Emilio Segre, físic nuclear italià que va obtenir el Premi Nobel en 1959, va morir el passat 22 d'abril en Lafayette, Califòrnia. Segre va néixer l'1 de febrer de 1905 al poble tiboli de Lazio.
Segre és conegut sobretot pel seu treball en física nuclear, però va començar a treballar com a físic atòmic. En 1930-32 va treballar sobre les línies prohibides dels espectres atòmics i l'efecte Zeeman.
En el centre del segre, Fermi a l'esquerra i el japonès Hideki Iukaua a la dreta.En 1934 va començar a treballar en física nuclear en l'equip dirigit per Enrico Fermik en la universitat de Roma. Va participar en la recerca dels primers isòtops radioactius obtinguts per bombardeig d'urani i tori amb neutrons; en el descobriment dels neutrons ásticos i de l'àmplia secció dels nuclis de grandària mitjana i alta respecte a aquests. Per part seva, Segre va descobrir els isòtops d'una vida relativament llarga de l'element 43. Aquest nou element es va dir tecneci, que en grec significa “artificial”. La tecnecion es va aconseguir bombardejant protons el molibdè.
En 1938 es va anar a les armeries d'Iparralde fugint del feixisme. En 1943-46 va aconseguir el desenvolupament de la bomba atòmica, participant en el projecte Manhattan. Va estudiar la fissió espontània de l'urani i del plutoni com a cap del grup.
En finalitzar la guerra va tornar a la universitat californiana de Berkeley. En ella va estudiar la dispersió de protons/protons i protons/neutrons utilitzant feixos de protons no polaritzats.
A continuació va començar a treballar en l'accelerador de partícules Bebatroi de Berkeley, on es van col·locar protons i nuclis. Aquest treball li va permetre localitzar l'antiprotón.
Premi Nobel pel descobriment de l'antiprotón.