María Sibylla en Meria, fascinada per les bestioles
En 1699, als 52 anys, María Sibylla pren el vaixell en Meria. Li va costar recaptar fons per a pagar el viatge; va haver de vendre més de 200 quadres, però al final podria complir aquest somni. Va deixar escrit el testament per si de cas i, al costat de la filla més jove, es va dirigir a Surinam. El somni de Merian era observar de prop els insectes d'aquella regió tropical, estudiar-los i dibuixar-los.
Va recordar com es va fascinar pels insectes. Tindria tretze anys. "Vaig començar amb els bolets, a Frankfurt, al meu poble natal --escriuria diferent- i em vaig adonar que les altres erugues també donaven macos i papallones. Vaig començar a recollir totes les herbes que podia per a veure com es transformaven".
Per a llavors era un bon dibuixant en Meria. El seu segon pare, el primer mort als 3 anys, era pintor i ell li va ensenyar a dibuixar, i aviat es va adonar que la seva filla tenia un do especial. Al principi dibuixava sobretot flors i, de tant en tant, va afegir algun insecte al costat de les flors. Però a poc a poc els insectes es van fer càrrec de les flors. Estava fascinat per les papallones i les herbes de Meria. Volia conèixer la seva forma de vida: com naixien, què menjaven, com creixien, com es transformaven... Cuidava, alimentava i dibuixava diferents fases del seu cicle de vida.
Així, sense tot just adonar-se, un món bastant desconegut va començar a sortir a la llum. De fet, pocs eren els que paraven esment als insectes que llavors es consideraven "bèsties del diable". La metamorfosi no es coneixia bé i la creença que es produïen espontàniament d'aigües i llots bruts era estesa. Merian ho va veure clar: "totes les herbes neixen dels ous de papallones que han copulat abans".
Ho deia en el seu primer llibre que va publicar amb dibuixos d'insectes, en el Der Raupen wunderbare Verwandlung und sonderbare Blumennahrung de 1679, una admirable transformació de les erugues i uns curiosos aliments florals. En 1683 va publicar la segona part del llibre. En aquests llibres ningú havia imaginat als insectes com fins llavors. Eren imatges d'animals vius, no d'animals morts i conservats, com era habitual. El mascle Sits va abocar esperma i la femella va dibuixar els ous, les erugues menjant fulles, les papallones o fins i tot els llangardaixos estenent la llengua cap a l'aliment... Aquestes imatges, juntament amb els textos que escrivia al seu costat, demostraven que abans investigava en profunditat el dibuixat.
Va inventar composicions que després serien molt imitades: una o dues espècies d'insectes, una d'elles alimentada per la tremolor de la planta. Subratllava així la relació entre aquests insectes i les plantes. De fet, Merian va veure que moltes herbes s'alimentaven només d'una planta: "És de destacar que he tingut sovint erugues que mengen una sola flor i que si no la donava, es morien immediatament". També va trobar algun exemple estrany: "quan no tenen suficient aliment, aquestes larves es mengen l'una a l'altra, la seva fam és tant". I va conèixer els mecanismes de defensa de les erugues: "aquestes grans herbes s'enrotllen en tocar en la tija, però si s'estrenyen es giren violentament". O "de seguida es pertorba, quan se sent el més petit, s'enrotlla de sobte i es queda en el sòl, fent el menstruo, fins que tot estigui totalment tranquil".
Solia trobar erugues als jardins, primer a Frankfurt i després a Nuremberg quan es va casar allí. De fet, feia classes de dibuix a les filles solteres de famílies acomodades, la qual cosa va obrir les portes als seus jardins. Després, en 1685, amb 38 anys, va abandonar al seu marit i amb la seva mare i les seves dues filles es va traslladar a Holanda, una comunitat religiosa labadista. Allí, per primera vegada, va començar a veure insectes espectaculars procedents d'un altre món: missioners i papallones procedents dels tròpics, etc. Eren meravellosos.
Després de cinc anys de vida amb els labadistas, poc després de la mort de la seva mare, es va traslladar amb les seves filles a Amsterdam. Es va col·locar un estudi per a realitzar i vendre dibuixos de flors, ocells i insectes. I va continuar descobrint joies procedents de territoris tropicals: "A Holanda em va sorprendre la bellesa dels animals que portaven de les Índies Orientals i Occidentals". Però ningú aportava informació sobre aquests insectes. Si aquests insectes meravellosos tinguessin l'oportunitat d'observar-los en el lloc i amb vida... Somiar i fer. Va partir a Surinam, la colònia holandesa en Meria.
Allí va passar dos anys. No era un lloc còmode per a viure. No va tenir una relació agradable amb els europeus de les plantacions de sucre; sovint va sentir que li riguin per interessar-se per altres coses que el sucre. Però la selva tenia bons regals per a Merian. "Vaig portar a casa aquesta beldar i de seguida es va convertir en una crisálida de fusta --va escriure en tornar a Europa en el seu llibre Metamorphosis Insectorum Surinamensium (metamorfosi dels insectes de Surinam)-. Dues setmanes després, a la fi de gener de 1700, va sortir aquesta bella papallona, coberta de brillants plata, blava marí, verd i morat. Bellesa indescriptible. Imaginar aquesta bellesa amb pinzells és probablement impossible".
També es va sorprendre amb les formigues: "A Amèrica hi ha grans formigues que mengen arbres sencers i poden deixar l'arbre com un mànec d'escombra en una sola nit". Altres formigues "si volen anar a algun lloc i no hi ha camí, construeixen ponts; en un costat la primera mossega o fa un tros de fusta, la segona la col·loca darrere de la primera i s'aferra a ella, la tercera agafa la segona, etc. Així arriben fins a l'altre costat i després passen milers de formigues pel pont". I va descriure les aranyes pelut que s'alimentaven de formigues. "Quan no troben suficient formiga, agafen dels nius petits ocells que absorbeixen la seva sang. De tant en tant canvien la pell com les erugues, però mai he vist volar".
Era la primera vegada que es documentaven aquest tipus de comportaments dels insectes. A Europa molts no van creure. Fins i tot va haver-hi qui va dir que les formigues no podien fer ponts. Els invents d'una dona...
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
