La dendrocronologia és conèixer l'edat i història de l'arbre a través de la lectura dels anells que apareixen en la secció del tronc. Es pot dir que els arbres amb aquests anells porten escrita la seva vida i història i, pas a pas, només cal analitzar-los i llegir-los com les pàgines d'un llibre de la història.
Com és sabut, les tres parts principals dels arbres d'aquesta zona són les arrels, el tronc i les branques. Dissolta la sudoració, les sals minerals absorbides per les arrels i les substàncies orgàniques generades en el metabolisme de la planta, s'eleva des del tronc i les branques fins a les fulles. Posteriorment, en les fulles, gràcies a la llum, es transforma la suor i es difon a través de la planta a través d'un teixit conductor denominat "Fòrmic", protegit per l'escorça troncal. Entre el liber i la fusta hi ha un teixit anomenat canbium. Aquesta última és la responsable del creixement secundari d'arrels i tiges. Com l'activitat del Canbium es deté a l'hivern, s'observa clarament la producció anual de fusta, que són els anells. A cada any li correspon un anell en el tronc.
Com s'ha indicat, el canbium està situat entre la fusta i l'escorça del tronc, per la qual cosa en el tronc recentment tallat, l'anell exterior és el que porta la data d'enguany i per a saber quants anys té l'arbre n'hi ha prou amb comptar els anells que hi ha fins al cor.
Però no tots els anells que formen el tronc són iguals. Les diferències apunten a la climatologia ocorreguda cada any o a les afeccions sofertes per l'arbre. El creixement anual de l'arbre està condicionat, entre altres coses, per factors climàtics i mentre les condicions meteorològiques adequades es reflecteixen amb un ampli anell, els anells més fins són un exemple de les dures condicions. A causa de la influència del clima en el creixement, durant la recerca és necessari diferenciar cada zona climàtica.
D'altra banda, cada tipus d'arbre genera anells diferents i també hi ha arbres que cada any fan dos anells. En conseqüència, a més de la zona climàtica, és necessari un coneixement previ del tipus d'arbre.
Finalment, cal destacar que la naturalesa és la que en gran manera imposa limitacions a la dendrocronologia. De fet, alguns arbres no tenen anells de creixement, per la qual cosa és impossible dur a terme aquest tipus de recerques. Els arbres anellats només es troben a més de 30 paral·lels i Amazones i altres llocs d'interès queden fora del camp de recerca d'aquesta ciència.
La recerca dendrocronológica comença amb la presa de mostres externes i l'anàlisi d'arbres vius. Per a això se seleccionaran preferentment els arbres més vells i amb anells més nets. Per a prendre la mostra es perfora l'arbre dues vegades i s'extreu del tronc l'objecte d'estudi. Aquest treball no farà cap mal a l'arbre i en poques setmanes estarà totalment curat.
A continuació es col·loca la mostra obtinguda sobre una altra fusta i es procedeix al seu poliment i tractament antipolillas. L'atenció que es presta en aquesta preparació és fonamental per a la lectura microscòpica que es realitzarà.
Al principi, la primera mirada és suficient per a treure les línies mestres de la lectura posterior, però per a poder concretar aquestes reflexions inicials és necessari comptar amb l'ajuda d'un microscopi especial que mesuri i analitzi els anells de la mostra. Entre altres coses, el microscopi s'utilitza per a mesurar amb precisió el gruix d'un anell tan important, però també aflorarà moltes altres coses. La dada s'introdueix en l'ordinador i en la pantalla es forma el gràfic de l'arbre analitzat. D'aquesta forma s'elabora una base de dades amb arbres vius.
A partir d'aquest primer patró, les dades dels arbres més vells vius i els dels morts més recents han d'introduir-se en el solapi, retrocedint en el temps fins a determinar el recorregut cronològic dels anells. De fet, es pot observar que els anells dels arbres que han crescut en la mateixa zona i en la mateixa època són iguals, encara que s'estudiï una època remota.
La base de dades així constituïda es converteix en una taula que permet comparar qualsevol mostra. Quants més dades introduïm i retrocedim en el temps, millor i més exacte serà la base de dades. A Irlanda, per exemple, s'han realitzat mesuraments fins al miracle abans de Crist.
Aquest document d'identitat de l'arbre pot ser utilitzat també per a analitzar la contaminació del mitjà, la descripció del lloc en el qual ha estat plantat o per a anticipar el creixement d'un arbre. Aquesta tècnica permet també la data d'edificis i mobiliari antic.