Quan les aigües surten del llit
Aquest sistema de control va ser dissenyat pel Departament d'Obres Hidràuliques de la Diputació Foral de Guipúscoa fa dotze anys tenint en compte les característiques de Guipúscoa. D'una banda, els rius són molt curts i cabalosos, i per un altre, la quantitat de pluja que rep cada conca és molt diferent. Així, quan es produeixen fortes pluges, els rius es converteixen en molt perillosos a causa de la gran probabilitat de desbordament. Tenint en compte aquest risc, aquesta Diputació Foral va considerar necessari establir un sistema que controlés en tot moment el cabal dels rius.
En aquestes zones de captació de cabal es realitza una canalització artificial en un tram concret del riu perquè en aquest tram el cabal del riu tingui el mateix nivell i disposi d'una referència específica per al seu mesurament. D'altra banda, sobre aquest tram es col·loquen dos cables que travessen el riu, cadascun dels quals té un sensor que guarda totes les pujades i baixades del cabal. Aquestes dades a través de microones arriben cada deu minuts al Departament d'Obres Públiques del Govern Basc, Diputació Foral i SOS Deiak. D'aquesta manera, poden controlar en tot moment el cabal del riu i en cas que s'observi un risc de desbordament, adoptar les mesures necessàries de manera immediata. A pesar que les dades es reben constantment, s'espera que aquestes connexions es multiplicen a curt termini, ja que es tracta d'assegurar que en situacions de crisis el seu funcionament no fallarà.
Segons el diputat foral d'Obres Hidràuliques, Jorge Letamendia, "aquest sistema ens informa en tot moment de l'altura dels nostres rius i per tant de l'estat de les nostres conques. Aquestes dades, juntament amb les dades de les pluges torrencials, ens permeten realitzar diagnòstics del que pot ocórrer i, si es considera oportú, prendre les mesures oportunes". L'experiència acumulada ha posat de manifest que és possible predir què ocorrerà més a baix de les nostres conques més altes. "No obstant això, hem de tenir en compte que les nostres conques són molt curtes i de gran pendent. Per tant, el que passa en els nostres rius és molt ràpid. En la conca de l'Ebre, si es produeixen fortes pluges, hi ha dos dies abans que saber què ocorrerà 100 o 200 quilòmetres més a baix. No és possible fer-ho a Guipúscoa perquè no tenim marge".
Sistema més complet
El projecte de xarxa de captació de cabal es va realitzar l'any 1987, amb un pressupost de 707 milions de pessetes (28 milions de lliures). A pesar que inicialment es preveia la instal·lació de 16 emplaçaments, finalment s'ha optat per situar una nova zona d'esplai en la xarxa, per la qual cosa el pressupost ascendirà a 800 milions de pessetes (32 milions de lliures). La Mancomunitat de l'Añarbe i el Consorci d'Aigües de Guipúscoa han realitzat altres tres embassaments, tots menors. S'espera completar aquest sistema d'embelliment enguany amb altres dues zones: Un d'ells es construirà en el riu Oria, a l'altura de Lasarte-Oria, amb un pressupost de 80 milions de pessetes (3,2 milions de lliures). La segona zona d'atracada es realitzarà al final de l'embassament d'Añarbe i compta amb un pressupost de 52 milions de pessetes (2 milions de lliures).
Segons els tècnics de la Diputació, aquesta xarxa és la millor de l'Estat i la més avançada d'Europa: "Els experts en la matèria insisteixen en la falta de dades. El petit territori de Guipúscoa, per part seva, fa que el nombre de zones d'esplai sigui molt elevat, ja que aquí tenim tantes zones d'esplai com la conca de l'Ebre té. A més, les conques guipuscoanes, a més de ser curtes, presenten una pluviometria molt variable. La mitjana de pluja de l'any passat en el riu Urumea va ser de 2.500 mm per m² i en l'Urola de 1.329 mm. Aquestes dades posen de manifest les diferències entre les nostres conques i rius i, per tant, en cada conca tenim dues o tres zones de birba per a tenir més informació i poder controlar millor els nostres rius".
Anàlisi de la qualitat de l'aigua
En les estacions més completes, com ja s'ha esmentat, a més del control de cabals, s'analitza la qualitat de les aigües. Segons Letamendia, aquest estudi ofereix la possibilitat de realitzar estudis ecològics en els ecosistemes de les conques i, en conseqüència, proporciona informació molt útil per als passos a donar per a millorar la qualitat de les aigües. "D'aquesta manera, mantenint la qualitat ecològica del riu en les millors condicions possibles, posem en marxa vies per al millor funcionament del sistema de depuració". A més de realitzar el control de qualitat en aquestes estacions, es realitzen altres 59 punts mòbils. Quant a l'estat dels rius, segons la memòria foral 1997-98, la qualitat de les aigües ha millorat en els últims anys. Els rius Bidasoa, Oiartzun i Urumea han aconseguit una qualitat acceptable, millorant la situació de l'Oria i posant en marxa tot el sistema de sanejament en l'Urola. No obstant això, els majors problemes es donen en les conques altes de l'Oria i de l'Urola i en tot el riu Degui.
Inundacions
Les inundacions no sempre són les mateixes. Segons els experts, cal distingir almenys dos tipus d'inundacions:
Algunes es produeixen en zones àmplies i amb fortes pluges prolongades. En aquests casos la conca rep gran quantitat d'aigua, que arriba al cabal i que en un moment determinat es desborda. Les inundacions que es van produir en 1983 van ser d'aquest tipus i solen ser les més perilloses. Aquestes inundacions poden ser previsibles per zones de gebre, ja que els sensors recullen l'augment del cabal del riu. Aquesta informació ha servit per a informar la societat i prendre les mesures oportunes.
Les inundacions de tipus secundari es produeixen quan fortes pluges cauen en una petita conca (5-10 km²). En aquests casos el temps que transcorre des que cau la pluja fins que arriba al llit és molt curt i es produeix de sobte la inundació. Les estacions no poden actuar contra aquest tipus d'inundacions, ja que aquesta es produeix abans que arribi al cabal. És el cas de les inundacions de l'1 de juny de 1997.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
