Cares del reciclatge
Els compradors en general, com a consumidors finals, venen demandant en els últims anys productes més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient (figura 1). Una enquesta de preferències del consumidor europeu de 2019 va mostrar que el 56% dels consumidors té en compte l'impacte ambiental de les compres, que el 67% compra productes ambientalment millors encara que siguin més cars i que el 81% realitza les compres en establiments pròxims al domicili i que afavoreix el comerç local.
Mentre augmenta la mala reputació mediambiental que reben els productes plàstics o recollits amb aquest material, augmenta la popularitat dels productes de paper o de paper, ja que a diferència del plàstic el paper és renovable i biodegradable. Al mateix temps, la substitució progressiva dels plàstics verges per plàstics reciclats està lligada a la responsabilitat mediambiental de l'ús de materials reciclats i a la recuperació de residus. En aquest sentit, la Unió Europea (UE) s'ha fixat nous objectius per a fomentar l'ús de materials reciclables i el reciclatge de materials d'envasament d'aliments: tots els envasos de plàstic que es comercialitzin han de ser reutilitzables o reciclables per a l'any 2030; més de la meitat dels residus d'envasos generats a la UE hauran de reciclar-se per a l'any 2025; en les ampolles de polietilè de venda de begudes teretileno (PET), el 25% haurà de reciclar-se a partir del 2025% d'altres tipus de plàstic, i dels altres tipus de plàstic a 2025%.
Així doncs, pot dir-se que la reutilització i el reciclatge poden associar-se a la sostenibilitat, ja que permeten una menor explotació dels recursos naturals i una reducció de l'acumulació. És sabut, no obstant això, que es migren substàncies químiques dels materials, augmentant la migració d'aquesta mena de substàncies quan s'utilitzen materials reciclats.
Algunes d'aquestes substàncies (NGS) s'afegeixen intencionadament al material, per exemple: lubrificants per a facilitar el processament del material i estabilizantes per a protegir el material de la seva degradació. El seu ús està regulat. Altres substàncies s'afegeixen involuntàriament al material (NGGS). En aquest grup s'inclouen, entre altres, les substàncies químiques procedents de la degradació del material en la fabricació i reciclatge del producte i els compostos absorbits per l'envàs del producte envasat (aliments, col·lutoris, higiene personal i neteja de la llar, cosmètics). Moltes d'aquestes substàncies no estan regulades (poc sabem de la seva toxicitat o res). S'ha vist que en funció de la mena de fàrmacs, de la quantitat migrada i del nivell de consum, aquests compostos poden provocar riscos greus per a la salut humana. Per tant, en l'ús de materials reciclats és necessari tenir en compte la seva aplicació, especialment quan aquests puguin resultar perjudicials per a la salut humana. Un exemple pot ser el consum de substàncies alliberades de l'embalatge a través dels aliments envasats (figura 2).
Gairebé tots els aliments que comprem estan envasats. Els envasos que estan en contacte directe amb els aliments (envasos primaris) estan fets, entre altres, de cartó, plàstic, vidre, alumini i les seves combinacions, i la indústria alimentària selecciona els materials més adequats per a envasar els aliments segons el processament d'aquests materials, les propietats físic-químiques, les propietats de l'aliment a envasar i les legislacions. El major nombre d'exemplars utilitzats és el paper, cartó, plàstic i vidre, destinant-se en la majoria dels casos a un únic ús.
A diferència del reciclatge d'envasos de vidre, el reciclatge d'envasos de plàstic i paper comporta canvis químics en els materials (degradació, trencament de compostos químics, etc.) que augmenten la presència del NGGS. Observen que dels envasos de vidre (reciclats) es migren menys substàncies químiques i menys tipus que dels envasos de plàstic i paper reciclats. Una de les causes és que el reciclatge repetit de vidre no altera pràcticament les propietats intrínseques i la puresa del material. Una altra raó és que, a diferència de la recollida selectiva de vidre, en la recollida selectiva d'envasos i paper de plàstic els envasos generats per diferents plàstics per a envasar diferents productes (productes de neteja, cosmètics, aliments, etc.) o residus de diferents tipus de paper es recullen conjuntament (paper que ha estat en contacte amb el menjar, periòdics, revistes, cartó, etc.) (Figura 3). Això augmenta la contaminació creuada, per la qual cosa augmenta la presència de NGGS en materials reciclats de plàstic i paper.
En general, els envasos de plàstic migren menys substàncies que els envasos de paper degut a la seva estructura porosa. A vegades, a l'interior dels envasos de paper es col·loca una fina capa de plàstic per a reduir la migració de compostos. No obstant això, cal tenir en compte que aquesta capa de plàstic també pot alliberar compostos químics. Els experts han observat que, depenent de la mena de nom, la migració d'aquestes substàncies químiques pot controlar-se millor. Per exemple, el plàstic polietilè (PE) té menys funció de zona que el plàstic PET. D'altra banda, s'ha observat que els compostos químics poden migrar-se a l'aliment a partir dels materials de recollida de graneles (per exemple, safates de paper per a portar pomes) i d'envasos secundaris (envasos per a envasar envasos primaris).
Així mateix, la composició de l'aliment envasat (quantitat de grassa/aigua, acidesa), l'estat de la matèria (sòlid, líquid) i les condicions d'emmagatzematge (temperatura, temps, exposició a la llum) influeixen notablement en la migració dels compostos químics. En general s'ha comprovat que el nombre de mostres migrades a l'aliment augmenta amb el contingut de greix, la temperatura d'emmagatzematge i el temps d'emmagatzematge (Figura 4).
Per tant, tenint en compte l'impacte ambiental de les nostres compres i sabent que cada dia estem exposats a substàncies químiques de diferents fonts (com les que han migrat dels envasos als aliments), és evident que la sostenibilitat i la seguretat química han de treballar-se conjuntament per a preservar la naturalesa i alleujar la presència, migració i consum de compostos presents en els materials. Tenint això en compte, què podem fer per a aconseguir aquests objectius en relació a l'envasament d'aliments?
D'una banda, la indústria de l'emmagatzematge, la indústria de l'embalatge i la indústria del reciclatge poden adoptar algunes mesures (Figura 5). Entre altres:
- Facilitar l'ús d'envasos reutilitzables (p.e., facilitar la compra a pis).
- Reduir l'ús d'additius i de tota mena en els materials d'envasament.
- Reduir l'ús de pigments que fan més atractiu l'envàs. La presència de pigments redueix el nombre de cicles de reciclatge del material i s'ha demostrat que algunes d'aquestes substàncies són tòxiques.
- Dissenyar l'envàs per a la seva reutilització i reciclatge. A més, reduir la relació entre l'envàs i el volum de l'aliment.
- La zona del recipient que vagi a entrar en contacte amb el menjar es realitzarà amb material verge o zona de tallafocs, i la resta de capes de material reciclat (sobretot en embalatges de paper).
- En tirar el recipient a les escombraries, col·locar un símbol que indiqui clarament a quin recipient s'ha de dipositar. D'aquesta manera es redueix la contaminació creuada i augmenta la recuperació de materials per al seu reciclatge. D'aquesta manera s'amplien les possibilitats de reutilitzar el material per a envasar aliments.
- Millorar els sistemes de recollida selectiva de les escombraries, recollint únicament els materials que hagin estat en contacte amb els aliments en els contenidors d'escombraries per al seu reciclatge. Si és possible, separar els envasos dels aliments dels envasos que continguin productes de cosmètica i higiene.
- Optimitzar els processos de reciclatge. S'observa que millorant la descontaminació i els processos de neteja es pot aconseguir reduir la presència de NGGS en el material reciclat.
D'altra banda, com a consumidors podem considerar els següents suggeriments per a reduir la presència, migració i consum de substàncies químiques (Figura 6):
- Reutilització d'envasos. Si són de
vidre millor.- Comprar productes en envasos reutilitzables. En cas contrari, comprar productes en envasos de materials més reciclables. Per exemple, el procés de reciclatge del PET plàstic està més desenvolupat que el d'altres plàstics (com el PE).-
Comprar envasos amb pocs pigments i aliments envasats amb el mínim de materials possible.- Triar el producte que s'ha
envasat més pròxim a la data de compra. D'aquesta manera es pot assegurar que l'aliment estigui en contacte amb l'envàs el menor temps possible.- Passar els
aliments per l'aigua abans de menjar o cuinar.- Buidar els envasos
i esbandir-los abans de dipositar-los en una galleda d'escombraries per a reciclar-los.- Si es volen reutilitzar/reciclar els
envasos dels aliments, utilitzar-los únicament per a guardar el menjar.
A pesar que per l'estil de vida actual l'ésser humà es troba sota la influència de nombrosos compostos químics procedents de diverses fonts, les recerques han demostrat que mitjançant l'adopció de mesures i hàbits es pot reduir la seva presència, migració i consum, alhora que es té en compte el medi ambient. És clar que cal fer canvis i que tots hem de ser part d'ells. Per tant, com a consumidors, ens correspon comprar responsablement i tirar les escombraries generades a reciclar correctament. En això, l'important és mostrar la nostra voluntat de canviar els hàbits de compra, i fer-ho un a un.
BIBLIOGRAFIA
Aurisano, N., Weber, R., Fantke, P. (2021). Enabling a circular economy for chemicals in plastics. Current Opinion in Green and Sustainable Chemistry, 31, 100513.
Cabanes, A. Fullana, A. (2021). New methods to remove volatile organic compounds from post-consumer plastic waste. Science of the Total Environment, 758
Cecon, V. S, Da Silva, P. F. Curtzwiler, G. W. Vorst, K. L. (2021). The challenges in recycling post-consumer polyolefins for food contact applications: A review. Resources, Conservation and Recycling, 167, 105422.
Dey, A. Dhumal, C. V, Sengupta, P. Kumar, A. Pramán, N. C. Alam, T. (2021). Challenges and possible solutions to mitigate the problems of single-usi plastics used for embalatge food items: A review. Journal of Food Science and Technology, 58(9), 3251-3269.
Consumer Survey EC. (2021). New consumer survey xous impact of COVID -19. https://ec.euro-.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_21_1104
Eriksen, M. C. Christiansen, J. D. Daugaard, A. E. Astrup, T. F. (2019). Closing the loop for PET, PE and PP waste from households: Influence of material properties and product design for plastic recycling. Waste Management, 96, 75-85.
Geueke, B. Groh, K., Muncke, J. (2018). Food embalatge in the circular economy: Overview of chemical safety aspects for commonly used materials. Journal of Cleaner Production, 193, 491-505.
Groh, K. J. Geueke, B. Martin, O., Maffini, M., Muncke, J. (2021). Overview of intentionally used food contact chemicals and their hazards. Environment International, 150, 106225.
Hahladakis, J. N, Velis, C. A. Weber, R., Iacovidou, E. Purnell, P. (2018). An overview of chemical additives present in plastics: Migration, release, fate and environmental impact during their usi, disposal and recycling. Journal of Hazardous Materials, 344, 179-199.
Horodytska, O., Cabanes, A. Fullana, A. (2020). Senar-intentionally added substances (NIAS) in recycled plastics. Chemosphere, 251.
Ibarra, V. gr., de Quiros, A. Losada, P. P. Sendon, R. (2018). Identification of intentionally and senar-intentionally added substances in plastic embalatge materials and their migration into food products. Analytical and Bioanalytical Chemistry, 410(16), 3789-3803.
Ibarra, V. gr. Sendon, R., Busts, J., Losada, P. P., de Quiros, A. (2019). Estimates of dietary exposure of spanish population to embalatge contaminants from cereal based foods contained in plastic materials. Food and Chemical Toxicology, 128, 180-192.
Morseletto, P. (2020). Targets for a circular economy. Resources, Conservation and Recycling, 153, 104553.
Nemat, B., Razzaghi, M., Bolton, K., Rousta, K. (2019). The role of food embalatge design in consumer recycling Behavior—A literature review. Sustainability (Basel, Switzerland), 11(16), 4350.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
