Tractaments de cèl·lules mare, nou frau
A l'abril de 2006, el neuròleg Gurutz Linazasoro, a Barcelona, va oferir una xerrada sobre la importància de les cèl·lules mare en el tractament del parkinson. Entre altres, va esmentar que les cèl·lules mare embrionàries tenien un alt risc de desenvolupar tumors. De fet, les cèl·lules mare embrionàries són molt potents i poden obtenir-se a partir d'elles qualsevol tipus de cèl·lules del cervell, però al seu torn són difícils de controlar, per la qual cosa el risc de desenvolupar tumors era molt alt (des de llavors els investigadors han aconseguit reduir en part el risc).
En finalitzar la xerrada se li va acostar un home. Tenia uns cinquanta anys, tenia parkinson i estava preocupat. Molt. De fet, va confessar a Linazasoro que acabava de venir de Kíev. Allí va anar a rebre un tractament de cèl·lules mare embrionàries i escoltant la conferència temia que les cèl·lules que li havien inserit li danyessin.
Linazasoro va preguntar a l'home com li havien inserit les cèl·lules mare. Dues injeccions intravenoses i unes altres sota la pell. Després d'escoltar-ho, Linazasoro va intentar tranquil·litzar a l'home i li va explicar que les cèl·lules introduïdes en els gots no poden travessar la barrera hematoencefálica. És a dir, era impossible que aquestes cèl·lules (siguin cèl·lules mare o no) arribessin al cervell, per la qual cosa Linazasoro va descartar el risc de produir un tumor.
A més, va proposar a l'home fer un seguiment. De fet, Gurutz Linazasoro és director del Centre de Recerca del Parkinson de Policlínica Guipúscoa i president de la Fundació Inbiomed, especialitzada en recerca de cèl·lules mare i medicina regenerativa.
Així, l'home va acceptar realitzar unes proves sobre com estaven les neurones dopaminérgicas. Segons explica Linazasoro, aquestes proves es denominen "DatSCAN", i a través d'elles es pot veure com està la via de les neurones productores de dopamina, el camí que es veu afectat pel parkinson". Per tant, si el tractament fos efectiu, hi hauria més neurones dopaminérgicas que abans i milloraria la via dopaminérgica.
Lamentablement, com esperava Linazasoro, "la via dopaminérgica cerebral d'aquesta persona no ha millorat". Per contra, gràcies al seguiment realitzat, ha demostrat que, amb el pas del temps, el parkinson ha anat empitjorant.
Per això, Linazasoro va enviar una carta a la revista científica Science. Però l'editor ho va entendre malament i va pensar que el malalt va ser enviat a Kíev per Linazasoro. "Em va dir de tot", diu Linazasoro, "però de seguida li vaig aclarir que l'home va ser pel seu compte a rebre el tractament, impulsat per un anunci vist en Internet".
És més, mig any després el malalt va tornar a Kíev. "I va tornar a rebre el tractament per 18.000 euros". Mentrestant, Linazasoro es va posar en contacte amb el metge de Kíev, el doctor Alexander Smikodub, perquè li enviés una mostra de les cèl·lules que injectava. Volia provar-ho en rates, perquè tenen un model de rata molt bo en el laboratori per a investigar el parkinson. Però Smikodub va rebutjar la sol·licitud.
Tampoc va respondre amb claredat a les preguntes que li va fer Linazasoro: quin tipus de cèl·lules eren exactament, quines recerques va realitzar, on va publicar els resultats de les seves recerques... Les escasses explicacions donades per Smikodub evidenciaven que el tractament amb cèl·lules mare era un frau.
Denuncia comunitat científica
Diversos articles publicats en les revistes científiques més importants en els últims anys demostren que aquell home barceloní no és l'únic que ha sofert el frau i que hi ha més fraus com Smikodub.
En l'article, l'articulista Martin Enserink esmenta algunes clíniques que ofereixen tractaments basats en cèl·lules mare i les seves peculiaritats: algunes incorporen cèl·lules mare del cordó umbilical, altres cèl·lules embrionàries o cèl·lules mare obtingudes a partir de cèl·lules preses del pacient. I amb ells curen malalties incurables com l'esclerosi múltiple, el parkinson, el mal d'Huntington...
La comunitat científica considera sospitoses les activitats d'aquestes clíniques, ja que no han demostrat, almenys per les vies acceptades, que els tractaments són eficaços i assegurances. I entre les clíniques sospitoses cita a EmCell, el president de la qual és Alexander Smikodub.
Smikodub també ha despertat l'atenció d'altres mitjans de comunicació, com el documental i alguns articles de la BBC. En un d'ells ("Stem cell is my only chance", La meva única opció són les cèl·lules mare) apareix la següent cita de Smikodub: "Sovint em sento executor del desig de Déu".
A més d'EmCell i Smikodub, en els seus articles denuncien a moltes altres clíniques i metges. Estan repartits per tot el món (els Estats Units, la Xina, Tailàndia, Alemanya...) i han creat l'expressió per a designar als malalts que viatgen a l'estranger a la recerca de tractament: stem cell tourist, cèl·lula mare turista.
Normes i garanties necessàries
Amb l'objectiu d'evitar fraus, l'Associació Internacional per a la Recerca de Cèl·lules Mare (ISSCR) va publicar l'any passat una guia. L'objectiu principal d'aquesta associació és l'intercanvi d'informació sobre les recerques de cèl·lules mare, i el de la guia, recollir aspectes científics, clínics, reguladors, ètics i socials que els investigadors han de tenir en compte per a tractar als pacients amb cèl·lules mare.
En definitiva, la guia especifica com s'haurien d'emportar les recerques de cèl·lules mare des del laboratori a la clínica: com processar i caracteritzar les cèl·lules; quins resultats s'obtenen en proves preclínicas per a començar a provar en les persones; com demostrar l'eficàcia; com fer proves de toxicitat; quina informació s'ha de proporcionar als pacients abans de rebre un tractament amb cèl·lules mare; com mesurar els efectes dels tractaments i com fer el seguiment; quines dades hi ha en comitès científics...
De fet, la guia ofereix recomanacions i la ISSCR proposa ser la base per a elaborar normes i lleis. El fet que les normes no estiguin harmonitzades a nivell internacional genera greus problemes.
No obstant això, hi ha qui creu que una regulació massa estricta pot ser contraproduent, amb la convicció que les recerques es veurien frenades. Per a evitar aquest risc, dos investigadors suecs i estatunidencs proposen processos alternatius per a desenvolupar teràpies basades en cèl·lules mare en un article publicat en Science al juny de l'any passat
En qualsevol cas, tots estan d'acord a evitar tractaments fraudulents. I es prenen mesures. Per exemple, al juliol de l'any passat, quatre persones van ser detingudes en un hospital de Budapest per oferir tractaments no autoritzats amb cèl·lules mare. Abans d'això, als Estats Units va ser condemnada la clínica Biomark per frau, i a Irlanda, Holanda i Belize també han tancat centres de tractament amb cèl·lules mare perquè no complien les normes.
Tractaments no, però els efectes secundaris són reals
No obstant això, no sempre és fàcil detenir als estafadors i, mentrestant, fan molt mal. Linazasoro explica que moltes vegades no se sap si els pacients han sofert o no efectes secundaris, però que apareixen casos greus de manera puntual. Així recorda a un nen d'Israel: "va desenvolupar un tumor, un teratoma, en el cervell, al qual se li aplicaven cèl·lules mare directament en el cervell". En l'actualitat també s'està fent el mateix en algunes clíniques, instal·lant cèl·lules mare dins del canal vertebral.
A més, existeix la particularitat que l'efecte placebo està associat a l'augment de la dopamina. I això és el que falta en el parkinson, la dopamina. "Per això, sovint, després del tractament, l'efecte placebo fa que els símptomes del parkinson, com el tremolor de les mans", explica Linazasoro. No obstant això, aquest alleujament és efímer.
Tot això genera reticències a totes les recerques que es realitzen amb cèl·lules mare. En opinió de Linazasoro, el treball dels metges i de les associacions de pacients és important. Finalment, destaca la importància dels mitjans de comunicació: "Entre investigadors i pacients hi ha una cadena en la qual totes les baules han d'actuar responsablement".
Guia de l'Associació Internacional per a la Recerca de Cèl·lules Mare (ISSCR): www.isscr.org/clinical_trans/pdfs/isscrglclinical Trans.pdf .
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
