La superioritat absoluta de Chrome
Al llarg de 30 anys d'història de la web, l'ús de navegadors ha sofert grans alts i baixos. A la fi del segle passat, Microsoft va distribuir gratuïtament Internet Explorer amb Windows i aviat va arribar a ser gairebé l'únic en el mercat. Més tard, a mitjan dècada de 2000, la gent va començar a passar a Mozilla Firefox i a donar la volta a la situació, i des de llavors Explorer ha anat perdent. Cap a l'any 2010, Firefox va aconseguir una quota pròxima al 30%. Però des de llavors Explori i Firefox han anat en decadència, precisament perquè des de llavors han anat creixent ininterrompudament els navegadors Safari d'Apple i, sobretot, Chrome de Google. Així, en l'actualitat el navegador Chrome té dos terços de la seva quota de mercat i Safari ronda el 20%. Firefox i el nou Edge de Microsoft no arriben al 4% cadascun.
Com s'ha produït aquest canvi en l'última dècada? La raó principal és el pas de la navegació web des dels ordinadors als dispositius mòbils. En ells predomina el sistema Android de Google, que porta preinstal·lat Chrome (Google també ha rebut multes per la pressió que exerceix sobre els fabricants de telèfons) i són pocs els que instal·len un altre navegador en aquests dispositius. També en els ordinadors d'escriptori, impulsats per la mala reputació d'Explorer, es va estendre el costum d'instal·lar Chrome.
Constants intents de reconduir l'evolució de la web
Com es veu, Chrome té una hegemonia absoluta en el mercat de navegadors. I Google se serveix d'això en defensa dels seus interessos privats, actuant sovint de manera inadequada i amb superioritat.
Sovint, Google ha realitzat canvis tècnics en el navegador Chrome i en els protocols i estàndards de la web (HTML, HTTP...) al seu gust i sense seguir els estàndards. Ha apostat per accelerar, millorar o fer més còmode la navegació en la web, però l'objectiu real ha estat un altre: millorar el funcionament dels seus webs i serveis, marcar diferències amb altres navegadors i obtenir avantatge. Aquesta mala pràctica va ser aprofitada durant anys per Internet Explorer i sofrim molt bé als quals no érem usuaris d'aquesta. Ara anem igual.
A més, la influència de Google en aquests protocols i estàndards per a realitzar canvis tècnics del seu interès ha augmentat considerablement en els últims anys. De fet, pel que fa al component denominat engine o motor dels navegadors (que interpreta el codi HTML i executa el codi Javascript), en els últims anys tots els que no són Firefox han passat de ser seus als de Chrome...
Acumulació permanent de dades
El negoci principal de Google és la venda d'espai publicitari (en el cercador, en Youtube, en Gmail...). Una part molt important de la bretxa de despesa general en publicitat és la seva, d'una banda, per la gran utilització d'aquestes eines, i per un altre, per la gran valoració que suposa l'exhibició de publicitat personalitzada i dirigida en el món digital i pel bon fer de Google. Per a poder fer-ho, és necessari conèixer bé les tendències i gustos de l'usuari, i per a això, utilitzant entre altres el navegador Chrome, Google està vigilant i rebent en tot moment l'activitat dels seus usuaris en la web, fent coses que, entre altres coses, no són gens cíviques i que almenys serien considerades persecucions en un entorn no tecnològic.
Per posar un exemple: El bolet i el tema de Chrome en el nostre compte de Google (tres vegades per cada arrencada, tres!, demana que Chrome iniciï sessió en el compte de Google fins que finalment ho fem i així li donem permís per a espiar de sempre). Un altre exemple: Que els telèfons Android no comparteixin la nostra ubicació amb les aplicacions (incloent Chrome) cada vegada més difícil, ja que amb la ubicació Google sap millor on hem estat i què ens agrada.
També emmagatzemen les dades de l'usuari en el cas dels nens, no sols en l'ús domèstic particular dels nens, sinó també en els centres escolars, encara que no és possible. Hi ha iniciatives en marxa per a denunciar davant els jutjats que Google guarda les dades dels nens a través dels col·legis.
Truc de FLoC
Ara Google està tractant d'impulsar la nova tecnologia FLoC. El problema és que la guerra d'atracció de publicitat s'ha criat en els últims anys. Els mitjans de comunicació i altres llocs web que, a diferència de Google, són competència de Google en l'obtenció de publicitat, només poden obtenir informació dels usuaris a través de les visites als seus llocs web, i per a combatre-la, van inventar el camí de les cookies de tercers: col·loquen cookies de serveis de seguiment en els llocs web que reben i recullen informació de molts llocs web per a perfilar a l'usuari. Aquesta pràctica de cookies de tercers és contrària al dret a la privacitat i últimament ha adquirit una fama molt dolenta. I ha anunciat llavors que Google prohibirà i bloquejarà les cookies de tercers de Chrome i substituirà a FLoC i ho impulsarà. FLoC significa Federated Learning of Cohorts o Aprenentatge Federat de Cohorts. Darrere d'aquest inexplicable nom s'amaga que no guardaran el perfil individual de cada usuari, sinó que ens situaran en una cohort o conjunt de “informàtics euskaldunes als quals els agraden els còmics”.
Però, clar, Google no actua per protegir la nostra privacitat. L'eliminació de cookies de tercers no ha estat una iniciativa seva, no s'ha quedat una altra opció per lleis com GDPR que obliguen a l'acceptació expressa de les cookies després de la seva retirada per altres navegadors (Safari, Firefox, Brave, etc.). Com necessitava un substitut de les cookies, és un parany per a continuar fent el mateix perdent les lleis de les cookies. I com la tecnologia FLoC és pròpia i la major part de la navegació web del món es realitza des dels seus navegadors i dispositius, els dóna un gran avantatge a l'hora d'atreure publicitat, ja que poden continuar perfilant als usuaris, a diferència dels mitjans de comunicació i altres webs.
Afortunadament, de seguida s'adona de la comunitat de la web Tranpaz. Tots els altres navegadors han dit que no ho implementaran i que cada vegada més importants webs (Duck Duck, WordPress, Amazon, GitHub…) estan dient que ho bloquejaran, per la qual cosa Chrome tampoc podria fer-ho. Davant aquest tipus d'oposició, Google ha anunciat que FLoC trigarà més temps i retardarà el bloqueig de les cookies de tercers anunciades fins a 2023. És el que importa la privacitat dels usuaris...
Amb tots els exemples que hem vist, és clar que Google abusa de la posició de domini de Chrome per a dur a terme pràctiques en defensa dels seus interessos i contra la web i els usuaris, o almenys per a intentar-ho. En el cas de FLoC, sembla que la iniciativa de la resta d'agents de la web aconseguirà retrocedir, però és clar que en el futur Google tornarà a intentar-lo. Els usuaris són els responsables de baixar la quota d'usuari de Chrome tal com es va fer amb Explorer. Però aquesta vegada, si és possible, apostem per l'únic navegador que no té darrere una empresa amb ànim de lucre. És a dir, per Firefox; si no, el següent dominador farà el mateix.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
