Els deu principals avanços científics en 2002

La revista científica Science elabora anualment una llista amb les deu recerques o troballes més rellevants de l'any acabat. En el primer lloc de la llista de 2002 apareixen els ARNs petits. Fins fa poc els científics consideraven que la funció de l'ARN era seguir les ordres de l'ADN en la formació de proteïnes. No obstant això, les recerques dutes a terme durant l'any 2002 han posat de manifest la importància d'algunes petites però especials parts de l'ARN en l'expressió gènica.

Li segueixen unes partícules que emet el Sol, neutrinas. De fet, l'any passat es va rebre molta informació sobre la naturalesa i característiques dels neutrins. En tercer lloc s'esmenten les tasques de descodificació genòmica de diversos organismes, com el paràsit i el mosquit, dues varietats d'arròs, el ratolí i la rata que s'utilitzen en els laboratoris...

Així mateix, en la llista s'indica que s'han detectat fluctuacions de la radiació microones del fons espacial, la qual cosa ha permès conèixer més detalls sobre la creació i el futur de l'univers. I també ha merescut esment la tècnica que grava una imatge per attosegundo (10-18 segons). Amb això creuen que es podrà filmar el moviment dels electrons al voltant de l'àtom.

En el sisè lloc de la llista s'indica que han trobat cèl·lules que reaccionen tant a la temperatura com al sabor. És curiós perquè sempre s'ha dit que el vitet crema i refrescar les herba-sana. Ara s'ha demostrat que algunes cèl·lules són capaces de captar totes dues sensacions. El setè lloc l'ocupa una tècnica apropiada per a estudiar estructures a mesura dels orgànuls cel·lulars, la tomografia dels crioelectrones.

I en els últims llocs apareixen el sistema òptic capaç de superar la vetllada atmosfèrica, els receptors de la retina que reben llum per a ajustar el rellotge biològic i el ‘home de Toumaïko’, presumptament l'homínid més antic.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila