A la recerca de l'edat de l'art rupestre
Solem utilitzar les paraules per a dir el que pensem, però moltes vegades les paraules no són suficients. Gestos, carícies, adorns, vestits... Hi ha moltes maneres d'expressar sentiments, desitjos i creences, i una d'elles és l'art. Si vam retrocedir milers d'anys en la història, també trobem manifestacions artístiques. Però, quan va començar l'ésser humà a expressar d'aquesta manera les seves aspiracions internes? Segons un estudi realitzat per un grup d'investigadors internacionals, milers d'anys abans de l'esperat. En la cova del Castell, a Cantàbria, s'ha datat la pintura rupestre més antiga d'Europa, una successió de discos d'almenys 40.800 anys d'antiguitat.
La cova del Castell es troba al poble càntabre de Puente Vies. El forat de la cova és patrimoni de la humanitat i en ell hi ha 275 pintures que són testimonis de la història de l'home. Una d'elles és l'obra d'art més antiga datada a Europa, té almenys 40.800 anys i és un gran punt o disc dibuixat amb pigments vermells. Segons les datacions realitzades fins avui, els científics atribuïen a aquesta pintura una antiguitat de 30.000 anys. No obstant això, les noves dades indiquen que és 10.000 anys més antic del que es pensava.
"Crèiem que era necessari posar el mateix que a l'art de Labarreta, per això iniciem la recerca", explica el científic Marcos García Díez. Marcos García Díez és professor del departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la UPV i un dels quatre científics que han participat en la recerca. Al costat d'ell treballen l'investigador de la Universitat de Southampton Alister Pike, el científic alemany Dirk Hoffman del centre de recerca de l'Evolució Humana de Burgos (CENIEH) i l'investigador portuguès João Zilhão de l'Institut de Recerca i Estudis Avançats de Catalunya (ICREA). Els primers resultats de la seva recerca van ser recollits en la revista Science.
"Fins ara es treballava en el món de la hipòtesi, datant per estil, sense nombres reals", explica García Díez. Els científics utilitzen tradicionalment dos sistemes de datació per a datar l'art rupestre, tots dos limitats: la tècnica del carboni 14 i l'estil de la pintura. Amb el sistema de carboni 14 s'analitzen els components orgànics presents en les pintures, el carbó vegetal. Però, segons García Díez, aquesta tècnica es pot utilitzar en poques pintures. De fet, "només entre el 15% i el 20% de les pintures estan elaborades amb matèria orgànica, carbó vegetal, per la qual cosa fins al moment al voltant del 80% de les pintures no han estat datades per mètodes empírics".
Aquest és el cas de la majoria dels quadres de Cantàbria. En mancar de carboni, s'ha utilitzat un sistema de datació per estil per a determinar l'edat d'aquestes obres. "En aquests casos es falla bàsicament una pintura comparada amb unes altres, no de manera independent --ha informat l'investigador Dirk Hoffman -. Per tant, aquest sistema és relatiu, no es realitza una datació correcta i està basat en una convicció. Les persones que treballen amb l'art rupestre necessiten fer datacions directes, mesurar directament l'edat".
Tècnica de l'urani/tori
El Panell de Mans de la cova del Castell és un dels espais més importants de l'art rupestre europeu pel seu nombre d'imatges, la seva varietat tècnica i temàtica. En les parets arrodonides de pedra es poden veure quadres de bisons, dibuixos de signes, i rudies més insòlits com les mans humanes dibuixades amb pigments vermells.
Els grups d'investigadors internacionals han utilitzat la tècnica urani/tori en aquest panell per a datar l'art rupestre. L'ús d'aquesta tècnica no ha estat molt habitual en la datació de les pintures.
Mitjançant la tècnica urani/tori no es fata directament l'obra sinó la capa de calcita que s'ha format sobre ella. "Si mirem als murs, en algunes zones veiem dipòsits de calcita --ha ressaltat García Díez-- originats per l'aigua que ha caigut en la paret".
Sobre les pintures s'acumulen diferents capes de calcita, de les quals els investigadors analitzen les mostres. "El quadre no es toca. Aquest mètode no danya la pintura", ha subratllat García Díez. "Nosaltres a poc a poc sueltamos la calcita i prenem mostres a diferents profunditats. Així, no tindrem una sola datació, sinó una sèrie de datacions".
L'objectiu és obtenir mostres cada vegada més profundes fins que s'apreciïn les primeres petjades de la pintura. Aquí és on deixen de raspar. "Si la calcita està situada sobre pintura rupestre, abans que s'acumulés la calcita que allí estava --matisa Hoffmanek-, sabem que la pintura és més antiga que la calcita que nosaltres hem gratat". Així, mitjançant la datació de la calcita, aconsegueixen l'edat mínima d'aquestes pintures.
Laboratori CENIEH
El procés que ha començat amb la recollida de mostres continua en el laboratori. La mostra de calcita s'analitza en el centre de recerca de l'Evolució Humana de Burgos.
La tècnica de l'urani/tori no és nova, té uns 40 anys. No obstant això, en els últims quinze anys els espectròmetres de masses han experimentat un desenvolupament tecnològic notable, la qual cosa permet ara treballar amb mostres molt petites. "La tècnica alfa és l'espectrometria, és a dir, es detecten productes de desintegració de l'urani. Actualment la massa necessària per al mesurament és 10.000 vegades menor que fa uns anys. Gràcies a això, ara és possible anar a la cova i analitzar les mostres preses d'aquestes petites zones de calcita. Fa 10 anys no era possible treballar amb ells", explica Hoffman.
Hoffman separa els elements químics de la calcita en el laboratori net. "El 99,9% de la mostra és calcita, i nosaltres no volem, volem urani i la seva concentració és molt baixa: uns pocs centenars de nanogramos per gram". El resultat d'aquesta separació és una dissolució que conté urani i tori. Mitjançant l'espectrometria de masses mesuren els ràtios de tots dos elements.
Amb el temps, l'isòtop d'urani-238 en la naturalesa es transforma en un tori. Com el temps necessari per a aquesta transformació és conegut, el nombre de toris que es troben en les mostres determina l'edat de la mostra. És a dir, l'anàlisi determina el percentatge d'urani que s'ha convertit en un tori i, d'aquesta manera, l'any en què es va produir la calcita.
Més antics de l'esperat
Els resultats d'aquestes anàlisis han llançat dades significatives en obtenir-se datacions més antigues de l'esperat en alguns estudis. En la cova asturiana de Tito Bustillo, per exemple, s'ha datat per primera vegada una figura humana antiga. Es tracta d'un quadre d'aspecte personal dibuixat amb pigments vermells i datat entre 35.000 i 29.000 anys. Atès que s'ha datat la calcita inferior i superior de la pintura, s'ha determinat entre quina data es va realitzar la pintura. "En la recerca de l'art prehistòric no existeix cap datació d'una figura humana antiga --diu García Díez-, per això és tan significativa".
També s'han pres mostres en el gran sostre dels bisons de la cova d'Altamira. És una de les zones més importants de la cova: un cel decorat amb bisons, cavalls, cérvols i signes. Concretament, han aconseguit determinar l'edat d'alguns signes amb forma triangular, i segons aquests estudis tenen almenys 36.000 anys. "Fa uns anys es va obrir un debat sobre les pintures de la cova d'Altamira. Els científics discutien si el sostre dels bisons s'havia realitzat en un període curt o ampli. És a dir, si les pintures es van realitzar entre 20.000 i 12.000 anys o en un període més ampli", ha assenyalat García Díez. "S'ha aclarit el debat amb la dada que publiquem. Avui es pot comprovar que en Altamira des de fa 36.000 anys fins als 12.000 anys els humans havien realitzat obres pictòriques. La cova d'Altamira va ser utilitzada durant milers d'anys com a art rupestre. D'alguna manera, les actuals catedrals s'han utilitzat durant segles".
Les datacions més antigues s'han realitzat en la cova del Castell, a Cantàbria. Per exemple, una de les figures de mans humanes oposades en el buit de la cova té almenys 37.300 anys. A més, han datat la pintura més antiga d'Europa. La confirmació que un disc dibuixat amb pigments vermells té almenys 40.800 anys ha posat noves hipòtesis sobre la taula. "Els resultats no sols han estat significatius en aquest cas, sinó que han estat extraordinaris en obrir un debat sobre els autors d'aquestes pintures. S'ha qüestionat si aquestes pintures no figuratives van ser realitzades per neandertals", ha destacat García Díez.
Aquestes imatges tenen almenys 40.800 anys, i aquí està la frontera entre neandertals i homes moderns, segons els investigadors. Els científics fan interpretacions o lectures diferents, però entre els 39.000 i els 42.000 anys pot haver-hi una frontera entre tots dos. "Si en les datacions haguéssim arribat una mica més enrere en el temps, el debat hagués estat completament tancat", ha afegit.
En els pròxims mesos els científics realitzaran nous estudis a Andalusia, França, Astúries i Cantàbria. Se centraran en les imatges no figuratives, que són les que donen les datacions més antigues, amb l'objectiu d'obtenir noves dades significatives en el debat sobre els autors.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
