Tectònica, talladora de residència
En un article publicat en el número de març de la revista Journal of Human Evolution, s'indica que els avantpassats humans, com els homínids de l'espècie Australopithecus africanus, han trobat evidències per a la seva implantació en regions tectònicament actives. De fet, l'equip d'investigadors de la Universitat de York, la Universitat Witwatersrand (Sud-àfrica) i l'Institut Physique du Globe de París asseguren estar adaptats als mosaics d'hàbitat habituals en regions tectònicament actives.
Aquestes conclusions han estat extretes de recerques dutes a terme a Etiòpia. De fet, s'han trobat moltes restes de l'Australopithecus i altres homínids pioners. S'ha analitzat la localització de fòssils d'avantpassats humans i les característiques dels mateixos com a conseqüència dels moviments tectònics.
A Etiòpia, i en general a la Vall Rift de l'est d'Àfrica, són molt freqüents els terratrèmols i volcans, ja que existeixen límits divergents entre dues plaques tectòniques: d'una banda, les plaques d'Àfrica i Aràbia s'allunyen entre si i, per un altre, les proves suggereixen que els blocs d'Àfrica i Somàlia es trenquen alguna vegada. En aquesta ruptura i allunyament del continent, la superfície terrestre s'agreuja, és a dir, es formen falles normals que enfonsen uns blocs i eleven uns altres. D'aquesta manera, entre els blocs es formen un munt de petites valls. Intercalats entre les valls, els trossos de superfície no enfonsats formen serres.
L'equip internacional d'investigadors ha explicat com canvia el corrent d'aigua d'un riu si aquestes fluctuacions es produeixen en les proximitats d'un riu: en les zones en les quals s'han format les valls s'acumulen les aigües i sediments dels rius, mentre que en les serres es formen terrasses i canons.
D'aquesta forma es formen conques sedimentàries i llacunes, condicionades per tancaments i closos formats per blocs elevats en l'entorn. Zones tan accidentades "podrien complicar el moviment dels mamífers runners, mentre que per als primats, homínids i homes moderns serien transitables", assenyalen. La seva presència en ambients hostils els donava, a més, "protecció i seguretat".
Enllaç més baix
Preguntats per Arturo Apraiz, expert en tectònica i Arantxa Aranburu, investigadora d'Atapuerca, sobre aquesta recerca, han respost que la relació entre aquests dos fenòmens pot ser molt de menor. "No es pot dir que eligían zones tectònicament actives per a establir els seus assentaments --diu Apraizek-. I és que són fets a molt diferent escala".
Les característiques topogràfiques a les quals es fa referència en l'article "no n'hi ha prou que es produeixi un o dos terratrèmols --explica Apraiz -. Es necessiten centenars de terratrèmols i milers d'anys per a donar aquest tipus de canvis. Els terratrèmols modifiquen a poc a poc les característiques d'un territori inestable. I després, els éssers humans s'instal·len en un lloc en el qual hi ha unes característiques adequades. Els homínids d'aquella època no sabien, no podien saber d'on procedeix la riquesa. D'altra banda, a més, altres llocs amb molts terratrèmols no serien aptes per als avantpassats humans de l'època i estic segur que no es van quedar allí. I per contra, si en un altre lloc es van crear condicions de vida adequades sense influència tectònica, també s'aplicarien allí".
De fet, com deia Arantxa Aramburu, l'home, i els avantpassats humans, "no han estat adscrits a un sol nínxol ecològic. Ens hem adaptat a viure en totes les condicions, des de la neu dels temps freds fins als llocs més àrids del desert. De manera retrospectiva, els jaciments s'han trobat en ambients de climes variats: sabanes, tundres, meitat del bosc... Tal vegada no érem així (diuen que som de sabana), però després hem sabut adaptar-se".
Aranburu afegeix un altre argument en aquest assumpte: "A la Vall Rift de l'est d'Àfrica s'han trobat moltes restes dels nostres avantpassats, d'una banda, perquè van ser allí, però per un altre, perquè les condicions de sedimentació són molt adequades. Llavors s'ha conservat el que va ser allí. Tal vegada en altres llocs va haver-hi poblacions de la mateixa època, però les condicions no han estat adequades i no s'han conservat".
Aramburu ha volgut recordar que ha passat al registre fòssil "menys de l'1%" de tots els éssers humans que han existit: ... "D'aquest poc tractem d'entendre tota la resta. I a vegades se'ns oblida que hi ha hagut una història que no s'ha guardat.
Riquesa gràcies a la tectònica
Al marge de la suposada vinculació dels avantpassats humans amb la tectònica, tots dos experts coincideixen amb la riquesa d'hàbitats que descriu l'article Journal of Human Evolution. Com el Rifta és, per definició, una zona fortament enfonsada respecte als bloquejos circumdants, "a Àfrica, per exemple, redueix un clima molt àrid en si mateix", afirma Apraiz. "El rift també va provocar la formació de llacs. Per tant, en aquest clima poc habitable van aparèixer racons més apropiats", ha afegit Aramburu.
La riquesa d'hàbitats també ha crescut en aquesta regió africana des de la fundació del rift. A la vall sobre el Rifta es troba una vegetació de tipus sabana, mentre que en el vessant del fons del rif fins a aquesta vall hi ha nombroses zones forestals. "Tingues en compte que en un espai molt reduït hi ha una diferència d'altura entre 2.000 i 2.500 metres", comenta Apraiz.
A més de crear nínxols ecològics singulars en una zona determinada, els moviments de plaques tectòniques provoquen fenòmens de major escala en la Terra, com el canvi climàtic. Per exemple, "la frontera del Plistocè coincideix aproximadament amb l'època en la qual van aparèixer Centreamèrica i Amèrica del Nord i Sud-amèrica", explica Aramburu. Va anar creant el que avui era Centreamèrica, i en unir-se els dos subcontinent van canviar els corrents marins, "abans els corrents anaven entre Amèrica del Nord i Sud-amèrica", afirma. De fet, "en l'equació del clima intervenen moltes variables, i una d'elles és la geologia. A vegades és una variable molt important".
Al Mediterrani, Apraiz ha esmentat un altre canvi relacionat amb la tectònica: "Fa 40 milions d'anys el Mediterrani es va dessecar per complet, la qual cosa va provocar grans canvis. El Cap de Gibraltar es va tancar a causa dels moviments tectònics, impedint l'entrada d'aigua des de l'Oceà Atlàntic. Com l'aigua que arribava dels rius i de la pluja era menor que la que s'evaporava, entre 100.000 i 200.000 anys es va assecar totalment. Posteriorment, amb un altre moviment es va estendre el cap i, com s'ha anunciat recentment, sembla que va haver-hi un terrible tsunami en tota la costa mediterrània. L'aigua es va ficar en la rampa com si fos una cascada".
D'altra banda, i encara que no tots ells estan directament relacionats amb la tectònica, els fenòmens associats a la geologia configuren els passos naturals, és a dir, els corredors de baix relleu que es formen en l'orografia d'un determinat entorn. Aquests passos són "molt beneficiosos per als éssers vius, ja que els utilitzen com a vies de migració i dispersió. Són autopistes naturals", explica Aramburu.
La vida en la Terra no hauria estat la mateixa sense estructures, formacions, fenòmens i canvis produïts per moviments tectònics. Tenen una gran influència sobre la vida i la vida local. I també pot ser contradictori en quina escala es mira. Per a Apraiz i Aramburu, el terratrèmol i el tsunami japonès són un bon exemple: "Al Japó hi ha hagut un terratrèmol brutal, el tsunami ha causat una devastació en la costa, el mateix Japó s'ha desplaçat fins a dos metres... però el canvi en el paisatge, al marge de les infraestructures humanes, no ha estat res".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
