Jaizkibel-Ulia: protecció a l'espera de la sortida
El terme manca és repetit una vegada i una altra pels científics que investiguen les mars basques. I aquesta manca és la falta de suport oficial. El Cantàbric oriental és una zona molt rica des del punt de vista de la biodiversitat i la biologia en general, i no està protegida.
Per això, OCEANA, organització internacional dedicada a la protecció de les mars, i el Col·legi Oficial de Biòlegs d'Euskadi (DOUE) estan proposant la creació d'un corredor ecològic. Amb aquesta denominació, formarien un corredor ecològic protegit en la costa de Donostia-Sant Sebastià a Biarritz, integrant-lo en la xarxa Natura 2000.
"De fet, un corredor ecològic és un corredor, una espècie de passadís, però en aquest cas és un passadís ecològic per als vius", afirma Enara Markos, biòloga de l'Associació Basca d'Izurde i Baleen, una de les expertes en l'estudi de la proposta del corredor. "Aquest és el sentit de la paraula. Uniria una zona protegida amb una altra". I en aquells territoris en els quals no existeixi zona protegida, el concepte de corredor pot tenir també un objectiu d'expansió geogràfica de la protecció oficial.
Corredor costaner
OCEANA i el DOUE proposen un corredor que cobreix la zona marítima situada enfront de la costa de Donostia-Sant Sebastià a Biarritz. Atès que la mar de Laburdi està ja protegit, s'hauria de protegir la zona marítima situada enfront de Jaizkibel i Ulia, i el corredor així format ocuparia un total de 37.000 hectàrees de superfície.
"Tanmateix, això no és més que una proposta; correspon a les institucions públiques fer més estudis i adaptar la proposta de zona", afirma el degà de l'EBEO Jon Ander Etxebarria. L'adaptació pot basar-se en el treball dels científics. "Al Sud tenim AZTI i al Nord IFREMER. Poden beneficiar-se del treball d'aquests centres de recerca marina".
Volen que el corredor tingui 5 o 6 milles nàutiques amples, 9 quilòmetres aproximadament. En principi, els Estats tenen competència en un àmbit de fins a 12 milles, però aquesta proposta abasta un àmbit més reduït. La raó és ser coherent amb la zona protegida fins a Lapurdi. L'àrea marina protegida que arriba fins a Hendaia és de 5 milles marines amples i la coherència biològica exigeix protegir una zona de la mateixa amplària. La proposta és ampliar l'espai protegit en Iparralde.
En la zona de Lapurdi s'ha treballat molt en la protecció de la mar, sobretot en els últims tres anys. Ja s'han protegit set zones marines. D'una banda, existeixen dues zones d'Especial Protecció per als Ocells: Badia d'Hondarribia i esculls de Biarritz. I altres cinc zones protegides en la costa de Lapurdi: Badia de Txingudi, penya-segats d'Abadia-Lohitzune, estuari del riu Urdazuri, penya-segats de Lohitzune a Biarritz i una zona d'expansió a la mar oberta. Units tots aquests espais, tota la costa de Lapurdi està protegida i integrada en la Xarxa Natura 2000.
L'objectiu de la Xarxa Natura 2000 va ser la creació de corredors ecològics. Va ser creada per la Unió Europea el 21 de maig de 1992 mitjançant la Directiva d'Hàbitats Naturals. En ell es detallen les característiques i requisits que ha de complir un espai natural per a la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000. I des de la seva entrada en vigor van començar a denominar-se corredors entre zones ja protegides. Però no a la mateixa velocitat a tot arreu. La Xarxa Natura 2000 s'està desenvolupant ràpidament per a les zones terrestres, però amb les zones marítimes és molt més lenta.
"Ara la Unió Europea està fent molta força per a formar una xarxa en la mar", afirma Marcos. "A França ja s'han creat espais protegits en la mar, així com passos que els uneixen, però a Espanya encara hi ha un gran buit. Per aquest motiu la proposta vingui ara, d'una banda és una proposta de creació d'un espai marí protegit i, per un altre, té com a objectiu integrar-ho en aquesta xarxa Natura 2000".
No obstant això, la costa atlàntica europea està en gran manera constituïda. Des del Bàltic, protegit fins a Hendaia, existeix un gran buit en la Península Ibèrica. Aquesta és la manca a la qual es refereixen els experts. I en adonar-se d'aquesta manca sorgeix la idea de la proposta del corredor.
Origen
Des de diferents llocs va arribar una resposta a la manca. D'una banda, el Govern Basc a través d'AZTI va començar a analitzar una solució. Van començar a fer alguns passos. En la Comunitat Autònoma del País Basc hi havia 52 zones terrestres integrades en la xarxa i cap en la mar. Per això, l'objectiu de l'estudi era determinar quin tipus de zones marines es podien denominar en el Cantàbric oriental.
D'altra banda, l'organització OCEANA també es va apropiar de la manca peninsular i va monitorar la mar des de Coru fins a Hondarribia en 2008, amb l'ajuda del Ministeri de Medi Ambient.
La suma de les anàlisis i les fortaleses va donar lloc a un gran nombre de propostes, que inclouen una zona en Gij nen, altres tres a Galícia i unes altres a Cantàbria.
Al País Basc, una opció era la costa de Jaizkibel i Ulía, la de Getaria i la d'Ogo o zona (en Txingudi) i el canó de Capbreton. No eren les úniques opcions, en total es van analitzar 15 zones, però van quedar aquestes quatre.
"Això no està tancat", diu Etxebarria, degà de l'EBEO. "En mar oberta, siguin cetacis, espècies pelàgiques o hàbitats altament amenaçats situats a mil o dos mil metres del fons marí, serà necessari protegir moltes altres àrees. Ara tenim forces en Jaizkibel-Ulia, però per descomptat que a poc a poc caldrà anar proposant als altres."
Una vegada presa la decisió, van començar a treballar. Dues institucions, OCEANA i DOUE, han liderat la proposta, però de l'una o l'altra manera han treballat moltes altres organitzacions i grups de científics. Per a la definició del projecte es van recollir dades de nombroses recerques marines.
D'una banda, per a aquesta proposta s'han utilitzat les dades de les recerques realitzades pels organismes oficials AZTI i IFREMER. D'altra banda, són nombroses les entitats especialitzades que han realitzat aportacions en els seus respectius àmbits. L'organització guipuscoana INSUB ha investigat el fons marí, principalment invertebrats i algues. L'associació EIBE Euskal Izurde eta Baleen ha donat dades sobre les poblacions de cetacis. L'Institut Espa ol d'Oceanografia també ha realitzat recerques. Per tant, OCEANA i el DOUE han recopilat dades de recerques realitzades durant anys en la mar basca.
El criteri ha estat l'anàlisi dels paràmetres de la biodiversitat, considerant la geologia, la sedimentació i la dinàmica litoral, les variables físic-químiques, la climatologia, etc., on s'observen unes condicions biològiques específiques. "Per això, el nivell de biodiversitat existent permet ser un dels principals corredors marítims a nivell europeu", explica Etxebarria. "La zona de Jaizkibel-Ulia és molt més rica que la de Deba-Zumaia o la de Lapurdi".
A més, des de l'any 2008, s'han realitzat estudis específics per a la proposta, a través de robots submarins i bussejadors, per a confirmar la presència de diferents espècies, realitzant les últimes recerques a l'estiu de 2010. També s'ha realitzat una gran cerca bibliogràfica que ha reunit en un únic document la informació ja dispersa. D'aquesta manera, han elaborat la major informació científica possible per a fonamentar la proposta.
Una de les causes és la geologia de la zona, formada per areniscas amb erosió i sedimentació especial. La presència de nínxols ecològics singulars, així com de paleocanales erosionats han donat lloc a nombrosos biòtops com les coves submarines.
"Això suposa un major desenvolupament de les algues que en altres zones, donant lloc a condicions biològiques; major desenvolupament d'invertebrats i fitoplàncton, major presència de peixos pelàgics, més cetacis i més ocells", afirma Etxebarria. "A això cal afegir que, en estar al costat de Txingudi, tots els ocells marins del paleàrtic passen per aquí, és a dir, les del nord d'Euràsia i Àfrica". Per aquest motiu sigui un punt de concentració de la biodiversitat l'àrea de Jaizkibel-Ulia.
La proposta, en principi, es planteja com una prolongació de les àrees protegides en terra; les muntanyes Ulia i Jaizkibel estan protegits per un LLIC. "Això té una lògica biològica", diu Marcos. "Sembla que les zones aquàtiques i terrestres estan dividides, però estan molt relacionades. Els processos biològics que es donen en un d'ells influeixen directament en l'altre".
Via administrativa
S'ha realitzat l'estudi previ a la presentació de la proposta, s'han recollit les dades, s'ha definit l'àrea del corredor i ara la proposta està en l'administració.
La competència està a Madrid, en el Ministeri de Medi Ambient. Per deferència administrativa o política, s'ha elaborat conjuntament amb el Govern Basc, presentant conjuntament el projecte.
No és l'únic cas. Per exemple, la Naturalesa 2000 terrenal (Bardenas, Bértiz, Urbasa o Gorbeia) ha estat presentada juntament amb el Govern Basc, qui el fa arribar al Ministeri i posteriorment el presenta conjuntament a Brussel·les. Però la competència administrativa pròpia correspon als Estats, és a dir, al Ministeri de Medi Ambient espanyol. Més encara en la mar, les competències marítimes són d'àmbit estatal.
Mentre la proposta del corredor està fent la via administrativa, "nosaltres no hem parat", diu Etxebarria. "Estem treballant a Brussel·les, Madrid i Vitòria. També a través d'OCEANA, en OSPA (amb membres del conveni Oslo-París que gestiona l'Atlàntic nord-oriental). Estratègicament, ara és el moment més important per al Pla Director del Moll Exterior de Pasaia, però a més estem treballant en la via administrativa de la proposta. En aquest moment també estem celebrant reunions amb les autoritats administratives i agents de Lapurdi per a donar a conèixer la proposta".
Port exterior de Pasaia
Cal no oblidar un dels majors problemes que ha de superar la proposta del corredor: Proposta del port exterior de Pasaia.
"Si fessin port exterior, la nostra proposta quedaria al marge i no tindria sentit", diu Etxebarria. Per a ells, el corredor ecològic és incompatible amb el port exterior. Etxebarria dóna força a aquesta paraula. "En les nostres al·legacions utilitzem el concepte d'incompatibilitat. Sobre la base del raonament biològic, legal i procedimental, la nostra conclusió és que existeix incompatibilitat entre tots dos".
Totes les entitats que han treballat en la proposta del corredor van presentar a principis de desembre al·legacions al projecte del port. "Nosaltres (DOUE) acabem de presentar al·legacions. OCEANA també. I EIBE i altres associacions, grups polítics, sindicats, ecologistes, muntanyencs, etc. El nostre àmbit és la ciència, però com és una amenaça per a la nostra proposta científica [port exterior] hem presentat aquesta proposta, les nostres al·legacions i la nostra alternativa", afirma Etxebarria.
L'al·legació sol·licita que s'adoptin mesures correctores per a les emissions a l'atmosfera, pols, descàrregues, vibracions, trànsit, etc. sobre la base del medi ambient.
OCEANA, EBEO i altres institucions estan a l'espera d'això. Han de respondre les al·legacions. Posteriorment, hauran d'elaborar una memòria ambiental amb les respostes a les al·legacions, amb l'ordenat pel Ministeri de Medi Ambient i amb les aportacions del Ministeri de Foment. Posteriorment, el Ministeri de Medi Ambient elaborarà una declaració d'impacte ambiental denominada DIES. Amb aquesta valoració es decidirà si s'abordarà o no el projecte de Port Exterior de Pasaia. "Allí es resoldrà el sí o el no", diu Etxebarria.
Això obrirà o tancarà el camí al corredor i, de moment, al desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 en la costa guipuscoana.
Les fotografies d'aquest article, excepte les de cetacis, són imatges obtingudes durant els naufragis realitzats per OCEANA. Els hem publicat amb la seva autorització per a il·lustrar aquest article.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
