Mapes: món segons un
Encara que a alguns no els agrada, el mapa de Mercator és el més conegut i utilitzat. Així ho corrobora Raúl Ibáñez Torres. Ibáñez és doctor en Matemàtiques, professor de Geometria i Topologia en la UPV i autor de diversos llibres, entre ells el del llibre “Somni del mapa perfecte”.
Segons Ibáñez, és impossible fer el mapa perfecte del món, ja que no hi ha manera de representar una esfera en un pla. “Leonhard Euler va demostrar aquesta incapacitat en 1775, per la qual cosa probablement se sospitava abans. En qualsevol cas, des de llavors sabem que tots els mapes són defectuosos”.
Per això, Ibáñez ha explicat que els mapes es realitzen amb objectius concrets: “Busquen bàsicament que els mapes més utilitzats siguin fidels a una de les següents coses: superfícies, distàncies més curtes o angles, és a dir, orientació. I és que és impossible fer un mapa que guardi aquestes característiques alhora”.
Mercator va crear el seu mapa per a la navegació en 1569. I per a això, Ibáñez ha destacat que és realment pràctic: “Per què? Perquè els loxódromos, és a dir, les corbes d'orientació constant, perquè són línies rectes. I això era molt útil quan només tenien compassos orientatius i brúixoles, ja que no podien estar calculant constantment l'orientació”.
Aquesta és, per tant, la clau de l'èxit del mapa de Mercator: que és realment útil per a la navegació. Per això s'ha estès tant. No obstant això, també planteja problemes: “Els països de Groenlàndia i de l'Hemisferi Nord apareixen desfigurats i Europa apareix com el centre del món, per la qual cosa alguns l'han criticat durament”, ha assenyalat Ibáñez.
Però hi ha altres mapes com els que guarden superfícies. Ibáñez posa com a exemple el de Lambert: “XVIII. En el segle XVIII Lambert elabora un mapa isoareal, és a dir, fidel a la superfície. Mostra la distància real entre dos punts i és molt interessant per a quan cal explicar la superfície real, però no guarda els angles ni la geodesica”. A més, les formes, angles i distàncies es distorsionen poc prop de l'equador, però a mesura que s'acosten als Pols la distorsió augmenta.
Quin objectiu, quin mapa
A partir d'aquest segle han sorgit nombrosos mapes, centenars segons Ibáñez. “S'han dissenyat diversos tipus: còniques, cilíndriques... I alguns són geomètrics, perquè són projeccions geomètriques, i uns altres són matemàtics, és a dir, són simples fórmules. Tot val per a una bona descripció”.
Així les coses, Ibáñez ha recordat que s'utilitza tant un mapa com un altre per a què: “Imagina't que vols explicar en un mapa les religions, llengües o qüestions geològiques del món. En aquest cas, l'ideal és utilitzar un mapa isoareal perquè la mesura dels territoris que apareixen sigui fidel a la superfície real. Al costat d'això, convindrà tenir la menor distorsió possible quant al seu aspecte, de manera que puguin aparèixer fàcilment recognoscibles pel territori. Per tant, necessitaràs un mapa amb aquestes característiques”.
En altres casos seran necessaris mapes d'altres característiques: “L'ideal per a navegar és utilitzar un mapa amb angles com el de Mercator. D'altra banda, si necessites saber quina és la distància més curta entre dos punts, per exemple, per a introduir canonades o altres infraestructures, llavors ens convé un mapa equidistant. Hi ha un altre exemple, lleig però veritable, i és la necessitat de saber on caurà i tirar un míssil, per a això també s'utilitza un mapa equidistant”.
Afegeix que les projeccions transversals de Mercator són molt utilitzades. Són utilitzats per avions i satèl·lits, entre altres, perquè les rutes apareixen en línia recta.
Ibáñez aclareix que quan es necessita la representació d'un petit espai també s'utilitza una projecció transversal de Mercator, la projecció UTM. “UTM significa Universal Transverse Mercator, molt utilitzat des d'un territori com Bizkaia per a zones més petites. D'una banda, és molt fidel a les seves formes en un nivell baix. D'altra banda, la UTM està adaptada a determinats meridians, la qual cosa permet triar la projecció en funció del meridià que passi pel lloc desitjat. Per això, és ideal per a realitzar mapes locals, com els de les muntanyes d'un territori”.
Comenta que en Google també s'utilitza el mapa de Mercator. “Perquè en fer zoom els llocs no es distorsionen. Per tant, és cert que la projecció de Mercator no és adequada per a representar a tothom, encara que per a això s'utilitza molt i apareix en moltes escoles i llibres. Però és ideal per a altres usos.”
No obstant això, pot donar-se el cas que un mapa no conservi cap dels trets principals que s'han esmentat i, no obstant això, sigui útil. Segons Ibáñez, aquest és el do dels mapes que utilitza National Geographic. Una d'elles és la projecció de Winkle-Tripel. De fet, Winkle-Tripel va substituir al que fins llavors usaven, la projecció de Robinson, en 1998, i es va convertir en el mapa bàsic de National Geographic. Després d'això, moltes altres associacions i entitats també ho han fet.
Dades sobre mapa d'Euskal Herria
Un dels usos més habituals dels mapes en el dia a dia és el de mostrar dades socioeconòmiques. Al País Basc, el portal Euskalgeo, creat per l'Observatori Gaindegia, és l'encarregat d'elaborar i oferir la informació espacial del territori, sent el seu responsable Mikel Aiestaran Olano, enginyer superior de Cartografia i Geodèsia.
En paraules d'Aiestaran, “el concepte clàssic del mapa està superat per diferents aspectes i Euskal Herria també ha de venir a aquest nou concepte”. Explica que el mapa aporta imatges de la realitat geogràfica amb la suma de molta informació: “Aquesta geografia pot ser tant física com econòmica, política... La novetat és que en l'actualitat aquests elements puguin ser utilitzats per a l'anàlisi. Per a prendre decisions en diferents àmbits, hauria de ser habitual analitzar la realitat, realitzant operacions complexes en temps real i obtenint representacions gràfiques”.
Diu que el desenvolupament va molt ràpid des del punt de vista tecnològic, “però en el cas d'Euskal Herria tenim dos problemes: d'una banda, que la informació estadística estigui dividida en tres administracions i, per un altre, que falti una infraestructura espacial digital que abasti el conjunt del País Basc. Gaindegia fa tots dos treballs i els ofereix a l'usuari seguint els criteris recollits en el reglament INSPIRI de la Unió Europea”.
I és que, per a Aiestaran, les dades espacials són fonamentals per a aconseguir el coneixement que requereix el desenvolupament de tota societat. Així, el primer treball és unificar la cartografia del País Basc. “A França i a Espanya s'utilitzen diferents projeccions, i per a unir-les necessitem treballar la informació”, ha afirmat.
Una vegada creada la base, reflecteixen les dades socioeconòmiques. Segons Aiestaran, això permet realitzar una anàlisi de la situació a Euskal Herria: “Gràcies a aquests mapes es veu en un cop d'ull que la realitat pirinenca i la de l'esquerra de Bilbao són radicalment diferents entre si”.
Cal destacar que tot el treball que realitzen el construeixen sobre programari lliure i el posen a l'abast de tots. “Gaindegia vol oferir a la societat eines perquè realitzi les seves anàlisis de la manera que vulgui”.
Aiestaran ha assenyalat que Euskalgeo vol ser la infraestructura de totes les dades espacials d'Euskal Herria. Així, entre altres coses, quan el grup de Ciències Naturals de la UEU Euskalnatura va crear la cartografia de les unitats paisatgístiques, Euskalgeo la va incorporar a la seva base de dades.
D'altra banda, explica que segons les dades que donen, les representacions són de l'una o l'altra manera: “Les dades poden ser puntuals, lineals o poligonals. Aquestes apareixen de manera discreta en superfície, per exemple dins de cada municipi. Així són les taxes d'atur o fecunditat. Les dades contínues, per part seva, no poden expressar-se mitjançant punts, línies o polígons, són continus en tot el territori i un exemple d'això és la contaminació de l'aire”.
A més, igual que han d'adaptar la projecció, han d'adaptar les dades, ja que l'Institut d'Estadística espanyol i el francès no sempre expressen les dades de la mateixa manera. Per exemple, els criteris de càlcul de la taxa d'atur són diferents en tots dos casos. Com a mostra d'això, Aiestaran esmenta una curiositat: A França donen la dada de població amb deu.
Després de la posada en comú, es procedeix a la seva caracterització territorial. Segons Aiestaran, això ajuda molt a prendre decisions de manera objectiva. “Per exemple, el mapa de l'edat de la població pot ser molt útil per a decidir on construir una guarderia o una residència d'ancians”.
La manera d'expressar-se també és variada. Per exemple, les diferents qualitats o quantitats d'un factor poden mostrar-se a través de colors, com es fa en les eleccions per a mostrar quin partit s'ha imposat en cada territori, o utilitzar gradients de color...
Ara ha avançat que en Aiestaran també s'han començat a fer mapes tridimensionals, i també els que tenen una superfície distorsionada segons la dada. “Aquí entrem en l'apartat d'infografies. Faciliten la interpretació de les dades i la gent ha après a interpretar mapes. En això ha influït molt la generalització de Google lemaps, que abans només usava gent que necessitava mapes, però que ara qualsevol els observa i els utilitza”.
Mapa de Dymaxion
Entre tants mapes, no serà fàcil triar un. No obstant això, Ibáñez té una que li agrada especialment, el mapa de Dymaxion: “Dissenyat per Richar Buckminster Fuller, mostra la distància més curta entre dos punts, la qual cosa no em sembla tan significatiu. A mi el que més m'agrada és que trenca la representació tradicional del nord i del sud. A més, gairebé tots els territoris apareixen units, com una gran illa, i la mar apareix al seu voltant. Per això m'agrada perquè tots els territoris estan connectats i canvia totalment la visió que estem acostumats”.
No obstant això, el mapa de Peters no li sembla gens innovador: “De fet, aquest mapa ja existia un segle abans, continua sent rectangular, el meridià central continua passant per Europa, les superfícies estan completament distorsionades... No va canviar moltes coses”.
El mapa Dymaxion, no obstant això, té un problema, segons Ibáñez: “És tan trencador, no s'ha estès molt. Això ocorre amb molts invents de Buckminster Fuller, que a la gent del seu temps li semblava massa revolucionària”. No obstant això, altres projeccions, com les de Winkle-Tripelena i Goodde, també li semblen apropiades, i diuen que avui dia són bastanta conegudes. “Ambdues són arrodonides i bastant fidels a la superfície”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
