Comencen a desenvolupar-se els test de saliva capaces de detectar covid-19
Les mostres necessàries per a detectar el covid-19 en l'ésser humà s'obtenen per mitjà de pals de cotó, però aquesta tècnica presenta alguns inconvenients. Entre altres coses, moltes vegades el procés pot resultar desagradable per al pacient i el personal sanitari que està prenent mostres ha d'actuar amb cura per a no contagiar-se. Per això, els investigadors comencen a accelerar el desenvolupament de tècniques de detecció ràpida i senzilla del virus SARS-CoV-2.
Científics de la Universitat de Yale (els EUA) han desenvolupat un procediment per a l'anàlisi d'una mostra de saliva del pacient. En aquest cas, el pacient només ha de tombar-se en un recipient, sense haver de ficar escuradents pel nas. A aquesta mostra se li afegeix un enzim anomenat proteinasa K, que posteriorment és escalfada sense haver d'extreure l'ARN del virus.
A principis d'agost es va posar a la disposició de la comunitat científica un article científic provisional que explica la tècnica i que, amb caràcter d'urgència, el procediment havia estat aprovat per l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) dels EUA per al dia 15. En l'actualitat, la revista The New England Journal of Medicine ha publicat l'ús de la tècnica que ha denominat Saliva Direct.
S'ha investigat amb 70 pacients. Seguint el procediment habitual, a tots ells se'ls van prendre mostres de faringe amb escuradents de cotó en entrar a l'hospital, però posteriorment els investigadors han pres noves mostres de saliva. Amb la nova tècnica, aquestes mostres salivals han trobat més ARN del virus SARS-CoV-2 que els originals, mantenint-se durant més temps disponible per a anàlisi. Per tant, els investigadors afirmen que les mostres preses per saliva tenen almenys el mateix valor que les preses per faring. També s'ha realitzat la prova amb 495 professionals sanitaris asimptomàtics i en 13 casos s'ha pogut detectar el virus en la saliva. Les anàlisis posteriors realitzades en el laboratori han confirmat aquestes infeccions.
Cal aclarir que els processos que s'agiliten són els de presa de mostres i obtenció d'ARN. En tots dos casos és necessari un processament posterior en laboratori, mitjançant la realització de prestigiosos tests de PCR que utilitzen la reacció en cadena de la polimerasa per a determinar si realment existeix ARN del virus.
La Universitat de Yale no és, per descomptat, l'únic desenvolupament que persegueix la detecció ràpida de la malaltia. Per exemple, investigadors de la Universitat Carles III de Madrid han desenvolupat un test ràpid, de fàcil maneig fora del sistema sanitari. També en aquest cas, la prova utilitza saliva, però en lloc de tenir l'ARN del virus en el punt de mira, detecta dos anticossos creats pel sistema immunitari per a combatre la malaltia. Els resultats es poden veure en una tira reactiva que diu estar llesta en 12 minuts i segons l'anticòs detectat es pot deduir si un amic té virus o ha superat la malaltia i ha desenvolupat immunitat a llarg termini.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
