II sobre ciència, tècnica, cultura i societat. Jornades
EVANDRO AGAZZI, professor i filòsof de la Universitat de Friburg
En la conferència titulada “Problemes ètics de la ciència i la tècnica”, el filòsof italià va parlar dels dubtes ètics sorgits davant la clonació. Agazzie considera que la clonació humana en si mateixa no és dolenta, però els problemes ètics poden haver-se de l'ús de la manipulació genètica. D'altra banda, el filòsof no veu clara la necessitat de clonar als éssers humans. En el cas dels animals, no obstant això, té una opinió favorable, ja que pensa que pot convertir-se en una “fàbrica de fàrmacs”.
En general, diu que en el debat de la clonació s'oblida una dada bàsica: que els clons naturals els coneixem des de fa temps, els bessons monocigóticos. No obstant això, a pesar que els bessons creixen en la mateixa família i escola, cadascun vol i creix de manera diferent. Segons Agazzie, les còpies mai seran iguals i encara que es cloni el patrimoni genètic, aquest és només una part de l'ésser humà.
Els mitjans de comunicació han exagerat el debat de la clonació amb una emoció excessiva. Segurament dins de 15 anys ningú se sorprendrà i en l'actualitat no hi haurà reacció davant la clonació humana. Així mateix, l'investigador italià considera que tota la societat hauria d'implicar-se en l'elaboració de normes tècniques i científiques quan els projectes puguin tenir conseqüències negatives. Cal prendre decisions morals i cada ésser humà té la seva pròpia responsabilitat en benefici de la societat.
Professor i biòleg de la UPV FELIX GOÑI
En la seva conferència titulada “Científics davant la clonació”, Félix Goñi va destacar que la clonació humana era absolutament impossible. Va aportar una visió personal d'un biòleg, una vegada aclarits els organismes clònics i transgènics.
Les recerques sobre la clonació no han començat en aquesta dècada. El professor de la UPV/EHU va aportar dades significatives sobre: Els antecedents de l'ovella Dolly es remunten a temps immemorials i en 1952 es van realitzar alguns experiments. En la dècada dels 70 també es va treballar en aquest camp, però fins a la dècada dels 90 no s'ha aconseguit l'aconseguit amb Dolly.
Però Goñi no veu gran èxit en aquest últim assoliment: es van prendre en primer lloc 434 òvuls de diferents ovelles (moltes d'elles van morir en el camí), dels quals es van obtenir 277 zigots, dels quals només 29 embrions es van executar; posteriorment es van obtenir 21 fetus, dels quals, després de 20 avortaments, va sorgir el famós Dolly. Per tant, l'èxit va ser d'un dels 434 i l'original o la mare de Dolly ha mort fa temps. De moment no tenen intenció de repetir aquest experiment.
Goñi reconeix, no obstant això, que els animals clònics transgènics poden ser útils per a la producció de medicinals ara inassolibles. Però no tindria sentit clonar a l'home.
D'altra banda, la clonació humana seria impossible perquè cada ésser humà és el resultat de la interacció entre els gens i el seu entorn. Es pot crear una persona amb gens iguals o gairebé iguals, a partir d'aquí poc. Per tant, les fantasies que actualment s'inventen en algunes tertúlies sobre la clonació són falses i impossibles.
Per a acabar, Felix Goñi va plantejar la següent pregunta: La recerca biomèdica és molt cara i val la pena gastar tants diners en aquests experiments?
JOSE M. MATO, biofísic i hepatólogo de la Universitat de Navarra
“Confidencialitat de la informació genètica” Jose Mª. Mato va parlar de la recerca genètica. Les tècniques de detecció de malalties genètiques són cada vegada més avançades, coneixent alguns gens es pot detectar la probabilitat de patir una malaltia.
A través del projecte Genoma, el coneixement dels gens serà cada vegada major en els pròxims anys. Tindrem l'oportunitat de conèixer quines malalties podem patir en el futur, i com curar-les a través de la prevenció. Però a qui ha d'estar la informació genètica d'una persona? Aquí sorgeixen mil problemes. Les condicions són diferents segons el sistema sanitari públic o privat. Als EUA, per exemple, és un sistema privat i les companyies asseguradores volen obtenir informació genètica dels seus clients. Això pot implicar l'ús discriminatori de la informació genètica.
Mato creu que cada individu hauria de tenir un genoma humà protegit i per a això els sistemes sanitaris públics són els més adequats. En el futur s'abaratirà molt la recerca genètica, però hauríem de saber utilitzar la informació obtinguda. Sens dubte, una informació genètica el més àmplia possible és positiva i millorarà la qualitat de vida, però caldrà protegir-la.
VICTORIA CAMPS Catedrática d'Ètica de la Universitat de Barcelona
Victoria Camps va posar sobre la taula molts dubtes en la conferència “Ètica davant la manipulació genètica”. Va reconèixer que els no científics tenim poca informació i poc temps per a informar-nos bé sobre aquests temes. No obstant això, en els mitjans de comunicació es parla tant de la clonació com de les opinions que sorgeixen.
En el futur, per exemple, hi haurà ocasió de fer nens de “alta qualitat”, i aquí l'ètica humana té molt a veure. A mesura que avança la recerca cal veure els usos. La recerca genètica és un camp important, però una cosa és conèixer el genoma humà i l'altra, l'ús d'aquest coneixement.
Davant l'actual pluralisme ideològic hi ha posicions molt diferents, sovint barrejades. Des d'un punt de vista ètic, hem de parlar d'ètica o d'ètica? Hem de ser relativistes i cadascun té la seva pròpia ètica. Per exemple, és positiu o negatiu donar a una persona la seva informació genètica i dir quines malalties té possibilitats? La resposta és dubtosa, sobretot si aquestes malalties són incurables.
Victoria Camps treballa en bioètica amb investigadors d'altres regions. I allí, el professor català creu que la ciència i la humanitat haurien d'anar més units. La ciència no és neutra i aquests temes han d'abordar-se en profunditat. La informació genètica és positiva i previsiblement vàlida en el futur, però existeix el risc d'un mal ús.
Finalment, Camps insisteix en la necessitat d'extremar la precaució amb la informació que es dóna en els mitjans de comunicació i adverteix que no anem pel bon camí fent ciència-ficció.
PASCUAL SEGURA Expert en patents
“Es poden patentar organismes i gens manipulats genèticament?”, afirma Pascal Segura.
A través de les diapositives, l'expert de la Universitat de Barcelona va explicar què és una patent i els seus avantatges.
Els mitjans de comunicació i alguns grups estan lluitant duro contra les patents perquè estan mal informats i no saben què són les patents. Segura va explicar que les patents estan pensades per a impulsar el desenvolupament tecnològic, per a difondre la nova tecnologia i facilitar la recerca i el desenvolupament (I+D) de les empreses. Qualsevol invent pot ser patentat, sempre que sigui innovació i no sigui contrari a l'ordre i a la moral pública.
Quant a les patents de gens, encara no hi ha una evolució clara. El científic Craig Venter va intentar patentar part d'un gen, però el seu ús no es va acceptar perquè no era clar. Per a patentar alguna cosa és necessari conèixer el seu ús. D'altra banda, les patents són públiques i no són secretes. Les patents, a més, van per països i poden ser reconegudes o no en cada país.
Els animals i les plantes transgèniques estan patentant i Segura creu que això només és beneficiós; li encanta la publicitat de les patents. Però en parlar de l'home les coses canvien i creu que els embrions manipulats podrien estar fos de les patents. Les patents són transparents i fàcils de controlar, però la biotecnologia és molt més difícil de controlar i a vegades és impossible saber què es fa.
JOSE L. Professor de la Universitat de Balears LUJAN i Doctor pel CSIC
José Luis Luján va exposar en la conferència “L'anècdota pública de l'enginyeria genètica i la fecundació assistida” una recerca sociològica, presentant el coneixement i l'opinió de la societat sobre ciència i tecnologia. Luján reconeix que aquestes recerques són bastant limitades, sobretot perquè no diu per què la gent pensa el que pensa.
És molt difícil conèixer l'opinió de la gent, ja que la manera de fer preguntes pot canviar els resultats. A la societat li interessa més el producte final que els valors morals.
En una enquesta realitzada entre 2.700 persones es van plantejar una sèrie de qüestions relacionades amb la ciència, amb un nivell de coneixement superior a l'esperat, malgrat l'escassa informació disponible. A l'hora d'opinar, més els enquestats van acceptar la manipulació genètica amb les plantes que amb els animals, i més amb els animals que amb els humans.
Quant a la fecundació assistida, la majoria de la gent veu amb bons ulls aquesta tècnica, però les dades canvien si un es troba en aquesta situació (un 20% menys, no ho veuen malament, però ells no ho farien). Preguntant per l'adopció o fecundació assistida, el 50% estaria a favor de cada opció. Quant al diagnòstic genètic, la societat es mostra totalment a favor.
Lujane considera que hi ha poc interès en aquestes enquestes i estudis, però considera important conèixer la visió de la societat. Per a finalitzar, una gran majoria de la societat va assenyalar que la televisió és la principal font d'informació en aquests temes.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
