Limitar el nivell de testosterona de l'atleta femení no té base científica
L'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) va decidir l'any passat limitar el nivell de testosterona per a participar en competicions femenines. La norma estableix una concentració màxima en sang dels participants de 5 nmol/l. Aquesta mesura va provocar moltes crítiques i ara els investigadors Cara Tannenbaum i Sheree Bekker, en l'editorial de la revista mèdica BMJ, han recordat que no té base científica.
Segons la IAAF, l'alta concentració de testosterona en sang d'una dona li aporta avantatges respecte als seus competidors. Així, en les carreres femenines de fins a 400 milles de metres (incloses les de barrera), els participants no podran superar aquest límit. A més, haurà d'acreditar la condició legal de dona o intersexo i reduir els nivells de testosterona en sang durant almenys sis mesos consecutius.
En l'editorial s'explica, no obstant això, que el límit de 5 nmol/l és “totalment arbitrari”. Normalment els homes no atletes presenten concentracions de 8,8-30,9 nmol/l i les dones de 0,4-2 nmol/l. Però aquestes concentracions se superposen en els atletes després de competir. I no està demostrat que una major concentració estigui associada a guanyar.
La DFA també reconeix la sensibilitat cap als andrògens. De fet, les persones que malgrat ser cromosomes XY no són sensibles als andrògens no desenvolupen les característiques dels homes. La IAAF també vol excloure'ls de les competicions femenines. Davant l'absència de test de laboratori per a mesurar la sensibilitat als andrògens, la IAAF proposa la realització d'estudis físics, entre ells l'estudi de la mesura del clítoris. Aquests estudis, a més de vulnerar la intimitat, han alertat als investigadors que són inadequats, ja que corren el risc que es produeixin conclusions errònies.
Per tot això, Tannenbaum i Bekker reclamen la derogació d'aquestes normes de la IAAF i aposten per la retirada de Mokgadi Caster Semenya.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
