Algorismes de ressuscitació cardíaca

Kortabitarte Egiguren, Irati

Elhuyar Zientzia

Quan a les persones adultes els queden el sistema cardiovascular i respiratori, moltes vegades els subministren una descàrrega elèctrica, és a dir, una desfibril·lació per a evitar la mort sobtada. Però la desfibril·lació té un límit o un gran enemic: el temps. Per cada minut que passa, la supervivència disminueix entorn del 10%. Per això, en els últims anys s'han dissenyat i comercialitzat desfibril·ladors d'ús públic.
Algorismes de ressuscitació cardíaca
01/09/2007 | Kortabitarte Egiguren, Irati | Elhuyar Zientzia Komunikazioa

(Foto: Guipúscoa Emergències)
Els desfibril·ladors automàtics o AED (Automatic External Defibrillator) són cosa de fa una dècada. Els seus components principals són els algorismes que ajuden a analitzar i diagnosticar els senyals elèctrics del cor. L'aparell, per si mateix, analitza el ritme cardíac del pacient i informa en tot moment del que està fent. Indica si en finalitzar l'anàlisi cal donar-li la descàrrega o no. És a dir, a través de la descàrrega es diu si el cor recupera o no el ritme normal.

Aquest va ser el punt de partida d'investigadors del Departament d'Electrònica i Telecomunicacions de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Bilbao, el desenvolupament d'algorismes d'aquestes eines dissenyades per a adults. En l'actualitat, s'està treballant en el desenvolupament d'algorismes fiables adequats per a nens i la superació d'aquest estret límit de temps.

AED Infantil

L'ús de desfibril·ladors automàtics per a adults està àmpliament estès. No obstant això, els ritmes cardíacs dels nens menors de 8 anys no són els mateixos que els dels adults. Què ocorre quan als nens els queden el sistema cardiovascular i respiratori? Des de fa un parell d'anys s'ha autoritzat l'ús d'aquests aparells per a nens i nenes, que són els que estan estudiant els investigadors de la UPV.

Per a poder fer-ho, primer és necessari disposar d'una base de dades pediàtrica, que és potser el treball més complicat. De fet, en els nens es donen pocs casos. Per a completar la base de dades, els investigadors necessiten dades de centenars de ritmes cardíacs adequats i letals, per al que compten amb l'ajuda d'onze hospitals i metges que reben senyals cardíacs infantils.

Una vegada completada la base de dades, desenvolupen algorismes de confiança adequats per als nens. És a dir, processen els senyals que tenen digitalitzades en l'ordinador o els electrocardiogrames que informen del ritme del cor i analitzen paràmetres com la freqüència dels senyals cardíacs, la morfologia (forma) d'aquests senyals o ones, els espectres d'aquests senyals cardíacs i els paràmetres significatius de la relació temps-freqüència. Segons tots aquests paràmetres, els senyals es classifiquen i els investigadors decideixen si aquest ritme del cor és o no mortal.

Límit temporal

A dalt l'electrocardiograma del ritme cardíac no letal i a baix el del ritme letal. Aquesta última és la que cal desfibrilar.
UPV/EHU

Així mateix, com s'ha esmentat anteriorment, el temps és molt important en situacions de tanta vida o mort. Sovint el massatge és suficient per a estimular el cor i recuperar el ritme adequat. Altres vegades, amb el massatge no sol ser suficient i es pot dir que es perd el temps. Durant el massatge no es pot estudiar el senyal de l'electrocardiograma ni donar descàrregues elèctriques. Per tant, fins que s'analitza el ritme cardíac i es veu que amb una descàrrega es recuperaria, passen els segons i els minuts. És a dir, segons i minuts entre la vida i el límit de la mort.

Els enginyers de la UPV/EHU estan estudiant la possibilitat d'unificar l'anàlisi i massatge del desfibril·lador automàtic. El que ocorre és que el senyal rebut per l'AED en la superfície es distorsiona a causa del moviment del massatge, per la qual cosa el diagnòstic no és fiable. Per això, els investigadors de la UPV/EHU estan provant diferents mètodes per a eliminar aquesta distorsió del senyal i poder realitzar el diagnòstic de manera fiable.

Apliquen diferents mètodes per a diferenciar clarament el senyal. Per exemple, es prenen mostres d'alguns electrocardiogrames o senyals i s'apliquen algorismes, amb el que es pretén distingir entre el soroll o la distorsió del senyal i el senyal net. Si s'aconsegueix això, l'anàlisi del desfribrilador i el massatge es podran realitzar simultàniament.

Els mètodes que han provat fins al moment tant en un com en un altre camp han estat bastant reeixits. Els investigadors volen publicar totes dues aportacions a mitjà termini.

Resum del projecte
Aplicacions del processament digital del senyal cardíac (electrocardiograma) en el camp de la desfibril·lació.
Director
Jesús Ruiz.
Equip de treball
J. Ruiz, E. Aramendi, J. J. Gutiérrez, S. Ruiz de Gauna, O. Irusta, L. A. Leturiondo i A. Lazkano.
Departament
Departament d'Electrònica i Telecomunicacions.
Facultat
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Bilbao.
Finançament
Govern Basc, Ministeri de Ciència i Tecnologia i Osatu S.coop.
Pàgina del grup de treball
http://det.bi.ehu.es/~gsc
Per l'esquerra, Elisabete Aramendi, Jose J. Gutiérrez, Sofía Ruiz de Gauna, Unai Irusta, Luis A. Leturiondo, Andoni Lazkano i Jesús Ruiz.
(Foto: UPV)
Kortabitarte Egiguren, Irati
Serveis
234
2007
Informació
041
Sanitat; Universitats
Difusió del coneixement
Uns altres
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila