De la mà de les tecnologies microscòpiques a assoliments
Els titulars més grans dels periòdics de juliol de 1978 van ser per al bebè anomenat Louise Brown, el primer nascut amb fecundació in vitro. Va ser el primer nen proveta. A la seva mare li van treure un òcul i en les proves van gestar amb l'esperma del seu pare. L'endemà passat, l'embrió fecundat va ser posat de nou en l'úter de la senyora Brown. Aquell embrió va créixer lentament fins que nou mesos va néixer Louise Brown.
Després d'aquest naixement, els mitjans de comunicació no van tenir més que distincions a les tècniques de fecundació in vitro i van anunciar que s'acabarien els problemes de portar nens al món. El que semblava un miracle no ha estat per a tant, segons les estadístiques, ja que el 85% de les dones que han acudit a les tècniques de fecundació in vitro no han obtingut cap resultat.
L'exploració espacial també semblava miraculosa, sense que els esforços dels homes i les donacions tinguessin límits. Com en el cas anterior, en aquesta dècada també es van realitzar grans gestes espacials: En 1970, la sonda Venera de la Unió Soviètica va arribar a la superfície de Venus i va enviar senyals de ràdio.
1971, la sonda Mart 3 de la Unió Soviètica va aconseguir arribar a Mart, enviant imatges i dades sobre el planeta vermell. Aquest mateix any els estatunidencs van col·locar la nau Mariner 9 en l'òrbita marciana, va enviar dades meteorològiques i va començar a elaborar mapes del planeta. En 1975 la NASA va enviar al planeta vermell les sondes Viking 1 i Viking 2, que van prendre imatges i van analitzar la superfície terrestre. En 1978, la sonda Pioneer 1 es va col·locar en l'òrbita de Venus. En 1979 els Voyager es van acostar a Júpiter, van comprovar l'existència d'anells i més satèl·lits. Aquest mateix any la sonda Pioneer 11 es va acostar fins a Saturn.
Al marge dels avanços realitzats en l'exploració de l'espai, també són destacables els realitzats en tecnologia per a aquest i altres objectius. Els satèl·lits de predicció meteorològica, les sondes de recerca solar, els de recerca de la capa d'ozó són d'aquella època. Paral·lelament es van dur a terme altres demostracions tecnològiques com l'ampliació espacial de les estacions orbitàries: En 1971 l'estació soviètica Saliut-1 i en 1973 el Skylab de la NASA. L'operació d'acoblament de les naus espacials Soiuz 19 i Apol·lo 18 en 1975 també pot incorporar-se a les demostracions tecnològiques, ja que va ser la primera vegada que dues naus espacials de dos països diferents es van unir.
La falta de treball en l'exploració de l'espai i la deterioració progressiva de la Terra per part de l'home. Per a respondre a això, en la dècada de 1970 es va crear un moviment a favor del medi ambient. De fet, aquest moviment no té res a veure amb la ciència, però sí amb el medi ambient. De fet, van ser els científics els que es van adonar de la degradació del medi ambient, així com de les seves possibles conseqüències. En aquest ambient, en 1971 es va constituir l'organització Greenpeace al Canadà. En 1975 l'Organització Meteorològica Mundial va realitzar el primer mesurament del nivell d'ozó. Al mateix temps, la fugida de dioxines en Seveso (1976), els accidents en la central nuclear d'Harrisburg (1979), del petrolier Amoco (1978), etc., van incrementar les preocupacions sobre el desenvolupament incontrolat i van reforçar el treball a favor del medi ambient, inclòs el científic.
1970
-Primera televisió de butxaca realitzada per Panasonic.
1971
-INTEL va publicar el seu primer microprocessador. Microprocessador de 4 bits amb 2.300 transistors i capaç de realitzar 60.000 operacions en un solo segon. Als pocs anys van sortir nous microprocessadors, cada vegada més ràpids, i va començar a aplicar la tecnologia en nous productes: eines mèdiques, bàscules digitals, gasolineres, etc. Per a finals de la dècada, per a 1979, Intel va desenvolupar el microprocessador 8088, que IBM va posar en el primer ordenador personal a l'any següent. Per tant, va començar la tercera generació d'ordinadors, la generació de microordinadors.
-Primer disquet d'ús comercial de la mà d'IBM.
-Primera calculadora electrònica portàtil obtinguda per Texas Instruments.
-Primer rellotge electrònic comercial de quars, Prémer. A més de conèixer l'hora, tenia la possibilitat de disposar de calculadora, termòmetre, etc.
-Philips va treure la gravadora de vídeo.
1972
-Paul Berg va aconseguir la primera molècula d'ADN recombinant, després de tallar fragments d'ADN de dos éssers vius diferents, un d'ells virus i un altre bacterià. Un any després, dos bioquímicos estatunidencs van prendre part d'un organisme i el van trasplantar a un altre.
1973
-Es va inventar una tècnica de tomografia axial automatitzada, basada en raigs x i en l'ordinador, que permet observar amb gran precisió l'interior del cos humà.
1974
-Es van descobrir els fulerenos, tercera forma del carboni pur; els altres dos són el grafit i el diamant.
-El físic britànic Stephen Hawking va exposar la teoria dels forats negres. Fent front a les teories fins llavors, Hawking deia que els forats negres són l'origen de la radiació. Va aportar una nova perspectiva a les teories de l'expansió de l'univers.
1975
-Bill Gates va inaugurar l'empresa Microsoft.
-IBM llança una impressora làser.
Més informació
-Comencen els vols del Concorde. Enguany han finalitzat.
-Un equip d'investigadors del MIT va crear el primer gen artificial per a funcionar en una cèl·lula viva. L'experiment va aguditzar els dubtes sobre genètica.
-Obertura de l'empresa Apple Computers. Un any més va treure el primer ordinador "per a casa".
1977
-Després d'investigar els microbis submarins, Carl R. El biòleg Woose va anunciar que va descobrir un nou tipus de vida, les arqueobacterias. La seva teoria no va ser acceptada, però en 1997, 20 anys, es va veure que tenia raó.
1978
-Es va inventar un turbomotor per a usuaris habituals. -Descobriment del Caront, satèl·lit de Plutó.
1979
-L'empresa Ericson va iniciar a Suècia el primer sistema de telefonia mòbil.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
