covid-19 estrès, ansietat i depressió?
Al desembre de 2019 apareix una nova pneumònia coronària a la ciutat de Wuhan (Hubei, la Xina)[1]. A principis de 2020 la malaltia (COVID-19) va començar a estendre's per tota la Xina. Aquest ràpid augment de casos i morts ha ocasionat problemes psicològics com l'estrès, l'ansietat i la depressió, [2]. Aquest ràpid auge dels casos confirmats i de les morts es va estendre ràpidament per tot el món, convertint a Europa en general i a Euskal Herria en un focus important de pandèmia.
Més enllà dels riscos mèdics, l'impacte psicològic i social d'aquesta pandèmia és indiscutible. Segons estudis que arriben de la Xina (el primer país afectat), la por i la incertesa sobre el desconegut poden provocar malalties mentals com l'estrès, l'ansietat, la depressió, la somatización i l'augment del consum d'alcohol i tabac[3].
En una enquesta realitzada al gener de 2020 en 194 ciutats xineses a 1210 persones, es van mesurar la depressió, l'ansietat i l'estrès a través de l'escala DASS-21. L'objectiu d'aquest estudi era analitzar l'impacte psicològic de l'etapa inicial del brot del covid-19. El 16,5% dels participants van manifestar símptomes depressius, moderats o greus, el 28,8% símptomes moderats i severs d'ansietat i el 8,1% van apuntar nivells moderats i severs d'estrès. A més, el mal estat de salut personal es va associar a un major impacte psicològic. Així mateix, van concloure que la mala salut psicològica podia influir també en la salut física. En qualsevol catàstrofe biològica la por, la incertesa i l'estigmatització són habituals, per la qual cosa és important també realitzar intervencions psicològiques adequades[4].
En definitiva, en una emergència internacional de salut pública com la que vivim, és important investigar l'impacte psicològic de la pandèmia en determinades poblacions per a poder desenvolupar estratègies per a reduir l'impacte psicològic de la crisi[5]. Per això, en aquest estudi es van mesurar els nivells d'estrès, ansietat i depressió en una mostra de la Comunitat Autònoma del País Basc, per a poder analitzar les necessitats psicològiques de la població en el moment de l'inici de la crisi.
Recerca realitzada en la Comunitat Autònoma del País Basc
En aquest estudi han participat 976 persones de la Comunitat Autònoma del País Basc. Es van mesurar els nivells d'estrès, ansietat i depressió, juntament amb els ítems relacionats amb les variables sociodemogràfiques dels participants.
Quant als resultats, els nivells d'estrès, ansietat i depressió de la mostra recollida en la CAPV van ser inferiors als registrats en l'estudi realitzat a la Xina. Crida l'atenció aquesta dada, tenint en compte que el qüestionari es va realitzar en la fase inicial de la presentació del covid-19. Això podria explicar, d'una banda, que en la CAPV disposaven de més informació sobre el virus, ja que va arribar un mes i mig després de la Xina, i aquest coneixement de la pandèmia podria explicar que els nivells d'estrès, ansietat i depressió fossin inferiors. D'altra banda, també és possible que en el moment de la recollida de la mostra, en els primers dies de l'epidèmia a Espanya, la població encara no vegi l'abast de la pandèmia en el seu propi territori, ja que l'epidèmia continua associant-se a un problema remot que afecta a uns altres [6,7].
D'altra banda, cal destacar que en aquesta mostra s'han trobat mitjanes majors en els tres nivells de simptomatologia (estrès, ansietat i depressió) a partir del 14 de març, és a dir, des de l'inici del tancament. Per això, potser a la població encara els falta temps per a acceptar i processar la crisi que han d'afrontar. A més, s'espera que aquests nivells augmentin a mesura que augmenta el temps de confinament i aïllament, per la qual cosa seria interessant analitzar progressivament el procés d'aquesta evolució[8].
A més, els resultats mostren que, com s'espera, les persones amb malalties cròniques mostren una mitjana superior en ansietat, estrès i depressió respecte als participants que no esmentaven cap malaltia crònica. Aquests resultats coincideixen que les persones amb malalties greus o múltiples presenten majors nivells de símptomes psicològics davant aquesta situació de crisi [9].
En els resultats d'aquest estudi, i en contra de l'esperat, s'han trobat mitjanes superiors en estrès, ansietat i depressió entre les persones de 18 a 25 anys que entre les de 26 a 60 anys, i finalment, la mitjana en les tres dimensions és menor entre les majors de 60 anys. Crida l'atenció que les persones majors tinguin una simptomatologia més baixa en aquestes dimensions. Això pot tenir moltes explicacions. En primer lloc, l'ansietat viscuda pels joves des del seu rol d'alumnes; recordem que les classes es van suspendre abans que s'establís el tancament, la qual cosa pot generar una major consciència de crisi en els alumnes. D'altra banda, en aquesta crisi ha estat especialment ressenyat el bombardeig mediàtic rebut des de les xarxes socials, especialment en els primers dies la proliferació de façs news. És possible que, a l'ésser els joves més actius en les xarxes socials, aquest bombardeig hagi empitjorat la seva situació psicològica. Totes aquestes variables serien noves línies de recerca.
Conclusions
Davant aquesta nova situació, com assenyalen Liu et al. [24], són necessàries estratègies primerenques per a la prevenció i tractament de les conseqüències psicològiques que pot derivar d'una pandèmia com la COVID-19. En aquest sentit, les institucions amb un perfil soci-sanitari, administratiu i educatiu, com l'acadèmia, podrien dissenyar plans i programes de suport a l'estrès, tal com es va fer a Pequín. De fet, la Universitat de Pequín va elaborar un manual sobre la salut mental, amb l'objectiu d'informar sobre l'estrès i altres problemes psicològics derivats de l'aparició del COVID-19 [25]. Així mateix, nombrosos hospitals psiquiàtrics, centres d'assessorament psicològic i departaments de psicologia universitaris van posar en marxa línies telefòniques especialitzades per a la prestació de serveis d'assessoria psicològica[10].
Els autors d'aquest article són professors i investigadors dels departaments d'Evolució i Psicologia de l'Educació, Didàctica i Organització Escolar i Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació de la Facultat d'Educació de la UPV/EHU.
Referències
1. Chen Q, Liang M, Li I, et al. Mental health care for medical staff in xinesa during the COVID-19 outbreak. The Lancet Psychamey. 2020.
2. Liu S, Yang L, Zhang C, et al. Online health services in xinesa during the COVID-19 outbreak. The Lancet Psychamey. 2020.
3. Shigemura J, Ursano RJ, Morganstein JC, Kurosawa M, Benedek DM. Public responses to the novell 2019 coronavirus (2019 > nCoV) in japan: Mental health consequences and target populations. Psychamey Clin Neurosci. 2020.
4° Xiang I, Yang I, Li W, et al. Timely mental health care for the 2019 novell coronavirus outbreak is urgently needed. The Lancet Psychamey. 2020;7(3):228-229.
5. Wang C, Pa R, Wan X, et al. Immediate psychological responses and associated factors during the initial stage of the 2019 coronavirus disease (COVID-19) epidemic among the general population in xinesa. International Journal of Environmental Research and Public Health. 2020;17(5):17-29.
6° Idoiaga N, De muntanyes LG, València J. Understanding an ebolas outbreak: Social representations of emerging infectious diseases. Journal of health psychology. 2017;22(7):951-960.
7. Joffe H. Public apprehension of emerging infectious diseases: Encara changes afoot? Public Understanding of Science. 2011;20(4):446-460.
8è. Brooks SK, Webster RK, Smith LI, et al. Reducció de l'impacte de la psychological: Rapid review of the evidence. The Lancet. 2020.
9. Dong XC, Li JM, Bai JY, et al. Epidemiological characteristics of confirmed COVID-19 casis in tianjin. Zhonghua Liu Xing Bing Xue Za Zhi. 2020;41(5):638-642: 10.3760/cma.c.cn112338-20200221-00146 [ajust].
10. Bao I, Sun I, Meng S, Shi J, Dl. L. 2019-nCoV epidemic: Address mental health care to empower society. The Lancet. 2020;395(10224):37-38.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
