Gestió del cabirol
Perquè la caça contribueixi a la conservació i al desenvolupament de totes les poblacions és imprescindible una bona gestió. I què és la gestió? Es tracta d'un conjunt d'actuacions encaminades a incrementar el rendiment assolible d'una població, basant-se en dos eixos per a la seva idoneïtat:
- Dinàmica de la població: la política de caça ha d'anar dirigida a corregir els desequilibris de l'estructura poblacional.
- Capacitat de càrrega del mitjà. Control de la població admissible per a cada hàbitat concret.
Sens dubte, per a poder gestionar-ho és necessari conèixer el que hi ha i conèixer l'estat de la població de cabirol local. Per a això, es pot utilitzar la informació obtinguda durant les batudes, juntament amb la informació de l'animal i restes observades en la muntanya. D'altra banda, és convenient que l'àmbit que es pretén gestionar sigui superior a 500 hectàrees, ja que en zones més petites la pròpia mobilitat dels animals impedeix conèixer adequadament la grandària i estructura de la població. A més, per a poder dir si hi ha molts o pocs animals en la zona que ens ocupa, hem de comparar les nostres creences amb les densitats teòriques de cabirol. Segons alguns estudis, en una àrea de 100 hectàrees de bosc caducifoli i ric, poden existir entre 10 i 20 cabirols, però en una zona pobra de coníferes de la mateixa grandària, només 2-5 exemplars.
Quant a la quantitat cazable en un any, cal tenir en compte que la població no ha de superar la capacitat de càrrega del mitjà si no es desitja que es produeixi un mal a l'hàbitat. Cal intentar mantenir el nombre d'animals en funció del que pugui donar la màxima producció (normalment menys del que pot tenir un determinat hàbitat, ja que la densitat excessiva genera problemes de salut). No hem d'oblidar que el propi hàbitat pot ser gestionat per a millorar les seves poblacions.
Entre les accions recomanades destaquen la neteja de fonts i pous o el manteniment d'alguns matolls. A més, en una població estable, el nombre d'exemplars caçats ha de ser equivalent al creixement poblacional (25-30% en el nostre cas). A l'hora de retirar els animals, a més, s'ha d'eliminar el mateix nombre de mascles i femelles per a evitar desequilibris sexuals. Per a algú això pot resultar sorprenent, perquè les femelles no tenen banyes i no es consideren trofeus. Però quan només es cacen mascles, queden pocs mascles i moltes femelles, la qual cosa provoca problemes. Així mateix, és necessari eliminar als joves per a mantenir l'estructura pròpia de la població.
Els objectius de la gestió són:
- Aconseguir la potencialitat de l'entorn.
- Difondre comportaments basats en el respecte a l'espècie.
- Reduir la influència del caçador o furtivisme d'amagat.
- Impulsar nous sistemes de caça. Encara que normalment es caça en batudes, existeixen sistemes més adequats. El més adequat per a aconseguir poblacions equilibrades és l'espia, ja que el caçador i el guarda parteixen junts i es caça d'acord amb la planificació: caçant el mascle, la femella, la vella, la jove o qualsevol altre.
Coneixement de sexe i edat
Com s'ha comentat en les línies anteriors, per a una correcta gestió és necessari caçar determinats exemplars d'aquesta població. Per a això és necessari saber diferenciar entre sexe i edat, per la qual cosa a continuació es recullen algunes indicacions bàsiques:
El dimorfisme sexual d'aquesta espècie és evident, excepte en el cas dels mascles que tenen banyes al cap, que són massa petits o que romanen sense banyes. En el primer cas, els cabirols criatures presenten petites banyes a partir del 3er mes, per la qual cosa es distingeixen tots dos sexes per a poder observar-los des d'allí. Quant a l'època en la qual els mascles romanen sense banyes, podem observar en la taca blanca de la part nord per a diferenciar el mascle de la femella. El mascle té un dibuix blanc renaixentista posterior i la femella presenta aspecte cardíac, mentre que la femella presenta una mocheta de cabells blancs en la part inferior. En la majoria dels casos, l'observació de la taca posterior és un bon sistema per a conèixer el sexe.
A més d'aquestes característiques, també es pot detectar si és mascle o femella, com en la forma de l'animal (amb una façana més forta en els mascles), en la posició que adopta en orinar, etc.
En funció de l'edat, les cries nascudes en aquest any poden ser fàcilment separades fins als cinc mesos, ja que a més de ser de petita grandària, estan vestides de cuir amb taques blanques. A partir d'aquí les branques dels mascles ens ajudaran a diferenciar. Als 11-13 mesos tenen dos tascons a l'altura de les orelles. A l'any següent, els mascles de millor forma poden tenir branques de tres puntes que arribaran al màxim als cinc anys. L'aspecte general de l'animal pot contribuir a conèixer-lo tant, ja que els joves són més esvelts i a mesura que envelleixen semblen més lents. Amb l'animal a les seves mans es pot observar també la dentició.
A pesar que fins fa pocs anys no es pensava molt en els plans de caça, avui dia es constata que el control de totes les activitats de caça és imprescindible; en definitiva, d'això dependrà el futur d'aquest elegant animal.
En Iparralde porten més anys gestionant ungulats que en Hegoalde, i han detectat les seves conseqüències!
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
