Els grans canvis geològics que es van produir en la Terra en la Baixa Aptiense (fa 120 milions d'anys) van tenir un clar reflex en Aralar, llavors submergida en la mar. Així ho ha deduït la geòloga María Isabel Millán en la seva tesi doctoral presentada en la UPV. A més, ha trobat un registre de sediments atípic per a l'estudi d'aquesta època: en altres llocs del món, els grups de capes de recerca de l'Aptiense Inferior tenen 20 metres de gruix, mentre que en Aralar s'han trobat fins a 1.000 metres.
En la Baixa Edat Aptiense es va produir una brusca disminució de l'oxigen del fons marí, conegut com oae1a. Aquest va ser un dels principals canvis marins globals. Millán ha comprovat que aquest fenomen també va ocórrer en Aralar, ja que ha trobat pedres que així ho indiquen entre els sediments. A més, ha identificat una reducció d'oxigen similar, una mica més tard del DBO1, que de moment no s'ha trobat en cap altra part d'Aralar.
La crisi de biocalcificación és un altre dels indicadors dels canvis en l'Aptiense Inferior i Millán ha descobert en Aralar el reflex d'aquest fenomen. En Madoz, al sud-est d'Aralar, existia una plataforma d'esculls que podia ser equivalent a la que es troba actualment a Austràlia. En la mateixa època en la qual es va produir l'OAE1, l'autor de la tesi ha observat un canvi brusc en l'estructura de carbonat de la plataforma, reflex de la crisi de biocalcificación.