Què és el que més t'ha sorprès, alterat o fascinat des que vas començar a treballar?
Sens dubte, les recerques sobre el cervell i el cervell han estat per a mi les més fascinants i les que més m'han influït. Començant per Santiago Ramón y Cajal, el seu dibuix, la seva mirada rigorosa per a descriure el que veia i com funcionava aquesta complexa estructura per a inventar la intel·ligència... Em van fascinar des del principi i em continuen encantant.
Ramón y Cajal ha estat des del punt de vista científic a l'altura d'Einstein, Newton i Darwin, i a més era artista. Tinc a les meves mans dos llibres que recullen les seves imatges de 1972, regalats pel meu director el dia de les meves noces. Són meravelloses.
Després sempre m'ha fascinat el cervell: Estudiant en la facultat de medicina, em semblava que el cervell era una caixa màgica plena de misteri i secrets. I encara els paisatges que apareixen en mirar al microscopi em semblen espectaculars. És l'òrgan més meravellós de la naturalesa.
Què li agradaria ser testimoni de la revolució o el descobriment en la seva trajectòria?
Es poden contestar tantes coses... Però una vegada que m'ho demanin, m'agradaria veure que s'aconsegueixen medicaments eficaços per a combatre les malalties neurològiques. Per exemple, els medicaments que tenim per a l'Alzheimer són pal·liatius i no curatius. No es pot curar, però sí que alleujar i frenar.
M'encantaria ser testimoni de l'aparició d'un tractament que l'aconsegueixi, i que siguem capaços d'evitar la pèrdua que sofreixen aquests malalts. Perquè ha de ser terrible adonar-se que tot el que has viscut, la qual cosa has estat, t'escapa. Si aconseguim evitar-ho i m'és igual qui ho aconsegueix, tots ens brindarem. Això és un treball en equip i ho celebrarem tots.