Hi ha una crisi de valors en la base de l'emergència ambiental
L'home actual menysvalora els valors de la naturalesa, segons un estudi publicat en la revista Nature. La seva percepció de la naturalesa és limitada i distorsionada, i els científics creuen que pot ser la que ha portat al planeta a una emergència ambiental global. S'ha identificat una profunda crisi de valors en la societat a la qual s'han atribuït problemes com l'emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la desertificació i la contaminació. I és que aquesta actitud de menysprear els valors de la naturalesa es reflecteix no sols en les decisions personals, sinó també en les decisions polítiques i econòmiques importants.
Els investigadors han estudiat 50.000 articles científics, documents polítics i fonts de coneixement tradicionals per a conèixer les creences, coneixements i principis morals que es manifesten sobre la naturalesa. Els resultats indiquen que es concedeix una importància desproporcionada als valors econòmics que reflecteix el mercat, quedant al marge altres valors, menys comercials, però tan importants, o fins i tot més importants, com que la naturalesa alimenta la identitat cultural dels éssers humans, promou el benestar mental i social, i que la cura de la naturalesa pot protegir del canvi climàtic.
“Aquests valors comercials es van convertint en valors hegemònics”, afirma Unai Pascual García d'Azilu, autor principal de l'article i investigadors bascos de BC3 i Ikerbasque. “Aquests valors hegemònics estan menyspreant i, en alguns casos, desapareixent els valors relacionats amb la conservació de la naturalesa. El materialisme i l'individualisme s'estan enfortint, sobretot en les societats modernes del nostre occident”.
Posant nom als valors de la naturalesa
Els científics, no obstant això, reconeixen a la naturalesa valoris molt diversos: d'una banda, els valors instrumentals, que tenen una gran força en la nostra societat. La naturalesa ofereix a la humanitat aliments, aigua, minerals i altres productes d'alt valor econòmic. Però també té altres valors instrumentals que estan fora del mercat: regula el cicle de la matèria i els processos generals de la vida, estabilitza el clima…
D'altra banda, reconeixen valors de relació a la naturalesa. Entre altres coses, la naturalesa i el paisatge contribueixen a crear la identitat cultural de les persones, a sentir-se part d'una comunitat i donen sentit a la vida. Estar en la naturalesa millora el benestar mental, perquè la fertilitat i la prosperitat de la naturalesa ens reforça, generant en nosaltres una sensació de prosperitat. És més, la cura de la naturalesa ens satisfà. De fet, Pascual va realitzar en 2021 un estudi sobre la relació entre el basc i els valors relacionals.
Finalment, i no per això de poc valor, de valor intrínsec. Més enllà de les aportacions de la naturalesa a la societat, la naturalesa té un benvolgut valor intrínsec per existir, fins i tot si no existíssim. Les legislacions d'alguns països ja han començat a recollir els drets de la naturalesa.
Asimetria i hegemonia de poder
En els centres de decisió política i econòmica no es tenen en compte tots els valors de la naturalesa. “En la societat existeixen relacions de poder”, diu Pascual. “Els actors amb més poder aconsegueixen establir els valors que ells mateixos prioritzen, quedant contínuament fos els valors de determinats col·lectius socials”. En la presa de decisions es deslegitima altres sistemes de coneixement més enllà de la ciència (per exemple, el coneixement tradicional), com la població local i els Pobles Indígenes, les dones i els col·lectius que perjudiquen les decisions. Per als científics de Nature, és urgent que els que prenen decisions polítiques entenguin com i per què menyspreen a la naturalesa i als col·lectius i trobin solucions justes.
Els investigadors consideren que és necessari introduir canvis estructurals per a donar resposta a una emergència climàtica i de biodiversitat encadenada. És imprescindible posar en valor totes les aportacions que realitza la naturalesa i integrar tots els valors quan es prenen decisions polítiques i econòmiques.
Conflictes socials, testimonis de la crisi
La consideració de tots els valors implica, a més de la concepció hegemònica occidental, la posada en valor de les diferents concepcions de la naturalesa. Així com la realització de processos participatius i inclusius. Els científics creuen que això evitaria molts conflictes. Serien decisions més justes, augmentarien la legitimitat de les decisions, s'apoderaria a la societat i s'agilitzarien les injustícies. En definitiva, diuen que facilitaria la presa de decisions.
Serviria per a evitar conflictes a Euskal Herria. “Tenim infraestructures gegants conflictives: tren d'alta velocitat, parcs eòlics, embassament d'Itoiz... Els responsables polítics aposten per uns valors i no volen tenir en compte altres valors que apareixen en la societat aprofitant l'asimetria de poder”, diu Pascual.
“A petita escala, igual. Ara, en moltes ciutats i barris, s'estan talant arbres. Per exemple, a Pamplona, perquè volen construir un pàrquing subterrani. I la gent surt al carrer protestant. Sorgeix un conflicte de valors: l'Ajuntament considera que una manera de millorar el benestar de la gent de Pamplona és que cadascun pugui usar el seu cotxe per a anar al centre, la qual cosa estimularia el sector comercial de Pamplona. No s'adonen que aquests arbres poden tenir altres valors per als pamploneses”.
Segons els investigadors, tots aquests valors són mesurables: la ciència ha desenvolupat metodologies que quantifiquen els valors econòmics, socials i ecològics de la naturalesa. Els científics han reivindicat la importància d'integrar aquestes metodologies en els processos de presa de decisions polítiques i econòmiques dels governs.
Solucions davant la doble emergència de biodiversitat i clima
Per tot això, els investigadors han identificat quatre accions que serien eficaces per a fer front a la pèrdua de biodiversitat i l'emergència climàtica: el reconeixement dels múltiples valors de la naturalesa, la presa en consideració de tots aquests valors en la presa de decisions, utilitzant metodologies desenvolupades per la ciència, l'impuls de profunds canvis polítics i institucionals perquè siguin processos participatius i inclusius, tenint en compte aquests múltiples valors, i l'arrelament social de valors concordes amb la sostenibilitat.
Quan i com sorgeix la crisi de valor?
També seria interessant analitzar com s'ha produït la crisi de valors. De fet, la relació entre l'home i la naturalesa ha anat esculpint durant milers d'anys. Per què ha sorgit la crisi de valors en aquesta època de la història? Segons Pascual, el tema és complex i pot haver-hi diferents orígens històrics darrere de la crisi de valor. Però és possible que aquests valors hegemònics siguin imposats pel patriarcat, el capitalisme i el neoliberalisme. No exclou la crisi dels valors de la naturalesa amb ells.
“Aquests valors hegemònics ens han portat a entendre el benestar de forma molt materialista i individualista, i veiem la realitat distorsionada en la societat occidental. És hora d'entendre el benestar i el desenvolupament d'una altra forma més saludable”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
