Poc després de menjar els espàrrecs, qualsevol pot notar que l'orina adquireix una olor característica, pel fet que la substància anomenada esparragina d'aquesta verdura passa a l'orina.
Des del punt de vista nutricional, es tracta d'un menjar amb molt poques calories (10-20 kcal per 100 g): no té greixos ni hidrats de carboni, encara que és una de les verdures més riques en proteïnes (2,28%). Conté bastant fibra (2,1%), vitamines A, C i E, i en les del grup B és abundant àcid fòlic.
Per tant, és molt recomanable per a dones embarassades, ja que en l'embaràs les necessitats d'aquesta vitamina es dupliquen. En les sals minerals destaquen el potassi, fòsfor, ferro i magnesi.
En general, es pot dir que, malgrat el seu baix contingut en kcal, es té un menjar ric en nutrients.
Totes aquestes característiques fan recomanable especialment en els següents casos:
Algunes maneres de preparar l'espàrrec
No es recomanen espàrrecs a persones amb un alt nivell d'àcid úric en sang o amb gota, ja que l'espàrrec té molta purina, la qual cosa produeix àcid úric.
Al llarg de l'any consumim principalment espàrrecs en conserva. Aquestes perden vitamines i fibra, encara que resisteixen sals minerals i substàncies diürètiques. Però com l'espàrrec és d'aquesta època, en aquesta època de l'any us animem a consumir frescos.
Hi ha dos tipus d'espàrrecs frescos: blancs i verds. Aquests últims són més fins i tenen un sabor més dolç, a més tenen més vitamines A i C. Atès que l'espàrrec es recull fresc i s'endureix a poc a poc, es recomana comprar-ho i consumir-ho el mateix dia. En cas contrari es conservaran embolicats en un paper o tela en el frigorífic.
Si estan molt durs, convé pelar i es poden preparar de diverses maneres: la més habitual és coure (triguen 5-10 minuts) i menjar en amanida o amb una mica d'oli. Durant la cocció és convenient col·locar la punta en la part superior, ja que és més tova que la resta i requereix menys temps de cocció. Fregides i rostides al forn també són molt dolços.
Us convidem a menjar aquesta dolça verdura durant l'estiu.
En l'actualitat, les principals causes de mortalitat als països desenvolupats estan estretament relacionades amb la dieta, el consum d'alcohol i tabac i el sedentarisme. A més, cal no oblidar que la base genètica de cadascun d'ells i la tendència a patir determinades malalties també influeixen.
Les recerques sobre el consum d'aliments són també fonamentals a l'hora de planificar l'alimentació dels habitants d'un territori i analitzar el seu impacte en la salut. Tota aquesta informació ajuda a optimitzar les intervencions alimentàries.
En aquest sentit, l'objectiu de l'estudi EINUT-I era analitzar el consum d'aliments típic dels adults del País Basc, amb la finalitat d'identificar a través dels valors biològics i hematològics els grups de risc des del punt de vista nutricional.
Al País Basc es va seleccionar una mostra aleatòria representativa entre 25 i 60 anys, de 2.348 persones (1.143 homes i 1.205 dones). La recerca es va dur a terme entre els anys 1988-1990, període en el qual es van realitzar tres entrevistes. La primera i la tercera es van realitzar en els centres de salut d'Osakidetza i la segona en el domicili de cadascun d'ells. A més, juntament amb la tercera entrevista es van realitzar també anàlisi de sang. Les dades recollides són:
D'altra banda, l'estudi EINUT-I també va mesurar el consum d'alcohol: en el cas dels homes l'11% de l'energia ingerida procedia de l'alcohol, mentre que en el cas de les dones la quantitat era del 3%.
En conseqüència, els experts van comprovar que la distribució d'energia en la dieta no era prou equilibrada: el 16% de l'energia provenia de proteïnes (en lloc del 10-15%), el 37% de greixos (en lloc del 25-30%) i el 46% de carbohidrats (en lloc del 55-60%). Per tant, la dieta era desequilibrada i això es va reflectir clarament en les anàlisis de sang, entre els quals el 39% dels homes presentava nivells de colesterol per sobre de prou (per sobre de 225 mg/dl).
Quant a la vitamina A i l'àcid fòlic, el 20% dels homes i el 30% de les dones no arribaven a les necessitats recomanades (cal tenir en compte que l'àcid fòlic s'obté principalment de les verdures de la fulla verda i la vitamina A de les verdures de color taronja, entre altres).
Tot això ens demostra la necessitat d'incorporar en la nostra dieta diària més fibra, fesols tendres, lactis i hortalisses i menys aliments d'origen animal.