El vent solar té propulsió magnètica
La instrumentació de la sonda japonesa Hinode ha ajudat a comprendre la formació del vent solar. Utilitzant dos telescopis amb sondes, un de raigs X i un altre òptic, els astrònoms han investigat la zona entre la superfície del Sol i la corona. Des d'allí s'aboquen els feixos de partícules carregades que arriben fins a la Terra, és a dir, el vent solar. La clau de l'abocament és el xoc de camps magnètics amb càrrega oposada.
Els astrònoms porten temps sospitant que els camps magnètics participaven en l'abocament. De fet, la hipòtesi més estesa és que els camps generen ones magnètiques, ones Alfven, i al costat d'elles feixos de partícules de vent solar. No obstant això, no ha estat possible confirmar aquesta hipòtesi amb l'instrumental utilitzat fins avui per a la recerca solar.
Això ha estat solucionat pels instruments de la sonda Hinode, dotada d'eines d'alta resolució. El telescopi de raigs X i el telescopi òptic han analitzat les ones i feixos de partícules d'Alfven. Els astrònoms consideraven que el nombre de partícules emeses al dia és baix, però amb la instrumentació d'Hinode han vist que es produeix aproximadament 240 vegades al dia. L'estudi d'aquest fenomen ha conclòs que expulsa els feixos de partícules per la força dels camps magnètics.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
