Les dones científiques tenen pitjor experiència en mitjans de comunicació i xarxes socials
El Science Mitjana Centri Espanya (SMC) de la FECYT ha publicat l'informe “Experiències dels investigadors en la seva relació amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials”, basat en una enquesta realitzada en col·laboració amb el grup de recerca Gureiker de la UPV/EHU. Segons els resultats, el 83,12% dels enquestats té una bona o molt bona opinió sobre la seva participació en els mitjans de comunicació, encara que més de la meitat reconeix haver sofert algun tipus d'agressió després de parlar de ciència en els mitjans. És evident que les dones reben més agressions que els homes: el 56,86% de les agressions són dones. Entre les disciplines, les més afectades són les ciències mediambientals i de la salut, així com les ciències socials (COVID-19, vacunes, clima, condicionants socials…) i la xarxa social X és la font més freqüent d'atacs.
En general, en la relació dels científics amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials, agraeixen especialment l'oportunitat de transmetre el seu missatge, així com de donar major visibilitat i difusió a les seves recerques. Però esmenten també els aspectes negatius. Sobretot, temen que el missatge es distorsioni o s'entengui malament.
Quant a les agressions, segons el sexe del científic, hi ha una diferència, no sols en número, sinó també en el tipus d'agressió. A més de que les dones rebin més agressions, la majoria d'elles es refereixen a la seva capacitat professional. Els homes, per contra, són insultats, i més que aptituds, és l'honestedat professional la que se'ls rebutja. En comparació amb els anteriors, encara que en menor mesura, les dones sofreixen més agressions que els homes pel seu origen, ètnia, religió o creença, pel seu aspecte físic, sexe o gènere. Finalment, encara que són minories en total, les amenaces físiques o sexuals i les amenaces de mort són més freqüents si la víctima és una dona que si és un home.
Quant a la via d'atac utilitzada, la xarxa social X (abans Twitter) continua sent la més important (59,86%). No obstant això, els comentaris en mitjans digitals (21,13%) i els propis científics (11,97%) i privats (7,39%) també són significatius.
Al voltant d'una quarta part dels científics afectats no s'han vist afectats per la mala experiència, mentre que una altra quarta part s'ha sentit insegura o ansiosa. El 16,55% ha arribat a renunciar a abandonar xarxes o a aparèixer en els mitjans de comunicació.
Els científics també han proposat una sèrie de mesures preventives, com l'impuls i reconeixement de la labor d'institucions o institucions, la formació a les organitzacions sobre la comunicació científica o l'establiment de mecanismes de protecció. Així mateix, han demanat als mitjans de comunicació que actuïn amb "responsabilitat" davant aquesta situació.
Els autors de l'enquesta han insinuat que convindria realitzar una enquesta més àmplia amb la finalitat d'arribar a conclusions més contundents. En concret, l'informe recull les respostes dels experts que s'han posat en contacte amb el SMC entre març de 2022 i juliol de 2022. El 17% de les persones enquestades van respondre, un total de 237 persones.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
