Pors en l'aire
Les conseqüències per a la salut de les tecnologies de comunicació sense fils preocupen
A principis d'aquest curs, tenint en compte la salut dels nens, una plataforma va sol·licitar la retirada de Wifi o la xarxa d'Internet sense cables a les escoles. La plataforma està formada per grups antenes de diferents pobles, associacions de veïns de Bilbao, dos grups ecologistes i l'associació d'afectats pels camps electromagnètics ACACEM, que es basen en el principi de precaució en la sol·licitud.
A més de Wifi, les antenes que donen cobertura als telèfons mòbils també preocupen aquests grups i a altres ciutadans. En algun cas, la preocupació també ha arribat als jutjats, per exemple, en 2001 l'Oficina 2 de la Instància Núm. 1 de Bilbao va ordenar la retirada d'una antena per possible mal a una nena de set anys amb síndrome d'hiperactivitat.
Aquests exemples posen de manifest que, en el que es diu que és una societat de la comunicació, hi ha persones preocupades -i espantades- per algunes tecnologies que faciliten la comunicació. En particular, preocupa els efectes sobre la salut de les ones electromagnètiques emeses pels telèfons mòbils i les seves antenes, de manera que cada vegada són més les persones i associacions que demanden no posar antenes en el seu entorn de residència.
No obstant això, les antenes de mòbil han augmentat considerablement en els últims anys, per exemple, segons el Ministeri d'Indústria espanyol, a Sant Sebastià hi havia 106 antenes en 2007, enfront de les 271 de l'any anterior. El Wifi s'ha estès molt, no sols en les llars, sinó també en els llocs públics, com és el cas de Bilbao, on l'Ajuntament ha habilitat la possibilitat d'accedir a Internet a través de Wifi en tots els barris, concretament en 39 punts.
Curiositat i sabors
Actualment s'està treballant en l'elaboració d'una ordenança que reguli la ubicació i col·locació d'antenes de mòbil en Donostia. Amb l'objectiu d'informar la ciutadania i resoldre els seus dubtes, l'Ajuntament va organitzar dues xerrades en col·laboració amb la Fundació Cristina Enea. La primera es referia a l'afecció a la salut de la contaminació electromagnètica (sic) i la segona a la legislació.
El nombre d'assistents a la primera conferència va ser reflex de l'interès que suscita el tema, ja que es va omplir el saló de plens de l'ajuntament. Segons els comentaris que la gent feia abans de començar la conferència, sobretot van anar a escoltar a un dels ponents, el doctor Bardasano.
José Luis Bardasano és catedràtic de la Universitat d'Alcalá de Henares i president de la Federació Europea de Bioelectromagnetisme i Ciències de la Salut. Tal com es pot veure en la pàgina web d'aquesta federació europea, està formada per tres associacions, les tres espanyoles, i cap d'elles molt coneguda o de prestigi.
Perquè, segons Bardasano, les ones electromagnètiques tenen una gran influència en l'organisme, ja que "som rítmics i ens sincronitzem amb els ritmes còsmics que ens envolten. Si es trenquen aquests ritmes pot haver-hi danys". Diu que les llums nocturnes provoquen que es trenquin els ritmes i que ocorre el mateix amb les ones que no veiem, com les que emeten els mòbils i les antenes de telefonia mòbil.
En la seva intervenció a Sant Sebastià, va citar una sèrie d'estudis que demostren que els telèfons mòbils són nocius per a la salut, entre ells el de l'equip del neuròleg Salford de la Universitat Lund de Suècia: "Nerve Cell Damage in Mammalian Brain after Exposure to Microwaves from GSM Mobile Phones" (Revista Environmental Health Perspective 2003). Els investigadors van comprovar que després de dues hores d'exposició a mòbils, les rates sofrien danys en l'escorça, l'hipotàlem i altres estructures cerebrals.
En opinió de Bardasano, "és clar que els camps electromagnètics, inclosos els de telefonia mòbil, destrueixen les cèl·lules de l'hipotàlem i la glàndula pineal". No obstant això, centenars de recerques dutes a terme en diferents laboratoris del món no han trobat evidència d'això i l'Organització Mundial de la Salut i el Comitè de Ciència de la Unió Europea han conclòs el mateix revisant aquestes recerques. La resta de recerques esmentades per Bardasano no es troben en revistes científiques convencionals.
Després de Bardasano, Juan Antonio Romo, del Departament d'Electrònica i Telecomunicacions de la UPV, va parlar sobre la legislació que regula la implantació d'antenes de telefonia mòbil en la seva majoria, i el ponent final va ser Pedro Belmonte, d'Ecologistes en acció.
Belmonte va denunciar que el Ministeri d'Indústria espanyol desconeix el nombre d'estacions basi de telefonia mòbil, unes 60.000 segons Ecologistes en acció. A més, va assenyalar que en altres llocs els reglaments són més estrictes que a Espanya. Tot això genera dubtes pel que va sol·licitar informació clara a les institucions.
Mesura de la preocupació
La sessió va acabar amb les preguntes de la gent i, llavors, va tornar a quedar clar que va ser sobretot a escoltar a Bardasano, per a qui la majoria de les preguntes eren. No va tenir temps per a respondre a tots, però va explicar, per exemple, el neutralitzador que millor funciona, perquè més d'un oïdor tenia aquesta preocupació.
Els neutralitzadors són uns adhesius que es peguen en el telèfon mòbil. Si en el cercador Google d'Internet escrivim les paraules neutralitzador i telèfon mòbil en castellà o en anglès, apareixen milers d'entrades. Hi ha moltes formes i preus, i en explicar com funcionen es parla de molts fenòmens, cadascun d'ells el seu i, en la majoria dels casos, el més curiós i críptic. Més d'un diu que és l'únic que té provada eficàcia.
En la conferència de Sant Sebastià, Bardasano va ser preguntat pels millors, neutralitzadors alemanys o russos. Ell va apostar pels russos i, al mateix temps que mostrava el seu adhesiu en el seu mòbil, va dir que utilitzaven "tecnologia antiquada", però que entre els quals ha provat els millors són ells. Això sí, no va explicar com funcionen perquè ningú li va preguntar sobre aquest tema. Pel que sembla, els oïdors no dubtaven que funcionaven.
Una setmana després, la segona conferència, un monogràfic sobre legislació, no va tenir tant èxit en nombre d'assistents com en salut. Evidentment, la gent es preocupa més per la salut que per les lleis i les normes.
No obstant això, una enquesta de l'Eurobaròmetre revela que en preguntar-se pels factors que poden suposar un risc per a la salut, els mòbils i les antenes no apareixen entre els primers.
L'enquesta es va publicar al juny de 2007. Ho van fer per a conèixer l'opinió dels europeus sobre els camps electromagnètics, en concret, si consideraven que eren perillosos per a la salut. Així, en la primera pregunta, a partir d'una llista de 15 factors, cadascun d'ells havia de respondre sobre l'impacte que al seu judici tenia sobre la salut, ja sigui en gran manera, o en absolut.
Per als quals van respondre, les substàncies químiques són les més perilloses per a la salut (el 64% considera que tenen gran influència en la salut). Li segueixen els aliments (59%), la qualitat de l'aire i l'aigua (51% i 50%), i per sota queden altres articles com a abocadors, sol, soroll... Les antenes de telefonia mòbil (un 36% molt perilloses), mòbils (28%) i ordinadors (18%) apareixen en els cinc últims llocs de la llista.
Quant a la preocupació pels efectes sobre la salut dels camps electromagnètics, la meitat va respondre afirmativament i l'altra meitat va afirmar no.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
