La fulla d'una planta, una petita part d'un viu, permet reflexionar sobre la ciència. Així ho proposa el biòleg estatunidenc Steven Vogel, de la Universitat Duke. La fulla es converteix en un exemple de ciència en el llibre. És a dir, encara que el títol sigui La vida d'una fulla, no és un llibre sobre biologia de fulles (o plantes).
La fulla és un element de la vida quotidiana per a la gent o, almenys, un element comú i conegut. Però com té el seu aspecte? I per què juga com ho fa? La fulla, com qualsevol altre organisme que ens envolta, interacciona amb el "món físic". La fulla és el resultat d'aquesta interacció. Així explica Vogel el plantejament del llibre en el pròleg.
La fulla busca la llum. Transport de gasos. Absorbeix i filtra l'aigua. Intercanvi de substàncies amb l'aire. Controla la temperatura. Vigila la neteja de la pell. Evita la congelació. Manté la rigidesa. Sobreviu en tempestes. I moltes altres activitats. Vogel dedica un capítol a cadascun d'ells.
Presenta la física del tema del capítol, especificant les característiques relacionades amb la fulla. En el capítol dedicat a la llum, per exemple, parla de tipus "de llum" (és a dir, presenta l'espectre electromagnètic) i després parla de la fotosíntesi i de la llum que reflecteix o rebutja les fulles. A l'hora d'explicar les coses, Vogel cerca un equilibri entre el profà en el tema i els plantejaments habituals dels físics. I de tant en tant proposa experiments perquè cadascun pugui fer-ho a la seva casa.
Per això, alguns consideren que el llibre de Vogel no sols és apropiat per a llegir sobre ciència, sinó també per a ensenyar ciència.