Nas electrònic

Gurrutxaga, Antton

Elhuyar Hizkuntza Zerbitzuak

Perquè l'ordinador “vegi” i “escolti” ja han començat a trencar el camí. Sembla que ha arribat l'hora de l'olor i que hi ha uns primers sistemes electrònics per a “escoltar” l'olor. La tecnologia en aquest camp no ha fet més que començar a desenvolupar-se, per la qual cosa els resultats no són de moment estranys, però es pot dir que comencem a introduir-nos en el món de l'olor.

En l'actualitat l'única manera de detectar les olors són els “nassos” de les persones especialment formades en això, o la cromatografia gasosa. L'aromatització de la substància olorosa en un injector i el seu pas successiu per una columna cromatogràfica separen els components segons la seva composició química. A continuació, extraient cada component de la columna, s'ionitza mitjançant una flama, generant en un elèctrode un senyal elèctric proporcional al nombre d'ions generats.

Un cromatograma requereix almenys una hora de treball, sent fix en la majoria dels aparells del laboratori. Per tant, quan es necessita rapidesa i mobilitat, la cromatografia és poc eficaç.

Les variacions de tensió en la superfície d'un semiconductor provoquen una modulació en la freqüència dels raigs de llum. Aquests canvis de freqüència es fan aparèixer com a imatges en color. D'aquesta forma es pot "veure" l'amoníac (1), l'hidrogen (2) o l'etanol (3).

La novetat més destacable en aquest camp són els sensors d'olor. Els primers treballs s'han dut a terme al Japó amb l'objectiu de solucionar alguns problemes de contaminació. La tècnica utilitzada consisteix a modificar la conductivitat elèctrica d'un sensor de semiconductor en aspirar un gas ambienti. D'aquesta manera, es pot detectar la concentració d'òxid de carboni (IV) emès pels vehicles o les emissions industrials de gasos de clor, sofre, etc. Es detecta bruscament i l'absorció és reversible, ja que en estar el sensor a 330 °C, el semiconductor absorbeix les molècules durant un breu temps. A Tolosa s'ha iniciat la recerca per a aplicar el mateix tipus de sensor japonès a la indústria alimentària.

El major problema d'aquests sensors, no obstant això, és que els components són inseparables, ja que la variació de la conductivitat del semiconductor sembla no dependre de la mena de substància que s'absorbeix, sinó de la seva quantitat. A Suècia, en l'Institut Tecnològic de Linkoping, s'ha abordat aquest problema de resolució, i sembla que mitjançant sensors de diferents metalls semiconductors es podrà detectar a diferents famílies de molècules, i que el conjunt d'informació subministrada pels semiconductors formarà un document d'identitat de cada olor.

Els investigadors de Linkoping afirmen que una matriu de seixanta sensors podrà detectar olors complexes. A més, es pot fer veure la petjada deixada per les molècules aspirades: quan la superfície dels semiconductors s'escombra amb una llum de freqüència determinada, la variació de la tensió elèctrica produeix un canvi en la freqüència dels raigs de llum que poden aparèixer en forma d'imatges en color.

Tot això està en fase d'experimentació, són només els primers passos i encara queda molta feina per fer que tota la informació que aporta una olor es pugui processar automàticament.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila