Segons el físic Joan Roederer, de la universitat de Fairbanks a Alaska, la regió que envolta el pol nord pot definir-se com un oceà envoltat de terres i és una enorme màquina biogeoquímica. Les seves glaceres i icebergs exerceixen una influència decisiva sobre el nivell de la mar i el permafrost de l'Àrtic conté 200 bilions de tones de carbó (que actua com a parany per als òxids i metà de carboni (IV)).
Com és sabut, tots dos gasos exerceixen un paper innegable en el clima de la Terra degut a aquest efecte hivernacle.
Segons ha assenyalat Roederer, l'Arqutico també treballa com un embut gegant i absorbeix els resultats de l'activitat típica del Sol cap a l'atmosfera.
En l'actualitat diverses universitats dels EUA i l'agència federal arcaica estan preparant un ampli i profund programa d'anàlisi. Aquest programa es pretén estendre també a altres països amb interessos en l'Àrtic i iniciar una planificació internacional de recerca. Dins del Programa Global Internacional de Biosfera de les Nacions Unides s'enquadraria el programa internacional d'anàlisi de l'Àrtic.