Premis CAF-Elhuyar 2021: el coneixement és la vacuna

caf-elhuyar-sariak-2021-ezagutza-da-txertoa
Guanyadors dels premis CAF-Elhuyar de 2021, esquerra dreta: Nahi Seijas Garzón, Iñaki Sanz-Azkue, Jon Urzelai Urbieta, Helene Sánchez Zelaia, Jabier Agirre Lasarte, Itxaso Navarro Cele

Els premis CAF-Elhuyar es van lliurar ahir sota el lema “Jakintza dóna txertoa” en la Plaça de Cultura Kutxa de Tabakalera en Donostia. Enguany s'han repartit més premis que mai. Els treballs guanyadors han estat:

“Intentem tancar la naturalesa en va”, de Nahia Seijas Garzón. Premi a l'article divulgatiu general.

“Desenvolupament de polímers sostenibles per a l'envasament d'aliments”, d'Ainara Sangroniz Agut. Premi a un article de divulgació basat en tesi doctoral.

“Betizua, l'última vaca salvatge europea a extingir?”, d'Asier Albite Arregi. Premi Especial Neiker al millor treball del sector primari.

“Canvi climàtic i viticultura”, d'Helene Sánchez Zelaia. Esment especial del Premi Neiker.

“Les finestres de casa observatori de la naturalesa”, d'Iñaki Sanz-Azkue, publicat en el setmanari Gaur8 i en el diari digital Naiz. Premi de periodisme científic.

“Pensa, no crees”, Jon Urzelai Urbieta. Esment especial del periodisme científic.

“Concert de transducciones sonores d'imatges Sonata 00001011-Spam”, d'Itxaso Navarro Celestino. Beca de creació.

“Una ciutat de 15 minuts, un territori de 45 minuts. Cartografia basca contemporània”, Ander Gortazar Balerdi i Jacek Markusiewiczen. Beca de creació.

Dr. Jabier Agirre Lasarte. Premi Elhuyar de Mèrits.

 

En va tractem de tancar la naturalesa

Nahia Seijas Garzón, guanyadora del Premi a l'Article General de Divulgació. Ed. Iñigo Ibáñez/Elhuyar

L'amurriarra Nahia Seijas Garzón ha estat la guanyadora del Premi a l'Article General de Divulgació, amb l'article titulat “Inútilment tractem d'omplir la naturalesa”. Segons el jurat, Saijas relata la història de la història d'una manera amena i atractiva, i des del punt de vista periodístic, subratlla que el fil conductor de l'article està ben cosit.

Seijas, guardonada amb el premi, ha qualificat en aquests temps com un dret humà la possibilitat de comprendre, seguir, participar en els avanços científics, en definitiva, gaudir de la cultura científica. I també s'ha centrat en l'educació: “La biologia i la geologia es donen a les escoles de forma molt abstracta. Moltes vegades oblidem la part històrica de la biologia i la geologia i es mostren sense aquest context o interpretació històrica. Aquesta ha estat la meva motivació per a escriure l'article; he volgut situar les ciències naturals en l'espai i en el temps”.

Desenvolupament de polímers sostenibles per a l'envasament d'aliments

Ainara Sangroniz Agut ha estat la guanyadora del premi a l'article basat en la tesi doctoral gràcies al seu treball “Desenvolupament de polímers sostenibles per a l'envasament d'aliments”. Sangroniz és d'Elgeta. En opinió del jurat, es tracta d'una recerca que respon a un problema actual, ressaltant l'actualitat i l'objectiu de l'autor: millorar el món. El seu director de tesi ha rebut el premi, ja que Sangroniz està als EUA.

A punt de desaparèixer l'última vaca salvatge d'Europa?

Asier Albite Arregi ha rebut enguany el Premi Especial Neiker. Ed. Iñigo Ibáñez/Elhuyar

El Premi Especial Neiker té com a objectiu premiar les obres del sector primari i el guardonat d'enguany ha estat el zumaiarra Asier Albite Arregi, gràcies a l'obra “Betizua, l'última vaca salvatge europea en extinció?”. Els membres del jurat d'aquesta categoria valoren especialment el caràcter innovador, tecnològic i d'utilitat de l'obra.

En recollir el premi, Albite ha aprofitat per a fer una defensa d'un betizu en perill d'extinció. No sols això, sinó també els caserius i les famílies de baserritarras que els habiten, que fan ramaderia i agricultura extensiva i mantenen la biodiversitat natural, estan a punt de desaparèixer. “També són dipòsit del patrimoni cultural dels nostres avantpassats”, ha assenyalat amb preocupació.

Camp Helene Sánchez. Ed. Iñigo Ibáñez/Elhuyar

Enguany el jurat ha volgut destacar amb un esment especial un segon treball del sector anterior. En aquesta ocasió, Helene Sánchez Zelaia ha estat guardonada amb l'obra “Canvi climàtic i viticultura”. Segons el jurat, en aquest article l'autor dóna una solució a un problema d'actualitat basat en la interdisciplinarietat i la practicitat.

Les finestres de la casa observen la naturalesa

El premi en el camp del periodisme científic ha estat atorgat per un article de plena actualitat que ofereix una visió personal de l'autor, basada en l'observació i la contemplació, la qual cosa li aporta originalitat. El treball titulat “Les finestres de la casa són l'observatori de la naturalesa”, escrit per l'hernaniarra Iñaki Sanz Azkue, va ser publicat en el setmanari Gaur8 i en el periòdic digital Naiz el mes de març passat.

Iñaki Sanz Azkue d'Hernani. Ed. Iñigo Ibáñez/Elhuyar

“Vaig escriure l'article quan estàvem tots confinats i mirant per la finestra de casa, enmig de la pandèmia —recorda Sanz—. La pandèmia ha portat molts temes de reflexió, entre els quals es troba la imprescindible divulgació científica. En aquest vincle entre ciència i societat s'ha convertit en una variable imprescindible. Perquè les conclusions dels articles científics siguin enteses per la societat, necessitem missatges clars i directes que es facin en basc”. Indica que també caldria reflexionar sobre la biodiversitat: “Per a futures pandèmies, la biodiversitat serà el mur principal. Hauríem d'introduir la biodiversitat en aquesta societat en paraules greus”.

Jon Urzelai Urbieta, autor de les "Pensa, no crees" radiopíldoras. Ed. Iñigo Ibáñez/Elhuyar

D'altra banda, encara que només es pot premiar un treball en la matèria, el jurat ha decidit que un altre treball mereix un esment especial: Jon Urzelai Urbieta, de Zumarraga, “Pensa, no crees”. El jurat assenyala que el treball realitzat en el programa de ràdio KKinZona del projecte comunicatiu d'Urretxu i Zumarraga il·lustra els conceptes de la plaga, aclarint moltes creences. “Volia donar resposta a l'ambient social que percebia en el meu entorn —ha afirmat Urzelai—. Veig al meu voltant una tendència social a mirar amb desconfiança a la ciència, a la qual acusa de molts mals, i que argumenta que ha respost a una lògica econòmica concreta. Tot això pensant que estan sent transgressors i amb una possible visió crítica en boca. Vivim una situació complexa en la qual la societat afronta reptes complexos. Per a això, cal mirar críticament a la ciència, deixant a un costat l'utopismo tecnològic i el cientifico, però sense oblidar que l'enfocament crític necessita de la ciència”.

Suport a projectes que fan de pont entre ciència i societat

A més dels premis, el certamen CAF-Elhuyar concedeix una subvenció de 5.000 euros per a impulsar projectes que serveixin de pont entre la ciència i la societat. Enguany, no obstant això, s'han repartit dues subvencions d'aquest tipus, una pel donostiarra Itxaso Navarro Celestino per el “Concert de transducciones sonores d'imatges Sonata 00001011-Spam”. El jurat ha destacat que Navarro proposa una nova tècnica i fa una reflexió interessant, portant l'spam a una altra llengua.

“Aquest projecte va començar fa quatre anys gràcies a Elhuyar, gràcies al premi rebut pel projecte Miraila. En aquell projecte repassem als nostres avantpassats, treballs de pintura que ells van deixar en les coves. I, mentre estàvem en això, em vaig adonar que en el futur ens indagaran nosaltres per a saber com érem. I que els excedents que generem seran els que vegin de nosaltres, sobretot les escombraries digitals, l'spam. Tota aquesta informació que publiquem diàriament en les xarxes socials serà la que se sàpiga en el futur. Per això, la meva proposta és convertir aquests excedents en música per a mostrar com ens escoltaran en el futur”

Itxaso Navarro Celestino. Ed. Iñigo Ibáñez/Elhuyar

La segona subvenció l'ha rebut el polonès Ander Gortazar Balerdidonostiarreta Jacek Markusiewicz, “una ciutat de 15 minuts, un territori de 45 minuts. Cartografia basca contemporània”. El jurat ha afirmat que l'obra posa de manifest una preocupació contemporània relacionada amb l'urbanisme i que pot ser d'utilitat per a la reflexió social. En estar fos d'Euskal Herria no han pogut recollir directament el premi.

Jabier Agirre Lasarte

Jabier Agirre Lasarte ha estat el guanyador del Premi Elhuyar de 2021. Ed. Iñigo Ibáñez/Elhuyar

El patronat de la Fundació Elhuyar ha atorgat el Premi Elhuyar al metge Jabier Agirre Lasarte, en reconeixement a la seva dilatada trajectòria en la normalització del basc i en la divulgació de la ciència i la tecnologia.

“El basc i la medicina han estat les dues passions d'Agirre fins a convertir-se en un gran divulgador”, ha recordat Txema Pitarke de la Torre, directora general de nanoGUNE i presidenta de la Fundació Elhuyar. “Ha treballat en ràdio, televisió i premsa en paper. La revista Elhuyar, per exemple, porta 21 anys escrivint articles de medicina tots els mesos, amb un total de 219 articles”. Agirre, per part seva, ha agraït als de la seva casa, emocionat.

Jurado

Quant al jurat, els articles de divulgació i els treballs de periodisme han estat jutjats per: Arturo Elosegi Irurtia, ecólogo i investigador de la UPV; Marian Iriarte Ormazabal, química i investigadora de la UPV; Alberto Barandiaran Amillano, periodista i escriptora; i Aitziber Agirre Ruiz d'Arkaute, directora de la revista Elhuyar. Els guanyadors del premi especial de Neiker han estat: Arantza Madariaga Aberasturi, Directora de la Fundació Elika; Pilar Santamaría Martínez, Cap d'Àrea de la Fundació HAZI i Rikardo Bueno Zabalo, Director de BRTA.

Els projectes presentats a la beca de creació en Ciència Societat han estat jutjats per: Lorea Agirre Dorronsoro, directora de la Fundació Jakin; Koldo Almandoz de la Creu, director de cinema; Josu Rekalde Izagirre, catedràtic d'Art i Tecnologia de la UPV; i Irune Bengoetxea Lanberri, responsable de comunicació d'Elhuyar.

Gehitu iruzkin bat

Saioa hasi iruzkinak uzteko.