Molèsties de la llet artificial
Des que el biberó va començar a substituir a la llet materna, hem tingut una malaltia “nova” en la infància: l'al·lèrgia a la proteïna de llet de vaca o la insostenibilitat. Aquesta malaltia, a més de causar molts malalts, ha ocasionat moltes morts. En l'actualitat, mentre la lactància natural s'està recuperant entre les mares d'alt o mitjà nivell cultural, en les de baix nivell tendeix a descendir; a tall d'exemple, ara es comença a veure, en les Consultes i Hospitals de Pediatria, l'esforç que s'està realitzant per a substituir la lactància natural als nens de grups que habitualment no el problema esmentat, com els gitanos.
Cal no oblidar que la mala preparació de la llet artificial, a més de la deshidratació i la insuficiència renal, va provocar durant anys una sèrie de conseqüències malignes quan el biberó es va posar de moda. Les llets artificials actuals són millors que les de 15 a 20 anys, però encara no contenen tots els ingredients que conté la llet materna: nucleòtids, taurina, àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga, etc. Aquests últims, pel que sembla, són imprescindibles per al desenvolupament de les membranes cerebrals i vesicals, però només en els últims 5 anys s'han subministrat llets artificials amb aquests àcids grassos, ja que fins llavors no s'ha conegut res.
Llavors, els nens alimentats amb biberó fa 10 anys tenen alguna manca respecte als alimentats amb llet materna? No està del tot clar, però hi ha estudis que ho demostren. Tots aquests punts ens han de portar a una reflexió profunda que ens porti a replantejar no sols l'alimentació del lactant, sinó també la de tota la infància. El que hem de tenir en compte és que en aquest segle comença la substitució de la llet materna que ens va alimentar durant segles, i que aquesta substitució ha estat l'assaig més perillós e absurd que ha realitzat l'ésser humà a nivell alimentari i alimentari, quan som més conscients de l'edat amb la qual s'ha produït.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
