Londres és un passaport biològic per a 2012
L'atleta portuguès Helder Ornelas no assistirà als Jocs Olímpics de Londres. En els jocs de Sydney va participar en la carrera de 5.000 metres i en els jocs de Pequín en la marató. Però no participarà en cap dels jocs de Londres; la Federació Portuguesa ha deixat quatre anys sense capacitat de competir perquè ha donat positiu en les anàlisis antidopatge. De fet, no han detectat substàncies prohibides en el cos i no han demostrat que ha utilitzat un altre procediment ni autoritzat. Però els experts creuen que s'ha dopat d'alguna manera.
La denúncia prové dels controls del passaport biològic. Les anàlisis realitzades entre desembre de 2009 i novembre de 2010 van permetre registrar els paràmetres sanguinis habituals d'Orneles. En les anàlisis de sang de maig de 2011 es van modificar aquests paràmetres, existien irregularitats i l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) va consultar a tres experts sobre el cas d'Ornelas. Els tres estaven d'acord: l'explicació més lògica per a les irregularitats és el dopatge. La IAAF va obrir un expedient a l'esportista i va recomanar a la Federació Portuguesa que li sancionés durant quatre anys. I la federació, seguint la recomanació, va castigar a l'esportista.
--> Anàlisi del metge esportiu Iñaki Arratibel sobre la lluita contra el dopatge.
Va ser el primer cas, però és possible que hi hagi molts més casos. Per exemple, un esportista pot tenir paràmetres més baixos o més alts de l'habitual en els jocs i ser sancionat. Així ho va voler destacar l'investigador del King's College David Cowan, responsable del laboratori d'anàlisi de jocs.
Els jocs de Londres seran, amb diferència, els Jocs Olímpics que tindran els controls més exigents fins al moment. Començaran el 27 de juliol i duraran 17 dies. Durant aquest període, un equip de 150 científics realitzarà el mateix número d'anàlisi que realitzen habitualment en un any: almenys 6.250 anàlisi d'orina i el 20% de sang dels esportistes. Allí, per descomptat, buscaran indicis de substàncies prohibides en la sang i orina dels esportistes i exploraran l'evolució del passaport biològic.
Sang, hormones i esteroides
La idea és explorar l'evolució d'un esportista analitzant tres perfils. D'una banda inclouen l'anàlisi hematològica de l'esportista, per un altre el dels esteroides i finalment l'endocrinològic. El primer analitzarà el número i estat dels glòbuls vermells i els altres dos analitzarà la presència d'hormones. En tots els casos es tracta de productes generats pel cos, per la qual cosa és difícil destriar si els seus alts nivells són conseqüència d'una injecció externa. D'aquí la idea del passaport biològic que aquestes substàncies no presenten variacions significatives en el cos si no són degudes a una irregularitat, per la qual cosa l'evolució d'aquests perfils pot ser revisada en el temps. Quan això ocorre, es poden realitzar més estudis per a determinar si la causa de la irregularitat és el dopatge.
No obstant això, encara no poden controlar els tres perfils, ja que no han posat en marxa la metodologia per a això, ni en els jocs de Londres s'analitzaran els perfils d'esteroides ni d'altres hormones. Per tant, de moment, només mesuren el perfil hematològic en el passaport biològic.
Les anàlisis de sang han estat prioritaris pel prestigiós EPO i les transfusions de sang. De fet, el control d'ambdues ha estat una de les principals raons per a inventar el passaport biològic. EPO, eritropoetina, és una molècula que posa en marxa la formació de glòbuls vermells, una hormona. La injecció d'EPO augmenta la producció de glòbuls vermells. I una altra via per a aconseguir el mateix efecte és la transfusió de sang amb molts glòbuls vermells abans de la competició. L'associació internacional antidopatge WADA considera aquestes dues activitats com a dopatge, però són difícils de detectar.
Per al perfil de sang del passaport biològic es mesuren hematòcrit, hemoglobina, percentatge de reticulòcits i altres cinc indicadors, tots ells relacionats amb el transport d'oxigen. Els controls són nombrosos. "A més de les anàlisis realitzades per la Federació, els controls són realitzats per WADA i IAAF", afirma Mikel Odriozola, atleta que participarà en la 5000 edició dels jocs de Londres. "La majoria de les anàlisis tenen lloc en competicions, però sovint són inesperats. Normalment en les competicions sol haver-hi anàlisis de sang. Fora de la competició, solen ser d'orina i sang; la Federació Espanyola només fa d'orina i la de sang normalment la fan els de WADA".
El registre de l'odriozola, a més, està format per dades antigues. "Sempre estic passant controls. En 1996 vaig començar en el centre d'alt rendiment de Sant Cugat de Barcelona i des de llavors faig dos o tres controls a l'any". No obstant això, rebre tantes dades no garanteix el control perfecte dels esportistes.
Canvis sense dopatge
D'una banda, no és segur que el sistema de passaport biològic detecti microtransfusiones. D'altra banda, les fluctuacions dels paràmetres sanguinis, per exemple, no són necessàriament indicadors de dopatge. Viatges, tractaments mèdics, accidents, canvis d'alimentació, etc. poden alterar els paràmetres de l'esportista, per la qual cosa el control del passaport biològic obliga els esportistes a revelar la seva vida, estiguin o no en competició.
"Has de dir tots els dies on estàs les 24 hores", explica Odriozola. "Emplenem unes fitxes cada 3 mesos. Has d'escriure quins campionats realitzaràs, on entrenaràs, etc. I si en aquests tres mesos canvio de lloc de sobte, per exemple una setmana, haig d'avisar que sóc allí".
No obstant això, aquest estricte control de la vida personal no és exclusiu del passaport biològic. En els jocs de Londres el passaport només s'aplicarà en alguns esports --atletisme, rem, triatló, ciclisme i natació -; en el judo, per exemple, no s'utilitzarà i, no obstant això, el seguiment als jueus és rigorós.
Oiana Blanco és un bon exemple de judoka que acudirà als jocs de Londres. "Jo estic inclòs en el pla d'ADO [ADO és l'Associació Espanyola de l'Esport Olímpic]. Haig d'escriure on estaré a cada moment. El registre ha d'enviar-se trimestralment indicant la seva ubicació en horari de matí i tarda". No obstant això, el número d'anàlisi és menor. "A mi només em fan anàlisi d'orina. Sol ser dues o tres vegades a l'any, a vegades inesperades".
El futur del passaport en dubte
Les federacions esportives i de tots els països no han acceptat el passaport biològic. La idea només té uns anys, ve del món del ciclisme. Va ser proposada per l'Associació Internacional de Ciclistes UCI en 2007 i va començar a aplicar-se a principis de 2008. En aquests pocs anys s'ha estès a altres esports i sembla que la tendència és estendre's a tots els esports. Per exemple, el Parlament francès ha aprovat una llei per a la seva aplicació a tots els esports a partir de juliol de 2013.
Però també té crítiques estrictes. "Tot serveix per a lluitar contra el dopatge?" pregunta Guillermo Amilibia, advocat especialitzat en esports, en la web especialitzada Iusport. Cal tenir en compte que el sistema de passaport no garanteix que l'esportista sancionat hagi estat dopat. No respecta la presumpció d'innocència. A més, fer un seguiment rigorós a l'esportista és car, massa car per a alguns països.
El 27 de juliol comencen els Jocs Olímpics de Londres, la cita més important que ha tingut fins ara el passaport biològic. Es pot considerar com a prova el que ocorre allí. Posteriorment caldrà veure qui i per a què accepta el passaport biològic.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
