Caçador de sargantanes
La serp suau del sud (Coronella girondica) és una serp petita que pot aconseguir els 80 cm, però que normalment no supera els 60 cm. Quant a l'aparença cal dir que es tracta d'una serp esvelta, de cap destacat, vestida amb una cua llarga que constitueix 1/4 de la longitud total del cos. Quant a les característiques diferencials que podem utilitzar per a diferenciar-nos de la serp suau del nord (Coronella austríaca) que és el seu cosí, l'escates rostral de la serp suau del sud és més ampla que l'alta i té 8 escates supralabiales, de les quals 4 i 5 estan en contacte amb l'ull. D'altra banda, l'escates dorsals al llarg del cos té launas que formen 21 línies (a vegades 19 o 23), normalment en el centre del cos. Les escates ventrals solen ser entre 170-200, mentre que les subcaudales són 43-72 parelles.
La coloració dorsal de la serp suau meridional sol ser marró clara o grisa platejat, amb una dotació de petjada irregular marró més fosca. El cap també és gris, però en ella es poden apreciar tonalitats roses. Començant per les escates prefrontals i a través dels ulls, i estiratge cap al coll, presenta en la majoria dels casos una petjada o línia negra, representant un singular adorn com l'antifaza. També en la part dorsal del coll, a l'altura de l'acordió, presenta una espectacular taca fosca amb forma de V, O o I, i per extensió dels seus extrems frontals poden aparèixer també escates parietals i frontals pintades. Quant a la part ventral de l'animal, aquest pot tenir un color vermellós, groguenc o taronja feble, que pot aparèixer vestit de taques negres disposades en forma de mosaic d'escacs.
La serp suau del sud és una espècie mediterrània occidental que habita a Tunísia, Algèria, nord del Marroc, Portugal, Espanya, País Basc, Catalunya, sud de França i Itàlia. No està a Còrsega, Sardenya i Balears.
Entre les serps europees, la serp suau del sud ha estat considerada ecològicament com una espècie guia en relació a les regions bioclimàtiques xerotéricas, per ser la més característica de les subregions bioclimàtiques termomediterranas, mesomediterranas i supramediterranas. De fet, aquest rèptil sempre busca ambients secs, rocosos i assolellats, per la qual cosa el trobem en hàbitats mediterranis àrids, mediterranis, i en boscos lluminosos d'estayas mundanes, clars, pedres, muralles, matolls, etc.
Si bé a Euskal Herria es pot trobar en gairebé tot el territori, la seva forma de vida oculta fa que no tinguem massa dades per a poder determinar amb precisió la seva distribució. No obstant això, al Cantàbric la serp suau del sud pot aparèixer omnipresent però escassament en la costa, i és més local a mesura que ho fem a l'interior de la terra, no sempre en zones humides, sinó en zones rocoses i assolellades. En qualsevol cas, no apareix a les regions muntanyenques, ni en les proximitats dels Pirineus, ni en la major part de les muntanyes que conformen la línia de distribució de les aigües, sempre per sota dels 800 m d'altitud en el nostre territori. A la regió mediterrània, per contra, podem dir que es pot veure en qualsevol lloc, encara que la més abundant és en les zones més àrides del sud d'Àlaba i Navarra.
Quant a la seva manera de vida, la serp suau del sud és sobretot una serp terrestre i vellutada, que es troba en llocs de gran assolellament durant el dia. Com ja s'ha esmentat, aquesta serp té una vida oculta, buscant el seu aliment sovint en trams de roca i escletxes. Com a caçadors, les sargantanes són les preses més comunes de la serp suau meridional, però ocasionalment poden ser de cantonada, petites serps, algun micromamago (Apodemus, Pitymis...), podent també capturar insectes. I alguns autors consideren que els exemplars adults també poden tenir tendència al canibalisme si es troben exemplars més joves.
D'altra banda, la majoria dels petits depredadors són alhora preses, com és el cas de la serp suau del sud, en la qual es poden caçar i menjar diverses serps (Elaphe, Vipera...), ocells rapaços (Buteo, Circaetus, Hieraetus...) i mamífers (Els seus scrofa..).
Enfront d'altres serps es diu que es tracta d'una espècie lenta i relativament lenta, nedadora mediocre, i una subtil enlosadora (en parets de pedra semirotas i troncs inclinats d'escorça tosca). Se li ha unit un caràcter tímid i fugitiu, i a pesar que alguns autors han escrit que no té cap agressivitat, uns altres han opinat totalment contrari. Quant als exemplars observats per l'autor d'aquest article, cal assenyalar que aquests eren bastant agressius. En qualsevol cas, la mossegada de serp suau no suposa cap perill, ja que en tractar-se d'una serp tan petita i sense pestanyes apreciables, la seva mossegada a penes perfora la pell humana i, com ocorre amb la majoria de les espècies del nostre País, les serps llises tampoc són verinoses.
L'agressivitat de la serp suau del sud és major cap a maig. És en aquesta època quan se celebra el zel d'aquest rèptil. Pel que sembla, i igual que ocorre en altres rèptils, aquesta espècie pot ser ovípar o ovípar en funció de les característiques bioclimàtiques del lloc en el qual viu. La posada sol ser de 4-16 ous de 20-25 x 13-15 mm. de grandària, i normalment es produeix cap a juliol, amb edats compreses entre els 11 i 18 cm. de llarg, a la fi d'agost o principis de setembre.
Les serps llises, a més del verí, es valen d'altres eines per a apoderar-se, dominar i empassar les seves peces de caça. I és un espectacle terrible la tècnica de la serp suau en les labors de caça: res més veure la peça, la serp suau li ataca a tota velocitat, mossega per onsevulla i enrotlla immediatament el cos del presa amb nombrosos anells. A pesar que la peça és viva, l'hàbil caçador, sense descoratjar la “abraçada” aplicada a l'aliment, es busca a si mateix, amb la intenció de mossegar-se en ell i començar a empassar l'inútil. Després de mordear l'extrem de la caça gaja, el procés sol ser bastant ràpid i la serp, gràcies a la seva epidermi elàstic i al seu sistema de mordasses lliure, trigarà pocs minuts en ventrear una sargantana de gruix igual o major que ella. Feliç!
FITXA TÈCNICA Colobra sud suau Espècie: Coronella gironFamilia: colubriosOrden: escuadrosClase: rèptils |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
