2. Li creurà que és famós?
400
Moltes vegades pot succeir que la informació es rebi a través d'una persona famosa o amb certa autoritat (política, religiosa, científica...). Però, ull!, tenir reputació o autoritat no garanteix l'autenticitat de la informació, ni tan sols si aquesta persona és una autoritat científica.
Per a creure una informació de la qual disposem és molt important conèixer a qui pertany i si és expert en l'àmbit de la declaració. Tal com s'ha exposat en les següents línies, el fet de ser un expert en l'àmbit de la informació que s'aporta tampoc aporta tota credibilitat a aquesta persona, i com ja s'ha comentat en el paràgraf anterior, és imprescindible conèixer l'opinió d'altres experts en la matèria, és a dir, de la comunitat científica.
És freqüent que una persona difongui una determinada informació, sigui o no certa, valent-se del seu prestigi o poder. D'aquesta manera, pot succeir que algú aprofiti la seva reputació o autoritat per a difondre opinions personals sobre un tema (normalment polèmic) i frustrar la informació real (per un interès determinat o no).
Les persones amb pensament crític qüestionaran la informació, encara que provingui del camí que ve, i tractaran d'afirmar que el que diuen és cert, encara que l'informant sigui famós o una autoritat en la matèria. Però uns altres pensaran que n'hi ha prou que la fama o l'autoritat d'una persona garanteixi que el que aquesta persona diu és cert, sense plantejar res més.
Quan algú amb autoritat política, econòmica o cultural parla o opina sobre una cosa aliena al seu àmbit, és més fàcil qüestionar la credibilitat del que diu, però què passa quan l'autoritat és científica? Està garantida la credibilitat del que diu? No sempre, i per a garantir la credibilitat de la informació, és molt important conèixer l'opinió de la comunitat científica sobre el que s'ha dit per l'expert.
Cura, per tant, amb la informació que proporciona algú amb cert prestigi o autoritat. I és que la fama o l'autoritat d'una persona no fa de la veritat absoluta.
L'exposat en els paràgrafs anteriors pot relacionar-se amb una mena de fal·làcia, coneguda com a Argument ad verecundiam, que significa que, en defensa de la credibilitat d'una informació, s'esmenta a algú que sap en la matèria, sense donar cap altra raó.
Per a facilitar la comprensió de tot l'exposat en aquest apartat, en les següents línies analitzarem la credibilitat del que s'ha dit per algunes persones entorn del coronavirus. Per diferents motius, les persones que donen informació tenen cert prestigi o autoritat, però com hem vist això no els dóna credibilitat:
El prestigiós cantant Miguel Bosé: Des de l'inici de la pandèmia de COVID-19, Miguel Bosé va adquirir un gran protagonisme, no per les seves cançons, sinó pel qüestionament permanent a través de les xarxes socials de les mesures proposades per a frenar l'expansió del mal. Les seves reivindicacions han estat àmpliament comentades per les referències realitzades a les teories conspirativas i per relacionar les mesures per a reduir l'expansió del covid-19 amb el mercat de vacunes i el 5G.
En una altra polèmica l'artista va tenir un gran protagonisme, ja que es va oposar a l'ús de la màscara quan es va obligar a reduir la propagació del virus al carrer. Va utilitzar el seu prestigi per a fer més visible la convocatòria de manifestació contra l'ús de la màscara a Madrid des del compte de Twitter i anunciar la seva presència.
Les afirmacions de Bosé mancaven de rigor científic i van ser desmentides, però alguns dels seus seguidors i alguns escèptics contra les mesures per a evitar la dispersió de la pandèmia també van creure.
Per tot l'anterior, Bosé es va convertir en el signe de moltes crítiques de les xarxes socials i va haver d'empassar les seves paraules; va reconèixer l'existència del coronavirus en un vídeo que va publicar en el perfil d'Instagram. “S'ha dit que hi ha qui diu que el virus no existeix. El virus existeix i el virus ha matat a molta gent”, va dir la cantant. En el vídeo, no obstant això, no va esmentar la polèmica sobre l'ús de la màscara i va aprofitar per a demanar als seus seguidors que no es quedessin amb un únic punt de vista sobre el tema i per a denunciar que eliminant els perfils de les xarxes socials “van castigar” a ell i a uns altres que defensen les mateixes idees.
Donald Trump, president dels EUA: A l'abril de 2020, en una roda de premsa va comentar la conveniència d'analitzar si la injecció de desinfectant en els pulmons podia contribuir a la lluita contra el coronavirus. Les paraules de Trump van tenir una resposta ràpida; científics, agències de seguretat i fabricants de productes desinfectants van alertar sobre el perill d'empassar, injectar o ficar el desinfectant o el lleixiu de qualsevol manera. L'Organització Mundial de la Salut també va anul·lar les declaracions de Trump i va advertir del perill que suposava beure o injectar el desinfectant per a eliminar el virus Sars-Cov-2, causant de la malaltia del covid-19.
Però va haver-hi qui va confiar en les paraules de Trump, i en els dies següents a la roda de premsa va augmentar considerablement el nombre de crides rebudes per beure lleixiu en el centre de control d'intoxicacions de Nova York.
Davant la turbulència provocada per aquestes declaracions sobre l'ús de desinfectants, Trump va afirmar que va parlar d'ironia.
Cardenal Cañizares (Arquebisbe de València): Cañizares, en la missa del dia de l'Asunción de la Verge (15 d'agost de 2020), va assegurar que la ciència i la tecnologia són insuficients per a fer front a la pandèmia del coronavirus, afirmant que la veritable esperança només pot venir de Déu.
Però l'anterior no és l'única manifestació controvertida de Cañizares sobre el coronavirus. Va aprofitar la Missa del Corpus Christia (juny de 2020) per a difondre un símptoma amorós sorgit entre diversos membres del moviment anti-bovines: en la carrera per trobar l'antídot del coronavirus, Cañizares va advertir que una de les vacunes es realitzava amb cèl·lules fetals avortats.
El cardenal Cañizares va utilitzar totes les paraules per a convertir l'oposició a la pandèmia i a les vacunes en un tema moral o religiós: per a combatre el coronavirus, a més de la ciència, Déu i la Verge eren imprescindibles i per a desenvolupar la vacuna s'utilitzaven cèl·lules fetals avortades (també va esmentar al diable). Cañizares va utilitzar el púlpit de l'església per a transmetre mentides i afirmacions científicament no contrastades a través de la seva autoritat religiosa.
Les persones dels tres exemples anteriors presentats no treballen entorn del coronavirus, ni són especialistes en temes similars. Però, com s'ha comentat a l'inici d'aquest apartat, el fet de ser expert en un tema tampoc garanteix la credibilitat de la informació. A continuació es mostren dos exemples més. Comparant amb les anteriors, cal suposar que els protagonistes dels casos presentats, per la seva formació i treball, saben més sobre el coronavirus i la pandèmia. Veurem si el que han dit és creïble:
Organització negacionista “Metges per la veritat”: “Metges per la veritat” es va presentar en una roda de premsa sense preguntes a Madrid al juliol de 2020. L'equip, compost per més de 140 metges espanyols, té com a referència la plataforma alemanya “Ärzte für die Wahrheit” (Metges per la veritat). Tot el que s'ha dit en la roda de premsa es va recollir en un vídeo que es va difondre en les xarxes socials, defensant i justificant afirmacions contràries a la pandèmia i a la seva gestió sanitària i política. En aquesta roda de premsa es va atacar sense proves l'ús de la màscara, el confinament i l'eficàcia de les proves de PCR que s'utilitzen per a detectar SARS-CoV2. A més, es va comentar que existeix relació entre la bovina antigripal i el covid-19 o que es coneix un tractament eficaç per a la malaltia.
“Metges per la veritat” publica en el seu web que la visió de la medicina occidental no és sana ni científica. Això és el que literalment recullen en el seu web: “La visió de la medicina occidental no és sana ni científica, per la qual cosa vulnera els paràmetres ètics del consentiment informat”. Segons un vídeo publicat en el seu perfil de Facebook, l'objectiu del grup és mostrar una suposada veritat sobre el coronavirus i qüestionar així la "versió oficial dels polítics i els mitjans de comunicació" en relació a la pandèmia causada pel virus SARS-CoV-2.
Aquest grup de metges defensa moltes opinions contràries a la comunitat científica, però no defensa les seves afirmacions amb recerques de pes. Per tant, no compleixen els criteris perquè una informació sigui fiable. No obstant això, el grup té els seus deixebles i els seus arguments són compartits pels corrents negacionistes que s'han creat entorn de la pandèmia.
Degà del Col·legi de Biòlegs d'Euskadi: Jon Ander Etxebarria Garate, Degà del Col·legi de Biòlegs d'Euskadi, va publicar una sèrie de reflexions sobre les mesures adoptades a l'agost de 2020 pel Govern d'Espanya i el Govern Basc en la crisi sanitària del coronavirus. Els documents van ser sorpresos pel marge, per les falses afirmacions. En el document publicat en la web del Col·legi de Biòlegs d'Euskadi (COBE), Etxebarria va qüestionar la capacitat de contaminació dels asimptomàtics, la fiabilitat de la prova de PCR utilitzada per al diagnòstic, l'eficàcia del refinament estricte per a reduir la propagació del virus i la idoneïtat de l'ús de la màscara, entre altres. Entre les fonts que esmentava Etxebarria en el document a penes hi havia articles científics, va citar els vídeos de Youtube i una roda de premsa de l'associació "Mèdics per la veritat", entre altres, com a font, totes elles amb rigor científic precari.
El document va ser publicat en la web de la COBE i el Col·legi el va retirar uns dies després de la seva publicació. Els motius pels quals es va retirar el document de la web van ser: "Aquest document no ha estat discutit ni consensuat, no ha estat recolzat per cap membre de la Junta de Govern de la COBE i no reflecteix el pensament de tot l'equip de biòlegs d'Euskadi. En tractar-se d'una opinió personal, no havia de publicar-se en la web institucional de la COBE ni portar el logo de la COBE, per la qual cosa s'ha retirat".
Tota la informació criticada en el document ha estat científicament demostrada, la qual cosa va provocar crítiques contra Etxebarria i va qüestionar la seva professionalitat.
Com hem vist amb els cinc exemples anteriors, l'autoria de la informació que rebem no garanteix la seva credibilitat, i una vegada més es veu clarament la importància de contrastar la informació.
Per a descarregar el document prem aquí.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
