Dos treballs recents publicats en la revista Cell suggereixen que un gen duplicat va influir en el desenvolupament del cervell humà. De fet, és possible que aquesta duplicació permetés al cervell crear més connexions neuronals.
Existeixen desenes de gens duplicats en humans en la resta d'animals. Per exemple, els genètics de la Universitat de Washington van descobrir que l'ésser humà té quatre còpies del gen SRGAP2. I ara han publicat un treball en el qual indiquen que, comparant amb la còpia original d'aquest gen, a les tres còpies els falta part i que almenys una d'elles, SRGAP2C, aporta una proteïna funcional. S'han analitzat més de 2.000 genomes humans i en tots els casos s'ha trobat aquesta còpia. I calculen que va aparèixer fa uns 2,5 milions d'anys, en l'època de l'aparició del gènere Homo i dels primers útils de pedra.
En el seu segon treball, un equip internacional d'investigadors ha descobert que la proteïna de la còpia SRGAP2C inhibeix l'original. I en expressar aquesta còpia en les neurones dels ratolins, han vist que no augmenta la grandària del cervell, però que es generen més connexions entre les neurones de la zona i accelera la migració de les neurones en el cervell en desenvolupament. Segons els investigadors, això podria permetre desenvolupar cervells més complexos i de major capacitat. Així, SRGAP2C seria un dels molts canvis genètics que van afectar l'evolució del cervell humà.