Adaptació del marc de l'OMS de condicionants socials per al COVID-19

El marc de l'Organització Mundial de la Salut en els Condicionants Socials ha estat adaptat conjuntament al covid-19 pel centre de recerca espanyol en salut pública i epidemiològica CIBERESP i els investigadors d'universitats i centres de salut de Catalunya. A més d'analitzar i explicar els condicionants socials que afecten el COVID-19, s'ha tingut en compte la influència dels sistemes d'opressió i la comunicació. Publicat en Gaseta Sanitària.

Segons els autors, el virus SARS-CoV-2 és la causa fonamental del covid-19, però no l'única. El problema de la salut s'ha convertit en una crisi social, econòmica i política que ha incrementat les desigualtats socioeconòmiques a tot el món. Per a fer front a aquesta situació és fonamental abordar aquest aspecte i per a això s'ha treballat en aquest nou marc, especialment per als països de renda alta i mitjana.

Entre els principals condicionants destaquen els sistemes d'opressió. I és que els factors que influeixen en la salut i el benestar de les persones (vida social, govern i governança, economia i política, lloc) poden facilitar o dificultar el compliment de les normes.

Tots aquests aspectes depenen d'estructures hegemòniques (capitalisme, colonialisme/racisme i patriarcat), però fins ara no han estat esmentats en els marcs de les desigualtats sanitàries. No obstant això, els autors consideren important tenir en compte la seva influència per a comprendre els mecanismes i les conseqüències de la pandèmia.

Per exemple, el capitalisme global ha portat aconsegueixo la deterioració dels ecosistemes i l'augment de les desigualtats socials; el patriarcat estableix la diferenciació de gènere; el colonialisme, la separació social; i tots han provocat que el covid-19 influeixi d'en els uns i els altres.

A més, assenyalen que el context socioeconòmic i polític també té una incidència directa. En aquesta dimensió s'han recollit també aspectes culturals i soci-històrics. Totes elles incideixen en les mesures que s'implanten i en la seva resposta. A més, cal tenir en compte la jerarquia social, que es construeix en funció de factors com l'edat, el gènere, la classe social, l'ètnia, la situació migratòria, el territori, la diversitat sexual i afectiva, i les capacitats, entre altres. Tot això suposa una major facilitat o dificultat per a contagiar-se amb el virus, posant com a exemple l'ocorregut en les residències de persones majors.

També s'ha explicat la influència de l'estil de vida, l'estat de salut i els serveis de salut, però també d'un altre aspecte menys esmentat: la comunicació. De fet, en situacions de risc, els autors consideren clau la comunicació i el compromís de la comunitat. Adverteixen, no obstant això, que el missatge no arriba uniformement al conjunt de la societat per diferents barreres: nivell educatiu, classe social, ètnia, habilitat digital…

Finalment, subratllen que el covid-19 és una sindemia, és a dir, que en sumar les dimensions que afecten la malaltia, els seus efectes s'intensifiquen. Així mateix, consideren que encara que el marc s'ha treballat per al covid-19, és apropiat per a plagues similars i aconsellen fer seguiment i investigar.