Nova campanya de vacunació en la CAPV
El control d'aquestes malalties és una de les activitats prioritàries per a la Salut Pública i un dels serveis d'epidemiologia. Tenint en compte tot això, cal definir línies directes d'actuació per a prevenir la meningitis, sempre sobre la base dels principis de control epidèmic: presa de casos com a manifestacions epidèmiques, anàlisis i profilaxis de contactes, provisió de sistemes de vacunació adequats, etc.
La majoria dels casos de meningitis tenen el seu origen en el bacteri Neissaria, més coneguda com meningitidis o meningococ. Lamentablement, no existeix una vacuna enfront d'aquest microorganisme, per la qual cosa les mesures adoptades per a evitar el diagnòstic, el tractament adequat i el contacte amb els pacients són els mitjans més eficaços per a combatre la malaltia. No obstant això, no és l'únic bacteri que produeix meningitis. L'Haemophilus influenzae també causa malaltia, però la seva incidència és menor. Per a això, existeix una vacuna eficaç que es va començar a utilitzar en l'Estat espanyol fa aproximadament un any.
El control de la meningitis per meningococs és possible a través de diferents sistemes d'avís de malaltia, alguna cosa que s'ha fet de manera habitual en l'E.A.E. Per contra , fins a l'any 1994 no es disposa de dades fiables en la Comunitat Autònoma del País Basc respecte al creat per Haemophilus influenzae . A partir d'aquest any, el Departament de Sanitat del Govern Basc va començar a recaptar informació detallada sobre la malaltia per a prendre una decisió sobre la vacunació. Per a això es van tenir en compte els suggeriments del Consell Assessor de Vacunació d'Euskadi.
Al gener de 1994, el sistema de control de microorganismes amb gran cobertad en la Comunitat Autònoma del País Basc va assumir l'estudi de casos d'Haemophilus influenzae . D'aquesta forma es va realitzar una enquesta retrospectiva per a localitzar els casos entre 1988 i 1994. A més, es van analitzar els casos dels anys 1993 i 1994 mitjançant la revisió de les altes hospitalàries.
Es van enumerar les meningitis i les malalties que podien tenir a veure amb Haemophilus influenzae : meningitis pròpiament dita, pneumònia, epiglotitis, artritis, etc. L'objectiu de l'estudi va ser el dels nens menors de 5 anys. Després d'una anàlisi exhaustiva de totes aquestes dades es va poder conèixer el grau d'incidència de meningitis i Haemophilus influenzae entre els nens en aquesta franja d'edat (veure taula 1).
En aquestes dades s'observa que en la Comunitat Autònoma del País Basc la incidència de casos de meningitis per contaminació per Haemophilus influenzae és superior a 15 en 100.000 nens menors de cinc anys, xifra que s'incrementa si es tenen en compte totes les malalties invasores. Si s'analitzen epidemiológicamente aquests nivells d'incidència ens indiquen la necessitat de posar en marxa campanyes especials de vacunació. Abans d'arribar a aquesta conclusió es van tenir en compte els estudis realitzats en altres municipis (veure taula 2).
E.A.E.MeningEnfermedades invasivas1988-921993
199413
19
1722
29
23
Consells i criteris de vacunació
El Departament de Sanitat del Govern Basc, a la vista de les recomanacions del Consell Assessor sobre la Vacunació, de les dades que es desprenen dels estudis epidemiològics, de l'existència de vacunes enfront de la malaltia i dels diferents aspectes operatius, va decidir oferir la possibilitat d'incorporar a tots els nens nascuts a partir de l'1 de gener de 1996.
El metòdic de vacunació es va posar en marxa l'1 de març. La seqüència recomanada per a la introducció del preparat, per part seva, preveu 4 dosi, la primera als 2 mesos i la resta als 4, 6 i 18 mesos, coincidint amb les etapes en les quals actualment s'integren el DTP (diftèria-tetano tosterina) i els preparats antipolares.
Com s'ha esmentat anteriorment, es podrà vacunar a tots els nens nascuts a partir de gener d'enguany. I segons les dades estimades, enguany naixerà en la CAPV al voltant de 15.500 nens.
Ara com ara, E.A.E. és la primera comunitat autònoma que ofereix la vacuna, ja que no es preveu en cap altre lloc en el calendari de vacunació infantil. El primer any de posada en marxa del sistema s'invertiran 65 milions de pessetes en la compra de la vacuna.
SUÏSSA
PAÏSOS ESCANDINAUS
ALEMANYA
BAIXOS
ANGLATERRA I GAL·LES
60
50-65
23
22
26
AUSTRÀLIA
ISRAEL
EUA (entre els no nascuts)
els EUA (entre els nascuts)
E.A.E.
58
34
19-98
152-474
23-29
Característiques de la vacuna contra Haemophilus influenzae
Les vacunes actualment disponibles en el mercat de l'Estat espanyol tenen el seu origen en la mescla de dos models diferents. Es tracta, d'una banda, d'HibTITER R, produït en el laboratori denominat Lederle, barrejat amb la proteïna PRP-CRM i, per un altre, barrejat amb la substància Act HiB R , PRT-T del laboratori Pasteur-Merieux.
Totes dues vacunes tenen demostrada la seva capacitat per a combatre la malaltia en menors de 18 mesos. A més, emmagatzemen informació sobre els mecanismes de protecció. La vacunació es recomana durant més de 2 mesos.
La vacunació és intramuscular i sempre ha de col·locar-se en la cuixa on no s'ha col·locat la bovina DPT. Quant als efectes secundaris, cal assenyalar que els símptomes detectats són provisionals i que no produeixen efectes adversos a curt termini, havent-se detectat inflamació, picor o eritemes, però sense importància.
Per a tirar endavant el programa de vacunació de la Comunitat Autònoma del País Basc, el Departament de Sanitat del Govern Basc va seleccionar la bovina HibTITER R, que serà la que s'utilitzarà d'ara endavant.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
