Analitzant la qualitat del sòl

En el número anterior parlem molt de la contaminació generada per la producció de lindane. A petició de molts de vosaltres, aquesta vegada ens hem dirigit a preguntar-nos què és la caracterització del sòl i com es realitza. És a dir, que ens expliquin com es troben les primeres petjades de la contaminació. Per a conèixer-ho, ens hem acostat a l'equip que sovint fa aquestes tasques: A l'empresa Gaiker, situada al Parc Tecnològic de Zamudio. Més concretament a Txomin Bargos. Esperem que serveixi per a satisfer la curiositat.

L'activitat industrial, directament relacionada amb el desenvolupament de la nostra economia en el passat immediat, no va mostrar gran preocupació pel medi ambient. En alguns casos es pot dir que va actuar de manera negligent. Aquesta situació ens porta a trobar a tot arreu una gran quantitat de contaminants emesos al mitjà i especialment al sòl. Així les coses, avui dia és imprescindible desenvolupar projectes de recerca costosos.

Els objectius dels projectes són múltiples i variats: estudiar fins a quin punt la contaminació pot afectar el nostre entorn, caracteritzar els contaminants, etc. I és que si volem saber quin tipus d'ús futur tindrà el sòl, hem de conèixer amb detall totes les característiques que s'han esmentat, que suposaran la recuperació o la pèrdua definitiva del sòl.

Per a la realització de l'estudi de qualitat del sòl es tenen en compte els punts que el Govern Basc, a través de la seva Societat Pública Ihobe, determina el projecte denominat “Pla Director de Protecció del Sòl”. Sobre la base d'aquestes consideracions es fan els passos bàsics que s'exposen a continuació a l'hora d'analitzar la qualitat del sòl.

Identificació d'emplaçaments potencialment contaminats

La realització de treballs de recerca coneguts com a Inventari de sòls potencialment contaminats ens facilita molt el camí. De fet, per a poder conèixer si les característiques físiques químiques originals del sòl han canviat i en quina mesura han canviat, es tracta d'una eina imprescindible i, per tant, és el primer pas per a detectar la contaminació.

Recollida d'informació

Encara que els tipus de contaminants que es poden trobar en el sòl són molt variats, en la pràctica es poden dividir en set grans grups i així ho fem en Gaiker.

Aquest segon pas consisteix a recopilar tota la informació necessària per a comprendre la situació actual. La metodologia a seguir és la realització d'un estudi detallat de l'entorn: treball de documentació, visites directes, estudi històric, etc. La recollida d'informació es realitza abans de la posada en marxa de l'estudi químic del sòl o de la campanya de mostreig. De fet, permet conèixer per endavant la viabilitat econòmica de projectes de recerca costosos. Una vegada realitzat un estudi històric, podem conèixer, per exemple, la potencialitat del sòl i, en alguns casos, alguns dels programes que es consideraven necessaris no poden dur-se a terme amb el consegüent estalvi econòmic.

Recerca local

Quan les dades obtingudes en fases anteriors confirmen que el sòl analitzat està contaminat, se sol iniciar una recerca local. Aquest és el moment més important per a l'anàlisi de la qualitat del sòl i la fase que més recursos humans i materials requereix.

El punt de partida de l'estudi ha de ser molt clar. Inútilment partiríem treballant entre centenars de paràmetres i/o àrees d'estudi si no es defineix per endavant què hem d'investigar i com ho farem. Com ja s'ha comentat, hi ha molts recursos en joc i el seu ús incorrecte o correcte dependrà en gran manera de la transparència de l'estudi.

Encara que els tipus de contaminants que es poden trobar en el sòl són molt variats, en la pràctica poden dividir-se en set grans grups i així ho fem en Gaiker: metalls, compostos inorgànics, compostos aromàtics volàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics, hidrocarburs clorats, pesticides i altres.

La correcta classificació i caracterització d'aquests set grups de contaminants es basa en la importància dels recursos materials i en la necessitat de disposar d'un laboratori equipat amb equips d'alt nivell i, per descomptat, en l'acompliment de les funcions d'un equip de treball format per tècnics qualificats.

Quant als sòls contaminats pels residus d'HCH que es generen en la producció de lindane, la tècnica més utilitzada és la Cromatografia de Gas d'Alta Definició (HRGG). A pesar que els components d'aquesta tècnica poden ser molt nombrosos, dos són bàsicament els mètodes analítics molt precisos per a la quantificació de compostos halogenats, el Detector de Detecció d'Electrons (ECD) i el Detector de Massa Selectiu (MS) que permet la correcta identificació del contaminant.

Anàlisi i valoració de dades

A l'hora d'analitzar els resultats obtinguts en fases anteriors s'utilitzen els valors que el Pla Director del Govern Basc estableix. Així, les dades obtingudes es divideixen en tres nivells.

Valor A o nivell de referència: si s'obtenen resultats superiors a aquest valor es confirma que el sòl està contaminat.

Valor B o límit inferior del nivell d'acceptabilitat del risc: si els resultats obtinguts superen aquest valor, es pot afirmar que porta associat un nivell de risc no acceptable.

Nivell màxim de risc C o acceptable: quan els resultats superin aquest límit, s'assumeix que la contaminació del sòl pot danyar la salut humana i el funcionament dels ecosistemes. Això implica la posada en marxa de projectes de recuperació del sòl.

Anàlisi de riscos

En aquesta última fase s'analitzen els riscos potencials i reals derivats de l'alteració de les característiques del sòl. De fet, tractem de predir l'impacte de la nova situació en les actuacions bàsiques. Així, a causa dels riscos definits, en la salut humana, en el funcionament dels diferents ecosistemes, en la dispersió de contaminants o en els usos habituals del sòl (agrícola, forestal, edificatori, etc.) s'analitzen possibles disfuncions.

Què ocorre amb les terres contaminades pels residus d'HCH?

Avui podem dir que som capaços de “destruir tecnològicament” l'HCH pur. Els residus d'unes 5.000 tones que es troben en aquesta situació ja són tractats amb la tècnica BCD (Base Catalyzed Decomposition). No obstant això, per a aquells casos en els quals aquests residus estan barrejats amb terres o altres residus, el grau de desenvolupament és molt diferent. En aquesta situació es troben al voltant d'un milió de m 3 distribuïts en unes 30 àrees (la majoria en Bizkaia) i de moment no existeix una tecnologia fiable que permeti la destrucció total del residu.

Per a no hipotecar el futur d'aquestes zones, el criteri que s'està imposant en l'actualitat és el de confinar les terres contaminades en els dipòsits de seguretat. Referent a això, ens limitaríem a recordar les dades aportades en el número anterior.

Si bé aquesta solució és adequada, cal no oblidar el seu caràcter provisional, per la qual cosa caldrà posar l'accent principalment en la posada en marxa de tecnologies de pretractament, és a dir, de separació de residus i terres. Per a mesurar l'èxit d'aquest esforç cal tenir en compte dos aspectes: d'una banda, la separació del residu permetria el seu tractament i eliminació mitjançant la tècnica BCD i per un altre, garantint la completa neteja del sòl contaminat, retornaria a l'ús original.

El compliment d'aquests dos objectius és la recerca estratègica que s'està duent a terme dins del programa PGTI-95 finançat per la SPRI. Dues empreses privades (BCD Process i Geyser-Hpc), la Societat Pública Ihobe i el Centre de Recerca Gaiker col·laboren per a resoldre definitivament aquest greu problema.

L'objectiu del projecte és analitzar la viabilitat d'una nova tècnica de pre-tractament i separació. L'objectiu d'aquesta línia de recerca és la tècnica de demolició amb dissolvents i es considera que pot ser una solució adequada per a aquest problema específic que tenim en la Comunitat Autònoma del País Basc. En aquesta tasca s'està treballant almenys per part dels membres d'aquesta iniciativa, que es preveu pugui aplicar a l'any següent.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila