Telèfons mòbils: seran perillosos?
En parlar des del telèfon mòbil, la nostra ment absorbeix part de l'energia que allibera o emet l'antena. Aquesta energia absorbida suposa inicialment un escalfament dels teixits del cos, seguit d'una resposta fisiològica i termoreguladora. En opinió de la doctora Mercedes Martínez Burdalo, que treballa en l'Institut de Física Aplicada Torres Quevedo del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), "notaríem efectes similars a l'estrès calòric, la qual cosa suposa un augment de la nostra temperatura corporal, fins al punt de dificultar les tasques físiques o mentals".
Les interaccions que poden tenir aquests camps electromagnètics amb els teixits biològics humans estan sotmeses des de fa temps a estudis científics amb la finalitat de mesurar el seu efecte i establir certes limitacions. Fins ara s'ha esmentat que l'exposició a aquestes ones pot provocar alteracions en els teixits, especialment en els teixits amb alt contingut en aigua, a més de causar maldecaps, fatiga i cataractes (o cataractes). I segons altres sospites o rumors, aquestes ones electromagnètiques també afectarien la fecunditat masculina.
Baixes dosis i poques conclusions
No obstant això, segons l'investigador del CSIC, les dosis de radiació en la vida quotidiana són baixes mentre els científics tenen "pocs treballs coherents" sobre els seus possibles efectes adversos. Per això, no existeixen resultats categòrics que permetin determinar si provoquen càncer directament o no, si es consumeixen a altes dosis (com ocorre amb les radiacions ionitzants, raigs X o nuclears).
En aquest punt, l'Organització Mundial de la Salut està actualment recopilant i estudiant recerques científiques per a posar fi a aquesta falta de consens entre experts i després iniciar una seriosa campanya d'informació davant l'opinió pública. Perquè, en opinió del doctor Martínez Burdalo, "s'ha obert una alarma enorme entre la gent, a pesar que l'empresa de telefonia i els governs han utilitzat correctament els paràmetres de seguretat".
Però a mesura que les antenes creixen a les ciutats, totes les precaucions i mesures són necessàries, sobretot en el cas dels nens, els teixits dels quals són més vulnerables i sensibles, el cervell dels quals està en procés de formació o recuperació. I la recomanació d'aquest expert és que estigui a una distància prudencial de les fonts d'emissió, fins que es determini l'efecte que aquesta ona pot tenir sobre els teixits humans.
Dos centímetres de mòbil a cap
En el cas dels telèfons mòbils, per exemple, bastaria amb allunyar l'antena uns dos centímetres del cap i en el cas dels forns microones, mantenir una distància d'un metre.
No obstant això, en parlar d'antenes repetidores situades a les terrasses i sostres d'edificis públics, l'investigador Martínez Burdalo és més exigent, i considera que cal tenir especial cuidat perquè cal estudiar aquestes zones amb major sensibilitat: no haurien de ser els llocs de joc utilitzats pels nens ni l'assecat de la roba. D'altra banda, el fet que es vagi més lluny hauria d'implicar també els poders públics i augmentar les mesures de control de les radiacions entorn de les antenes, a més d'adoptar mesures específiques per a educar a tota la població (campanyes d'informació, pàgines web, etc.).
I és que, mancant dades rodones i indiscutibles, els països de tot el món encara es mouen a un nivell de recomanació, ja que no es compleixen els límits de radiació obligatòria, com ocorre en el cas de les radiacions ionitzants com les nuclears.
Mesures de cada país
Les mesures varien d'un país a un altre. Així, mentre Austràlia ha passat de mesures restrictives a controls menys exigents, els Estats Units s'ha endurit en els últims anys. "A Amèrica del Nord es venen detectors de fugides de radiació a les botigues per a saber si es mouen dins dels paràmetres recomanats per aquesta eina", explica l'investigador, sempre que la precarietat o l'atenció va per davant de totes les proves i resultats de la recerca científica. En l'actualitat la ciència segueix dos camins paral·lels: pretén avançar en la recerca dels efectes nocius d'aquestes radiacions (que afegirien l'efecte nociu de certes substàncies tòxiques del cos, hipòtesi encara sense resoldre). D'altra banda, tracta dels possibles usos mèdics d'aquestes ones, més precisos que les ones ultrasòniques com a mètode de diagnòstic per imatge, a més de ser una eina important per al tractament dels tumors.
Mesures per a evitar danys a la salut en els mòbils
El Ministeri de Ciència i Tecnologia publicarà un reial decret que reculli les recomanacions de la Unió Europea en matèria de seguretat de les emissions radioelèctriques dels telèfons mòbils.
Fuentes del Ministeri han assenyalat que en aquest decret apareixeran les recomanacions que han de complir les infraestructures de la xarxa, i més concretament les antenes emissores, a més d'establir les distàncies que aquestes han de guardar al públic. Segons aquestes fonts, les antenes que actualment s'instal·len a Espanya compleixen les recomanacions europees en matèria de seguretat.
Segons la ministra, Anna Birulés, de moment no hi ha una recerca completa sobre els efectes que els telèfons mòbils poden tenir sobre la salut, "com ocorre amb tots els nous components tecnològics, perquè fins fa uns anys no es coneixen totes les implicacions".
Les companyies de telefonia mòbil (Airtel i Movistar principalment) es van mostrar d'acord amb aquesta iniciativa i van anunciar l'aprovació de qualsevol mesura preventiva per a informar els usuaris dels possibles riscos potencials derivats de l'ús d'aquests aparells.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
