Boca tallada
Tenir la boca seca no és gens agradable i menys que aquesta sequedat es converteixi en una malaltia. No obstant això, hi ha més d'una malaltia relacionada amb la falta de txistu, com la sicca-sicca i la síndrome de Gougerot-Sjögren.
La recerca sobre aquestes malalties poc freqüents va començar a enfortir-se en 1976 amb el coneixement de les noves funcions de la molècula d'ATP (adenina trifosfat). En aquest any, l'ATP i els seus derivats van veure controlar diversos processos biològics i el resultat va començar a investigar en Leioa la seva relació amb la xiulada.
Aquestes recerques, sens dubte, tenien un interès biològic i metge, per exemple, per a curar les malalties abans esmentades. De fet, aquestes malalties que apareixen en les persones de la tercera edat provoquen la manca de txistu i llàgrimes.
La síndrome de Goujerot-Sjögren és més tolerat per les dones que pels homes, un 10% més.
Cal tenir en compte que l'absència de txistus i llàgrimes és un problema greu, ja que sense el txistu apareix sequedat de boca, dificultat per a parlar i empassar menjar i, si la llàgrima és insuficient, pot arribar fins i tot a quedar-se cec.
La importància del txistu
El txistu protegeix i neta la boca, el tub digestiu i l'estómac. Allí es troben les proteïnes i altres enzims importants, així com els FSE (proteïnes Epidermal Growth Factor). Les proteïnes EGF afavoreixen el creixement de la pell i resolen constantment les ferides que produeix el menjar en la boca i el tub digestiu.
Donada la importància del txistu, els estudis es van centrar, en primer lloc, en les glàndules que segregaven el txistu, com és el cas de la glàndula situada sota el maxil·lar. Aquestes glàndules, amb la síndrome de Goujerot-Sjögren, expressen una proteïna. Aquesta proteïna contribueix a la proliferació de limfòcits T al voltant de la glàndula, quedant aquesta envoltada d'anticossos i proteïnes. La síndrome de Goujerot-Sjögren és una malaltia autoimmune.
De fet, en l'estudi d'aquestes glàndules es va observar que la molècula d'ATP i els seus receptors (receptors purinérgicos) exercien una gran influència sobre la xiulades. L'ATP es produeix quan s'exciten les glàndules de txistu, és a dir, quan mengem o al principi de la digestió.
A la vista d'això, els investigadors, primer, van caracteritzar els receptors d'ATP presentis en les cèl·lules i després van determinar els mecanismes interns d'aquestes. D'aquesta manera, es va observar que en malalties que comporten una falta de txistu, l'ATP és suficient per a obrir els tubs que desprenen txistu. El mateix ocorreria en l'ull, quan falten llàgrimes, o quan faltin fluids netejadors de la tràquea, fins i tot en pacients amb bronquis reblerts o fibrosis ciística. Per exemple, l'ATP també influeix positivament en la prevenció de trombosi en les plaques.
Per tant, l'ATP i els seus derivats, en afavorir la fluïdesa dels fluids, són una via alternativa per al desenvolupament de medicaments per a aquestes malalties. Les noves funcions de la molècula que pocs investigaven poden ser la cura de molts pacients.
- Títol del projecte Caracterització de receptors purinérgicos en glàndules de txistu.
- Objectiu Investigar la fisiologia i regulació dels processos patològics relacionats amb la fugida alterada del txistu.
- Investigador Principal Aida Marino.
- Plantilla UPV: A. Marí, E. Alzola, M. García. J. Burzaco, M. Fernández, M. Conde, M. Villate.Universitat Lliure de Brussel·les: Jean Paul Dehaye.
- DepartamentDepartamento de Bioquímica i Biologia Molecular.
- •
- • Govern Basc, UPV, MCyT, Fundació Gangoiti-Barrera, NAT.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
