Desconfiança cap a la CIA, Bin Laden i vacunes

Etxebeste Aduriz, Egoitz

Elhuyar Zientzia

cia-bin-laden-eta-txertoekiko-mesfidantza
Ed. Manu Ortega Santos/CC BY-NC-ND

El 2 de maig de 2011, als afores de la ciutat d'Abbottabad (el Pakistan), desenes de soldades d'elit van entrar en una residència envoltada de muralles de formigó estatunidenc. Allí van matar a Osama Bin Laden, líder d'Al-Qaeda. Dues setmanes abans, el metge Shakil Afridi va trucar a la porta de la muralla, anunciant que s'anava a vacunar als nens de la casa amb motiu d'una campanya contra l'hepatitis B.

Aquesta campanya de vacunació va ser organitzada per l'agència d'intel·ligència estatunidenca CIA. El passat estiu, un missatger d'Al-Qaeda, Abu Ahmad al-Kuwaiti, va continuar fins allí. Espien per satèl·lit i per una casa pròxima. I sospitaven que Bin Laden estava amagat en aquella casa. Però abans d'iniciar una perillosa operació, necessitaven una altra prova.

Llavors se'ls va ocórrer la campanya de vacunació. L'objectiu era saber si hi havia algun nen en la residència en Bin Laden. Per a això, es prendrien mostres d'ADN a partir de xeringues amb les quals s'aplicarien les vacunes. I aquestes mostres, en comparació amb l'ADN de la germana de Bin Laden, morta a Boston l'any passat, sabrien si hi havia descendents de Bin Laden en aquesta casa.

Els agents de la CIA van contactar amb el mèdic pakistanès Shakil Afridi a través del qual van posar en marxa la campanya de vacunació. Es van col·locar posters en tota la ciutat i es van començar a vacunar pel barri més pobre. Quan Bin Laden va arribar a la casa on s'amagava, no és gens clar el que va passar, però la majoria de les fonts apunten al fracàs de l'operació i a la falta de mostres.

Mai s'ha revelat fins a quin punt Afridi sabia quin era el veritable objectiu d'aquesta operació. I hi ha qui diu que tot això va tenir una cobertura, és a dir, que Afridi i la de la campanya de vacunació van preparar per a protegir un altre mèdic talp que va aconseguir arribar realment fins a Bin Laden.

De totes maneres, el que sí és clar és que aquesta operació va influir en la societat pakistanesa i durant molts anys.

El periodista pakistanès Saeed Shah va publicar al juliol de 2011 en The Guardian que la CIA va utilitzar una falsa campanya de vacunació per a capturar a Bin Laden. I això va trencar amb les teories i desconfiances contra les vacunes. Els talibans ja tenien una postura contrària a aquests “medicaments occidentals”. Però des de la notícia d'aquesta operació, totes les campanyes de vacunació van començar a connectar amb les activitats de la CIA i els espies americans.

Els atemptats contra aquests suposats espies han estat també habituals des de llavors. Entre 2012 i 2014, 60 persones que estaven treballant en aquestes campanyes de vacunació van ser assassinades. Al gener de 2024, el primer dia de la campanya de vacunació de 44 milions de nens, una bomba va matar a 5 policies que donaven suport a la campanya.

Aquesta operació de la CIA va aixecar pólvores a nivell internacional. I al gener de 2013, als EUA, els degans de 12 facultats de Salut Pública van enviar una carta a Obama, condemnant l'ús d'una campanya de vacunació, una cosa tan important per a la salut pública. En resposta a aquesta carta, al maig de 2014 el Govern dels Estats Units va prometre que la CIA no utilitzaria més campanyes de vacunació per a les seves operacions.

La campanya de la CIA no és l'única causa dels problemes de vacunació al Pakistan, ja que ja existia una actitud anti vacunes. Però, sens dubte, això reforça aquesta actitud. De sobte tenien evidències reals que darrere de les vacunes hi havia espies americanes.

Ed. Manu Ortega Santos/CC BY-NC-ND

Això va influir en la disminució de les taxes d'immunització enfront de diverses malalties. Així ho va demostrar un treball de recerca publicat en el Journal of the European Economic Association en 2021. En aquest estudi es va analitzar si 18.795 nens pakistanesos nascuts entre 2010 i 2012 van rebre vacunes contra la diftèria, el tètanus, el pòlio, la tos ferina i el xarampió. I van comprovar que la taxa de vacunació en les zones on la disposició talibana era forta va descendir entre un 23% i un 39% més que en les zones menys afavorides.

A més, van observar que la taxa de vacunació va disminuir més en les noies. Això podia deure's a un rumor molt estès: les vacunes eren una estratègia d'esterilització occidental de les dones musulmanes.

També es va analitzar l'efecte de la taxa de vacunació i es va comprovar que en les zones favorables als talibans hi havia 1,66 vegades més casos de pòlio.

De fet, és especialment destacable l'augment dels casos de pòlio des de llavors. A principis de segle, com en gairebé tothom, el virus del pòlio va estar a punt de desaparèixer al Pakistan, però a partir de 2012 van començar a aparèixer cada vegada més casos. En 2014 va aconseguir el seu màxim amb 346 casos.

El Govern Pakistanès ha fet tot el possible per a canviar l'actitud anti vacunes i acabar amb el pòlio. Per exemple, en 2015 el Govern va afirmar que la vacuna antipolar no era haram (l'islam no el prohibeix) i que no tenia hormones que esterilitzin als nens. No obstant això, la desconfiança i els rumors cap a les vacunes continuen.

Avui dia, el virus salvatge del pòlio està desaparegut a tot el món, excepte en dos països. Tots dos estan junts: l'Afganistan i el Pakistan.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila