Obstruint cèl·lules canceroses

Andonegi Beristain, Garazi

Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Difusió del coneixement
Uns altres
La nova molècula ha d'imitar la molècula natural per a unir-la al nucli actiu de la cèl·lula cancerígena.
F. cossio

En els vasos sanguinis, la circulació de cèl·lules canceroses és sovint causa de metàstasi. Aquestes cèl·lules canceroses contaminen cèl·lules sanes i la malaltia s'estén a tot el cos. Aquest és el major perill del càncer, la metàstasi. Per a evitar-ho, un equip de recerca de la Facultat de Química de Sant Sebastià analitza les relacions entre aquestes cèl·lules.

Estudien les proteïnes que intervenen en aquestes relacions intercel·lulars. Aquestes proteïnes permeten la connexió entre cèl·lules canceroses i cèl·lules sanes. Existeixen diferents tipus de proteïnes, en les quals els investigadors seleccionen aquelles que tenen un únic focus actiu. Si aquesta zona es bloqueja, la cèl·lula cancerosa no serà capaç d'unir-se a una cèl·lula sana a través d'aquesta proteïna. D'aquesta forma es dificulta almenys aquesta via d'extensió.

La primera tasca és per tant estudiar l'estructura d'aquestes proteïnes seleccionades. Per a això utilitzen ordenadors, ja que les proteïnes són molècules gegants. Una vegada coneguda aquesta estructura i conegudes les característiques del lloc actiu, es procedeix a dissenyar una nova molècula que bloquegi el lloc actiu.

Amagats en la petitesa

La nova molècula ha de tenir unes característiques molt especials. D'una banda, l'important és la grandària, perquè el nostre sistema immunitari no el detecti ha de ser molt petit. De fet, si la molècula sintetitzada fora relativament gran, el sistema immunitari reaccionaria contra ella fins a la seva eliminació.

D'altra banda, aquesta nova molècula haurà d'imitar les característiques de la pròpia molècula que s'uneix a aquest nucli actiu.

Es dissenyen noves molècules amb aquestes característiques, és a dir, es dissenya una família molecular. I després, per descomptat, se sintetitzen. Cal tenir en compte que abans ningú ha produït aquestes molècules ni estan en la naturalesa, per la qual cosa ningú sap si seran estables.

L'últim pas és analitzar si les molècules sintetitzades compleixen realment la seva funció.

Bloquejar i morir

En primer lloc es realitzen sessions in vitro. S'analitza si les molècules s'uneixen al nucli actiu de la proteïna i són capaces d'eliminar-la. Si la cèl·lula cancerosa no és capaç de contagiar una altra cèl·lula, se suïcida. A més, en dissenyar-se un conjunt de molècules similars, és necessari comprovar quina d'elles obté els millors resultats, és a dir, quin és el més actiu.

La molècula més activa en les sessions in vitro ha de demostrar que és la més activa en les sessions in vivo i en moltes ocasions els resultats varien. És possible que alguna altra molècula de la família obtingui millors resultats, per la qual cosa és molt important realitzar aquestes sessions.

Una vegada finalitzats els estudis es pot prendre la decisió de millorar la molècula o, quan els resultats siguin molt satisfactoris, s'iniciaran els passos per a convertir-la en un medicament. No obstant això, aquest no és el treball dels químics, que se centren en la formació de molècules contra una altra proteïna de càncer.

Títol del projecte
Disseny i síntesi de noves molècules contra el càncer.
Objectiu
Bloqueig de proteïnes relacionades amb la metàstasi mitjançant molècules petites.
Director
Fernando Cossío.
Equip de treball
A. Arrieta, B. Lecea, A. Puente, M. Ayerbe, E. Balda, I. Vara, Sr. Otegi, E. Sant Sebastià.
Departament
Química Orgànica I.
Facultat
Facultat de Química de Sant Sebastià.
Finançament
UPV-EHU, Govern Basc, Ministeri d'Educació i Ciència, Dominion Pharmake, Ltd.
Obstruint cèl·lules canceroses
01/12/2005 | Andonegi Beristain, Garazi | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
Andonegi Beristain, Garazi
Serveis
215
2005
Descripció
038
Universitats; Bioquímica; Medicina
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila