Descobreix als Pirineus una espècie de sirenio de fa 42 milions d'anys
Als Pirineus vivien els sirenios fa 42 milions d'anys, en una zona costanera. Així ho han anunciat investigadors de la UPV, la Universitat de Saragossa i la Universitat Nova Lisboa, basant-se en els ossos sirénicos oposats en el geoparque Sobrarbe d'Osca. S'han trobat 300 ossos sirénicos que han demostrat correspondre a una espècie de sirenio desconeguda fins al moment.
Criden a la cardiela de Sobrarbesi i li comuniquen en la revista Scientific Reports. Es tracta del sirenio més antic d'Europa occidental, on s'han trobat gairebé tots els ossos de l'esquelet animal, que corresponen almenys a 6 individus, inclosos adults i joves.
Els sirenios actuals són manatíes i de nosaltres. Van evolucionar des dels mamífers herbívors terrestres fins a convertir-se en animals totalment aquàtics, com a balenes, foques i dofins. Es denominen “vaques de mar” en diversos idiomes perquè s'alimenten en prats marins de poca profunditat.
La nova espècie sirénica oposada és molt primitiva, ja que encara tenia quatre potes (sense perdre les dues posteriors). D'aquesta manera, el descobriment pot ser útil per a conèixer com es van fer els primers passos de l'evolució de les sirenes i, sobretot, com es va fer el camí cap a l'aigua.
En el mateix jaciment s'han trobat restes fòssils de la vegetació de l'època i de tortugues, cococodrilos, taurons i altres animals. Gràcies a ells han pogut conèixer com era l'hàbitat de llavors: pel que sembla va ser la desembocadura d'un delta de clima tropical i abundant vegetació.
En 2009 es va començar a estudiar el jaciment de Sobrarbe sota la direcció d'Ainara Badiola Kortabitarte, investigadora de la UPV. Badiola ha afirmat que encara que aquest sirenio fòssil d'Osca ha estat el descobriment més important, també a Navarra s'han trobat anteriorment uns altres sirenos fòssils de l'Eocè.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
