fissió inesperada
Detecten en el CERN una reacció que ha "ignorat" tots els pronòstics
A Ginebra s'ha detectat una fissió inesperada en el laboratori de física de partícules del CERN. La creació de dos nuclis de diferent massa en la fissió de l'element mercuri 180 ha posat de manifest que encara queda molt per resoldre en els camps dels nuclis i la fissió. De fet, segons dos models que descriuen la fissió nuclear (model de gota de líquid i model nuclear de les capes), la fissió dels àtoms de mercuri hauria de ser simètrica, per la qual cosa hauria de donar dos nuclis iguals.
S'entén per fissió nuclear la divisió d'un nucli pesant en dos nuclis més lleugers. El model de gota de líquid equipés els nuclis a les gotes d'aigua, indicant que el nivell energètic dels nuclis depèn de la seva tensió superficial i de la força de repulsió entre els protons. Diu que en la fissió el nucli hauria de dividir-se en dues parts iguals.
Segons el model nuclear de les capes, quan es produeix la fissió hi ha més possibilitats de formar determinats àtoms. De fet, els àtoms amb nuclis més estables són els que tenen més possibilitats de crear. Aquest model indica que en el nucli els protons i neutrons estan disposats en capes, per la qual cosa els que tenen cert nombre de protons i/o neutrons són més estables. Aquests números, anomenats nombres màgics, són: 2, 8, 20, 28, 50, 82, 126...
Sobre la base d'aquests models, els científics del CERN esperaven que de cadascun dels 180 mercuri es formessin dos àtoms de zirconio. De fet, en els nuclis dels 90 àtoms de zirconio el nombre de neutrons és màgic (50) i el nombre de protons és semi-màgic (40). No obstant això, després de la fissió del mercuri 180, es van identificar els àtoms de ruteni-100 i cripton-80, dos àtoms sense nombres màgics.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
