Competint amb la mar per a guanyar la terra
Se sap que fa temps gran part dels Països Baixos estaven coberts per l'aigua, o que moltes ciutats estan construïdes sobre deltes de marenys o grans rius, com Venècia.
Aquests pobles i ciutats es van situar en llocs estratègics, en ser llocs apropiats per a controlar o protegir el trànsit marítim. En altres casos, la limitació del pas de la mar es va deure al fet que els fèrtils terrenys de la desembocadura del riu eren especialment apreciats per a l'agricultura.
A Holanda, per exemple, es va dur a terme una ingent enginyeria per a l'assecat de terres. Es van utilitzar molins per a drenar la terra i bombar l'aigua als canals, canalitzant l'aigua pels canals i construint grans dics per a limitar l'entrada a la mar del Nord. De fet, en el nord hi ha dunes que dificulten l'entrada de la mar, però en les marees vives no resisteixen l'aigua.
El projecte va començar en l'Edat mitjana i en l'actualitat ja s'han guanyat 6.500 quilòmetres quadrats a la mar. Aquestes terres, anomenades polder, suposen el 15% de la superfície dels Països Baixos. Aquesta nova zona és la dotzena província d'Holanda des de 1986, denominada Flevoland.
Els Països Baixos són travessats per nombrosos rius i rierols. En realitat és un espai molt canviant. De fet, gran part de la terra es troba sota el nivell de la mar i, per tant, està directament afectada pels moviments de la mar i el vent. Però l'ésser humà cerca un mitjà estable, per això necessita dominar la costa i els aiguamolls.
Pressió poblacional
A mesura que augmenta la població, les fronteres urbanes s'han anat estenent, i com la major part de la població viu en la costa, sovint es menja la terra a la mar i a les platges. Construcció d'habitatges, àrees industrials o ampliació de ports.
A Barcelona, per exemple, la zona portuària és la part guanyada a la mar. En ell, a més de les infraestructures del port de mercaderies i del port esportiu, es troben espais d'esplai. L'emplaçament construït per al Fòrum 2004 era també de la mar. Els grups ecologistes van sol·licitar la paralització de les obres, argumentant que la costa de Barcelona està totalment alterada. Imagina't que totes les platges de Barcelona són artificials.
També a casa
En el mateix País Basc, encara que en menor mesura, existeixen ports construïts en terres retirades a la mar, com el de Bilbao. L'ampliació del port de Passatges també s'ha reservat a la mar. Amb una protecció intrínseca, l'ésser humà es va apropiar fa temps i a mesura que les infraestructures portuàries s'incrementen, la superfície coberta per l'aigua és cada vegada menor.
D'altra banda, hi ha poblacions construïdes sobre terrenys secs. Les obres dutes a terme a Sant Sebastià van modificar radicalment l'aspecte de la badia, i el mateix Bilbao ha crescut en terrenys de la desembocadura del Nervión. Naturalment, la frontera entre la mar i la terra canvia constantment i l'home, amb la finalitat de frenar aquests canvis, col·loca barreres de ciment.
Atreviment il·limitat
La curiositat es deu a la voluntat de guanyar la terra a costa de la mar. Les dues illes que s'estan construint a Dubai, per exemple. Aquestes illes, per descomptat, seran totalment artificials, i si la idea és sorprenent, no és menys l'aspecte que donaran a aquestes illes: les palmeres.
La costa dels Unió dels Emirats Àrabs ha estat modificada per l'home. En algunes zones predomina el ciment, i els edificis i carreteres donen forma a la costa. Per a l'any 2008 el paisatge de Dubai es veurà alterat encara més per la creença que per a llavors les dues illes en forma de palmeres estaran construïdes.
L'obra de construcció d'aquestes dues illes de luxe costarà mil dos-cents milions d'euros. Allí es projecten 60 hotels de luxe, 5.000 xalets i altres apartaments, parcs temàtics, restaurants, instal·lacions esportives, balnearis, etc.
Per a la construcció de les illes s'utilitzaran més de cent milions de metres cúbics de pedres i sorres, amb el que Dubai tindrà 120 quilòmetres més de costa.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
