Geoingeniería
El punt de partida de la Geoingeniería és la realització d'una sèrie de projectes de gran impacte per a reduir la temperatura de la superfície terrestre. En aquest camp, els investigadors proposen projectes que van des de la fertilització de l'oceà fins a la col·locació de panells que bloquegin els raigs solars en l'espai.
La temperatura de la superfície terrestre depèn de l'equilibri entre la radiació solar entrant i l'expulsió de la Terra, i l'activitat humana provoca un desequilibri entre totes dues radiacions.
Per a intentar corregir aquest desequilibri, des de l'àmbit de la geoingeniería proposen dos tipus de solucions: Reduir la radiació solar absorbida per la Terra i augmentar la radiació emesa per la Terra. Amb la finalitat de reduir la radiació solar que rep el planeta, evitar que els raigs solars penetrin en l'atmosfera i no passin per les capes altes de l'atmosfera, s'han proposat alternatives com la col·locació de panells que reflecteixin els raigs solars en l'espai o l'emissió d'aerosols de sulfat en l'estratosfera per a impedir que els raigs del sol arribin més a baix --com a conseqüència d'erupcions volcàniques de manera natural.
D'altra banda, una altra solució és augmentar l'albedo de les superfícies per a reflectir la radiació que aconsegueix descendir en l'atmosfera. L'albedo és la proporció entre la radiació que absorbeix i emet una superfície. Diversos projectes proposen augmentar l'albedo dels deserts i assentaments humans o construir estructures que produeixin boires a partir de l'aigua de la mar, de manera que els núvols reflecteixin els raigs solars.
Entre les possibilitats d'augmentar la radiació que expulsa la Terra, la idea bàsica seria eliminar l'excés de CO 2 en l'atmosfera i no tornar a aparèixer. Per a això es proposa augmentar els dipòsits de carboni propis del planeta o crear dipòsits artificials tant en terra com en mar.
Emmagatzematge de carboni
Els investigadors proposen que l'emmagatzematge de CO 2 en el sòl es realitzi a través d'arbres i terres forestals. Aquest emmagatzematge es realitza de manera natural, tant en arbres com en terra. Per això, la plantació d'arbres pot contribuir a l'absorció i recollida de CO 2 atmosfèric. En l'actualitat l'IPCC està estudiant l'ús de la plantació d'arbres com a mesura de mitigació. La geoingeniería, per part seva, proposa estructures artificials que, imitant la naturalesa, duen a terme aquest mateix procés, com són els arbres artificials que aspiren aire i emmagatzemen CO 2 sota terra.
De la mateixa manera, la bioincineración amb piròlisi --en la qual gran part de la combustió es realitza sense oxigen - converteix el 50% del carboni en biomassa de llarga vida, com el carbó que es pot afegir al sòl. I la resta del carboni que es genera es pot emmagatzemar i emmagatzemar. Paral·lelament s'han dissenyat sistemes d'emmagatzematge directe de carboni associats a les activitats de generació de bioenergies i emissió de carboni, denominats BECS --Bio-energy with carbon storage--. Així, els científics investiguen les tècniques d'emmagatzematge subterrani de carboni i altres gasos d'escalfament.
Una altra opció és l'emmagatzematge de CO 2 en la mar, tant de manera natural com artificial. De manera natural, tant l'aigua com els sediments costaners emmagatzemen carboni. Però també hi ha projectes de geoingeniería que aprofiten les dinàmiques naturals. Un d'ells és el projecte que proposa l'abonat oceànic amb ferro. Això augmentaria el número de fitoplàncton i el fitoplàncton absorbiria CO 2. El fitoplàncton, en morir, s'enfonsa i es converteix en dipòsit de CO 2. Aquest projecte es va posar en marxa enguany però lamentablement no va sortir bé. En augmentar tant el número de fitoplàncton, el número de zooplancton es va acostar a les zones abonades i es va menjar la major part del fitoplàncton. Així, en lloc d'emmagatzemar el CO 2 recollit pel fitoplàncton en el fons marí, va tornar a l'atmosfera a través de la respiració del zooplancton. No obstant això, els investigadors consideren que una altra de les causes de la desaparició del fitoplàncton pot ser l'acidesa de l'aigua, qüestió que ara s'està estudiant. No obstant això, d'alguna manera, no s'han obtingut els resultats esperats quant a l'absorció de CO 2.
No obstant això, no és l'únic projecte dels oceans. L'addició de carbonats en lloc de ferro augmentaria l'alcalinitat dels oceans, la qual cosa suposaria una major absorció de CO 2.
D'altra banda, també és possible utilitzar els fluxos de carboni al llarg de l'any, aprofitant els fluxos naturals o augmentant mecànicament els fluxos. Si l'aigua superficial s'enfonsés --per exemple, afegint gel en la mar per a refredar l'aigua superficial -, també s'enfonsaria el carboni, accelerant així l'accés als sediments que emmagatzemen el carboni. A més, aconseguiria una major i més ràpida absorció de carboni per l'aigua superficial. D'altra banda, si l'aigua del fons marí s'empenyés a la superfície, s'aconseguiria el mateix.
Eficàcia de les propostes
Tim Lenton (Escola de Ciències Ambientals, Universitat d'East Anglia, Regne Unit) i Naomi Vaughan (Centre de Recerca del Canvi Climàtic Tyndall, Regne Unit), després de l'anàlisi i comparació de les seves propostes en el camp de la geoingeniería, han analitzat l'impacte dels projectes. El criteri bàsic utilitzat per a l'avaluació d'aquesta mena de projectes és la seva capacitat de refredar el clima.
L'estudi conclou que l'abocament d'aerosols en l'estratosfera i la col·locació de panells solars en l'espai són els únics que en 2050 són capaços de tornar a la situació preindustrial. D'altra banda, les dures mesures de mitigació, combinades amb l'absorció i emmagatzematge d'aire a escala global, reduirien el nivell de CO 2 a una situació prèvia a la industrialització per a l'any 2100.
Una altra opció seria mantenir estable el CO 2 a través de severes mesures de mitigació i que la geoingeniería augmentés l'albedo. Això no seria una solució completa, però s'aconseguiria reduir els nivells de radiació solar.
Lenton i Vaughan opinen que l'enfonsament i l'aflorament de l'aigua oceànica tindria molt poca influència en un període de temps significatiu. Creien que la fertilització dels oceans servia a llarg termini, però l'experiència ha demostrat que sorgeixen problemes.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
