Ibn al-Haytham, savi científic
Encara estava fosc quan va començar la crida de la mesquita a l'oració. Ibn al-Haytham es va despertar en solitud domèstica. La mesquita que tenia al seu costat, però aquest dia tampoc anava a anar; sentia de casa les cinc crides del dia. Així era el dia i el dia, tots els dies igual, des que va fingir bogeria. Potser va fugir a un càstig més sagnant, però estava condemnat a ser presoner a la seva casa.
Si no fos tan valent, quan va dir que podia dominar el riu Nil... Vivia llavors en Basra (al sud de l'Iraq actual), on va néixer al-Haytham l'any 965. Al principi va estudiar teologia i dret, però després va decidir anar per la filosofia i la ciència. "Vaig estudiar en profunditat les creences de les diferents sectes, el pensament i els sistemes teològics, però no vaig aconseguir res que il·lumini el camí cap a la realitat", escriuria en la seva autobiografia. Quan va conèixer les obres d'Aristòtil, més que les paraules dels homes, va decidir que Déu volia investigar els treballs realitzats en l'univers. També va absorbir obres d'Arquimedes, Euclides i Ptolemeu, deixant clara la seva veritable vocació.
La fama de savi d'Al-Haytham estava ben estesa quan va dir que es podia controlar el riu Nil. Nil es desbordava tots els anys, i al-Haytham va calcular que amb dics i canals es podia evitar inundacions i reservar aigua per a l'època de sequera. També va arribar al Caire, capital del Califat Fátimitar, fins a les ribes del califa Al-Hakim. I, per descomptat, per al califa la idea de controlar a Nil segons el seu desig era molt atractiva.
Anomenat pel califa, al-Haytham viatja al Caire. No era un mal lloc per a un savi. Allí estava la prestigiosa universitat Al-Azhar, que agradava dels califes i fomentava la ciència i el coneixement. Per exemple, va crear la biblioteca Donar al-'ilm (La Casa del Coneixement), que va arribar a ser una de les més importants del món.
Kalifa va nomenar a a el-Haytham al cap d'un equip d'enginyers de la cort i l'equip es va embarcar en el riu a la recerca del lloc adequat per a subjectar-lo. Al cap de diversos dies, passant per Asua, en el sostre del desert, al-Haytham es va sentir suor freda. Ho va veure clar: no funcionaven, era impossible, Nil era massa gran, incontrolable.
Però, com dir al califa que va fracassar? La seva crueltat era coneguda. Al-Haytham va escoltar una vegada que va ordenar matar a tots els gossos perquè els lladres el molestaven; que va obligar la població a dormir de dia i a treballar de nit; que va prohibir que les dones sortissin al carrer i que fessin sabates per a dones als sabaters; que tallaven les mans als esclaus del palet; i que assassinava sense raó a visirras, metges o altres funcionaris, moltes vegades amb les seves mans. Per por de la reacció del califa, la solució que va trobar va ser fingir bogeria. I el van obligar a romandre presoner a la seva casa. Així va passar deu anys fins que va morir el califa en 1021. Però no va perdre aquest temps. Va treballar i va escriure, entre altres, el tractat Kitab al-Manazir ( Llibre de l'Òptica ) sobre una òptica de set volums.
"La tinta dels erudits és més sagrada que la sang dels màrtirs", afirma l'Alcorà, i al-Haytham va vessar moltes tintes, tant durant aquests deu anys com després. En morir Califa, va confessar la veritat i va continuar fent classes, traduint obres gregues i investigant durant tota la seva vida.
Va treballar molt en geometria i teoria de números, mecànica, astronomia, enginyeria i filosofia. Però una de les seves grans aportacions va ser el Llibre de l'Òptica. Va demostrar que la llum viatjava correctament i va ser el primer a explicar bé la base de la vista. A través d'experiments amb lents i miralls, va estudiar la reflexió, dispersió i refracció de la llum i va donar les seves explicacions matemàtiques. Va estudiar els eclipsis, les ombres i els arc de Sant Martí. I va explicar que veiem la llum del crepuscle i de l'alba perquè la llum solar es refracta en l'atmosfera, i que aquesta es produeix quan el sol està a 19 graus sobre l'horitzó. Sobre la base d'aquesta refracció, va calcular també que l'altura de l'atmosfera era d'uns 100 km.
L'obra del-Haytham, basada en l'empirisme i les proves. Dissenyava una sèrie de dispositius i experiments per a demostrar les hipòtesis extretes de la seva lectura o observació. Per exemple, estudiant com la llum de les espelmes penetrava d'un petit forat de la paret a una habitació fosca, va fer grans descobriments. Per exemple, si posava diverses espelmes fora, va observar que a l'habitació fosca apareixien d'altres punts clars, i que si posava algun obstacle entre una espelma i el forat, desapareixia el punt corresponent. Va mesurar que les espelmes i els punts de l'habitació fosca podien associar-se amb línies rectes que passaven pel forat.
De la mateixa manera va demostrar que la llum emesa per una font de llum (sol o espelma) es reflecteix en els objectes en totes les direccions. I veient que en els experiments de l'habitació fosca les llums de les diferents espelmes no es barrejaven en passar pel forat, va concloure que quan la llum reflectida pels objectes entra en els ulls, es fa una representació en l'ull per punts del que tenim davant. A més, va aprofundir en l'anatomia de l'ull i, veient l'estructura, va proposar un funcionament similar al de l'habitació fosca.
Així, al-Haytham va demostrar que Euklides i Ptolemeu estaven equivocats i que no ho veiem a través dels raigs emesos pels ulls, com ells deien. I si aquells grans erudits estaven equivocats, potser moltes altres veritats acceptades eren equivocades!
De fet, els grecs tendien a quedar-se en una mera teorització. Al-Haytham, no obstant això, va veure clara la necessitat de l'experimentació i de la demostració d'hipòtesi, així com la importància de ser crític amb el donat pels anteriors: "El cercador de la veritat no és aquell que explora les obres d'antics erudits i, en virtut de la seva naturalesa natural, confia en ells, sinó que sospita de la seva fe en ells (...) i recorre a arguments i proves, i no al que han dit les persones, ja que la persona està plena d'imperfeccions i errors de tota mena. Així, l'home que analitza els escrits dels científics té l'obligació de, si vol saber la veritat, fer enemic de tot el que ha llegit (...) i atacar pertot arreu".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
