2022 L'Organització de les Nacions Unides ha nomenat l'any internacional de les ciències bàsiques per al desenvolupament. De fet, en 2015 l'ONU va aprovar l'Agenda 2030 amb 17 objectius de desenvolupament sostenible. Tots ells, directa o indirectament, estan estretament relacionats amb els avanços científics. I en aquest camí ha vingut la designació d'enguany, a proposta de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada IUPAP, que enguany celebra el seu centenari.
Es desenvoluparà en cinc línies: ciències bàsiques per al desenvolupament sostenible; ciències bàsiques i socials; joves i ciències bàsiques; dones i ciències bàsiques; i ciències bàsiques a Àfrica. Per això, enguany es duran a terme diferents iniciatives, inversions i projectes dins d'aquestes línies.
En un altre cas, és evident que el COVID 19 continuarà guanyant atenció als científics. Omicron ha deixat clar que la vigilància epidemiològica serà imprescindible per a identificar ràpidament noves variants, preveure el seu impacte i adoptar mesures preventives. Entre elles, les vacunes continuaran sent protagonistes i es tractarà de reforçar la vacunació global.
Probablement s'admetran noves vacunes, algunes basades en tecnologies similars a les actuals, unes altres potser amb novetats, com per exemple la via nasal. I prendrà força la vacuna universal (pankoronabírica) que tindrà la capacitat de fer front a tots els coronavirus. Paral·lelament, s'avançarà en l'ús de vacunes de mRNA per a prevenir i tractar altres malalties com la sida.
Apareixeran antivirals i altres medicaments per a tractar els efectes del COVID 19, i caldrà intentar investigar els símptomes a llarg termini (COVID permanent).
El cim climàtic del 2022, el COP27, tindrà lloc a Egipte al novembre. Per a llavors, els governs hauran d'esforçar-se per fer realitat els acords en el COP26 i mesurar fins a quin punt ho han aconseguit.
Els científics continuaran treballant per a comprendre la crisi ambiental i de la biodiversitat i proposar solucions. Dins d'aquest marc, al juny se celebraran congressos sobre Salut Única (One Health) a nivell europeu i al novembre a nivell mundial a Singapur. En menor mesura els projectes locals continuaran avançant.
En física, els quatre observatoris per a detectar el LHC i les ones gravitatòries reprendran la seva activitat, el primer al juny i el segon al desembre. A més, el telescopi James Webb recollirà les primeres imatges.
En la Lluna estan previstes diverses missions: La NASA, com a primer pas per a portar als astronautes a la Lluna (incloent a la primera dona i a la primera persona racializada), llançarà l'orbitador Artemis I; i les agències espacials de l'Índia, el Japó i Rússia volen col·locar un vehicle o modulo en el llarg del satèl·lit. El coreà té intenció d'enviar un orbitador. Les agències privades Espais també intentaran aprofundir en el camí obert.
la Xina formarà la seva pròpia estació espacial, Tiangong, i Mart continuarà donant molt a parlar. La missió rus-europea Exomars arrenca al setembre amb dos anys de retard, entre altres. Així mateix, continuaran en marxa les missions BepiColombo a Mercuri i les sondes Parker en el Sol.
No hi ha dubte que es produiran avanços en altres àmbits, especialment en els quals estan de moda, com la intel·ligència artificial, la telecomunicacions i la digitalització, els materials i l'energia.