Malalties de la migdiada
A què diem migdiada?
La paraula migdiada, i així es diu la mandra i el temps de somni després dels menjars, és originàriament llatí, sembla provenir de la sisena hora dels romans (“sisena”). He trobat en els diccionaris les paraules BIAGO, BIAO, però crec que difícilment llevaran el lloc que va guanyar durant anys al préstec.
La migdiada ha estat considerada des de sempre com un costum i un invent espanyol; per a poder unir-se a països més desenvolupats és necessari oblidar-se o descartar-se. Però, encara que s'ha cregut el contrari, la migdiada no és un mer signe d'infortuni, ni es pot associar simplement a molts menjars. Diversos estudis realitzats amb l'objectiu d'analitzar els ritmes biològics del somni i la mirada han demostrat que el cos humà té una tendència natural a suportar aquests períodes de somni en les primeres hores de la tarda.
Informant de les recerques
La necessitat de la migdiada o el “somni” del cos es va demostrar per primera vegada en 1986, quan el professor Scott Campbell de l'Institut de Fisiologia Circadiari de Boston i els investigadors de somni de l'Institut Max Planck de Munic van demostrar que la migdiada està relacionada amb les temporades biològiques.
El millor moment per a la migdiada comença entre vuit i dotze hores després del somni nocturn. Per tant, la persona que es fica al llit a les 12 de la nit i s'aixeca a les 7 del matí sentirà la necessitat de dormir cap a les 4 de la tarda.
Però les recerques dels últims anys han demostrat que dormir havent dinat té unes característiques terapèutiques immillorables, ja que a més de millorar la digestió, també ajuda a prevenir l'infart. La siestita de mitja hora diària redueix en un 30% la probabilitat de patir malalties coronàries. I per què? Amb aquest descans es redueix la despesa cardíaca i la tensió arterial.
La migdiada, per part seva, és un antídot contra l'estrès i els nervis que provoquen o provoquen les societats desenvolupades, i una mesura per a mantenir l'equilibri psicològic al punt de partida, sobretot per a persones amb horaris de treball forts. Els científics coincideixen que després de la migdiada el cervell funciona millor, que l'agilitat mental és major, que els reflexos creixen i l'humor també millora.
Els beneficis de la migdiada es perden si és massa llarg. Perquè tingui efectes beneficiosos per al cos i no confongui el somni nocturn, la migdiada hauria d'estar entre 30 i 90 minuts, segons ha subratllat el doctor Broughton, professor de neurologia de la Universitat d'Ottawa.
Les persones de més de 65 anys són les més segues. I gràcies a aquests descansos de la tarda, aproximadament la meitat dels jubilats aconsegueix dormir més de vuit hores al dia.
Segons les comunitats autònomes, els catalans són els que menys pernocten en tota Espanya, mentre que els bascos som els més lotones segons les dades de l'últim Congrés Nacional de Neurofisiologia Clínica.
A més de tot l'anterior, en l'actualitat la migdiada es considera rendible. Els que gaudeixen i practiquen aquest costum no són mandrosos ni inútils. I l'exemple més clar el podem veure en la zona del Japó, una societat tan laboriosa com és la que recomana realitzar una migdiada per a un millor rendiment en el treball. De fet, diverses empreses europees i japoneses han habilitat oficines especials per als seus empleats, perquè puguin fer petites broquetes de dormir, després de comprovar que després d'una d'elles la productivitat augmenta un 20%.
El major enemic de la Migdiada, no obstant això, és el progrés. A mesura que el poble s'industrialitza, els seus habitants van renunciant gradualment a aquest costum, ja que els horaris de la tarda es reparteixen i organitzen d'una altra manera. A Espanya, per exemple, només un 10% de la població practica aquest hàbit saludable.
El primer ministre de Gran Bretanya, Winston Churchill, va trencar innombrables conviccions sobre la migdiada, en confessar que en la Segona Guerra Mundial es produïa la migdiada cada dia per a “reposar forces”.
Per part seva, Salvador Dalí obligava als convidats que es reunien a la seva casa, a més de realitzar la migdiada, a retornar a descansar havent dinat. Aquest artista català, per part seva, feia la migdiada més curta, ja que en finalitzar el cafè s'adormia en la taula amb l'arqueta a la mà fins que queia sobre el plat. Llavors, el soroll li indicava que havia dormit prou.
L'últim espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, Camilo José Cela, és també un simpatitzant enderrocat. I diu que és aficionat a les migdiades clàssiques perquè fa “pijama, padrí, amb urinaris”.
Migdiada ha perdut la seva fama i la seva mala fama. Ben fet (és a dir, mai superior a hora i mitja), relaxa, descansa i redueix el risc d'infart.
Napoleó Bonaparte, Thomas Alba Edison, Victor Hugo, Benjamin Franklin, Margaret Thatcher, George Bush, Jacques Chirac, ... i altres personalitats són alguns dels personatges que componen el llistat dels siestantes. Com a curiositat, en els Jocs Olímpics de Barcelona l'atleta Fermin Cacho va fer una siestita abans de córrer els 1.500 metres... i es pot dir que va guanyar la medalla d'or.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
